Espies al segle XXI

Fa temps que no m'ho passava tan bé amb una novel·la d'espies. Sisplau, aparteu qualsevol altre thriller que us ofereixin i llegiu Soy Pilgrim.

Ja sé el que els diran els amics (els mals amics): «És massa gros per passar-t'ho bé». Fals: quan un llibre té una trama seductora, uns bons personatges i una arrencada d'impacte (recordeu La veritat sobre el cas Harry Quebert)... 900 pàgines no són res. Quan un thriller es compon de cinc històries encadenades, que van des d'un assassinat en una banyera d'àcid fins a un crim d'habitació tancada, passant per conspiracions de temps dels nazis al bioterrorisme més actual... com més gros, millor. Com més avances en la lectura (que comença com un cas d'investigació forense a Nova York, al més pur estil CSI) i perceps encantat com les peces del llibre -a partir d'ara, seductor enginy mecànic- van encaixant en aquesta magnífica novel·la d'acció i de misteri, en un joc de moviments refinats i precisos, amb conspiracions internacionals, la falta més absoluta d'indicis i un grapat de falses identitats... jo he desitjat que tingués mil pàgines més.

Hi ha qui opina (ho he vist en una crítica) que «els personatges responen a previsibles estereotips, figures clixé del bé i el mal dins d'una simplista política de lluita de civilitzacions». Més enllà dels esquemes literaris, tots acabem de veure -en l'últim atemptat de Tunísia- com un individu sol, i en una hora, pot acabar amb la indústria turística de tot un país. Saif Rezgui, estudiant tunisià d'enginyeria i assassí de 40 persones, podria ser el protagonista d'una novel·la. Ell no és un estereotip: la seva realitat supera qualsevol ficció.

Pel que fa a l'autor, és evident que Terry Hayes (una mica conegut guionista de cine, nascut a la Gran Bretanya el 1951, i que ens ha sorprès per la seva capacitat narrativa) beu del dia a dia i el seu espionatge és el contemporani, el de les revelacions d'Edward Snowden i del cas wikileaks. Les novel·les sobre agents secrets pateixen la geopolítica, i fluctuen en interès a mesura que els esdeveniments històrics alteren la nostra pau interior. El final de la guerra freda, els atemptats de l'11-S i les inacabables guerres en el món àrab generen inquietud i són

-alhora- font d'inspiració d'aquest trepidant (i a vegades també molt avorrit) gènere.

AL 'TOP TEN' / En aquest estiu de calor, la lectura de Soy Pilgrim ofereix gran quantitat de nutrients als nostres deshidratats cossos: nutrients d'aventures, de misteri, nutrients amb altes dosis d'intel·ligència i bona resolució de crims acompanyats amb mesures i contundents escenes d'acció. Un gran llibre per a un estiu que just ara comença i que he incorporat a la llista dels meus thrillers preferits, fent-se un lloc -merescut- dins del selecte grup de les millors novel·les d'espionatge que he elegit: alguns dels títols (no tots formen part del meu top ten) de Conan Doyle, Jeffery Deaver, Martin Cruz Smith, Eric Ambler, Jack Higgins, Don Winslow, David Baldacci, Trevanian i Hugh Laurie, contrapunt i nota d'humor d'aquest -també britànic- autor. I Pilgrim, és clar.

Conclusió: he llegit Soy Pilgrim i ha sigut un plaer. Sóc un bon amic i us el recomano. Bon estiu.

SOY PILGRIM

Terry Hayes

Salamandra

Trad. María Cristina Martín Sanz

Notícies relacionades

73.000 assistents al festival, 9.000 menys que l’any passat

El públic més ‘hardcore’ del Grec

864 pàg.

22,50 €