CRÒNICA
El gran amor de Pomés
El fotògraf publica els seus intensos poemes de joventut
Leopoldo Pomés, ahir a la llibreria + Bernat. /
El fotògraf Leopoldo Pomés ha trigat seixanta anys a publicar els 19 poemes que va escriure després que s'allunyés d'ell, rumb a l'Argentina, qui va ser el gran amor de la seva vida, i la seva primera model fotogràfica. Una noia, casada, a qui va veure un dia fumar, desimbolta, en aquella Barcelona del 1950, en un bar a sota de casa, abans de descobrir que vivien porta per porta. Aquell noi de vint anys inquiet que va acabar sent fotògraf encara té una imatge d'aquella dona, Núria Closas, emmarcada a casa seva. Tres d'aquestes, perfil hel·lènic i expressió severa, formaven part de l'exposició que va tancar les portes diumenge passat a la Pedrera, acompanyades d'un d'aquells 19 poemes: «N'he sabut moltes, de tristeses / he vist com es despentinava un violí / he vist una campana muda / he vist com tancava els ulls la mare / però no coneixia l'absència de tu. / Ara, quan vulgui parlar de tristeses, / no parlaré de violins ni de la mare / parlaré de l'absència de tu».
«Sense voler, i només somiant amb ella, havia entrat en el meravellós món de la poesia. I no parava, anava a la feina i recordo que a l'autobús o al metro de sobte apuntava un vers. I abans de dormir somiava despert que ella estava amb mi», explica al pròleg. Aquests poemes concisos, intensos i dolguts van caure a les mans de Joan Oliver; va corregir l'ortografia al jove Pomés i li va recomanar que els passés en net i els presentés l'endemà, que el termini ja es tancava, al premi de poesia Ossa Menor. Aquell any, 1951, el guanyador del premi que es convertiria al Carles Riba de poesia va ser Joan Vinyoli. Els finalistes, ex aequo, Joan Perucho i Leopoldo Pomés.
Pomés, fins i tot «amb veu de pel·lícula de por», recordant com el «trist i fosc» Modest Urgell als 13 anys va influir tant la seva fotografia com els seus versos, va mostrar ahir aquella part del seu passat als amics i familiars a la llibreria + Bernat: Karin Leiz, Juliette Pomés, Eduardo Mendoza, Valentí Puig, Teresa Gimpera, la seva agent Silvia Bastos, la seva editora Sandra Ollo... El llibre publicat per Quaderns Crema aplega aquest primer poemari, Vidre de nit, seguit de set poemes posteriors en castellà, Polvo de sombras. Però això ja és una altra història.
