Antoni Arissa surt de les ombres

Als anys 30, una generació de fotògrafs barcelonins va captar l'esperit dels temps, va obrir els ulls a la Nova Visió que estava sorgint a Praga, Berlín i París, va descobrir les obres de Moholy-Nagy i Man Ray, i va saber imbuir les seves imatges de l'esperit de les avantguardes. Va ser, en paraules de Pere Català Pic, «la moderna revolució fotogràfica». Un d'aquells fotògrafs, redescobert tardanament, va ser Antoni Arissa (Barcelona, 1900-1980). Per primera vegada una exposició antològica, impulsada per la Fundación Telefónica a la seva seu de Madrid, reivindica l'obra d'Arissa com «el màxim exponent de la Nova Visió», segons Rafael Levenfeld, comissari juntament amb Valentín Vallhonrat de la mostra Arissa. La sombra y el fotógrafo. 1922-1936.

Levenfeld ha volgut mostrar, amb les 161 fotografies que s'exposen a l'Espacio Fundación Telefónica, «tot el seu recorregut, començant amb uns inicis vacil·lants emmarcats en el costumisme i el pictorialisme, amb uns primers indicis de modernitat i un gran canvi als anys 30 que el convertiria en una figura absolutament indiscutible per entendre la història de la fotografia en aquest país».

Arissa, impressor de professió, no va ser un cas aïllat. Publicava a les mateixes publicacions, bevia de les mateixes fonts, llegia els mateixos butlletins i revistes internacionals i experimentava en línies paral·leles (jugant amb llums i ombres, formes geomètriques, diagonals, picats i contrapicats, objectes en primer pla a un pas de l'abstracció, fotomuntatges dinàmics) tota una generació d'autor. Els Pere Català Pic, Emili Godes, Josep Sala, Josep Maria Lladó, Josep Massana, Ramon Batlles o Gabriel Casas, l'únic d'ells que feia de pont entre aquests autors amb vocació artística i publicitària i els contemporanis i molt més expeditius fotoperiodistes d'aquells mateixos anys.

Fins ara, sense aprofundir en l'obra individual de cadasun d'ells, només exposicions com Las vanguardias fotográficas en España (Madrid, 1984) o Praga, París, Barcelona (2010, al MNAC), i la sala que dedica a aquesta generació aquest mateix museu,  han emprès la difusió d'aquest grup de fotògrafs, gairebé sense reconeixement en comparació amb els seus contemporanis internacionals.

Notícies relacionades

Malson d’una nit d’estiu

Referents de la música urbana catalana

IMPRESSOR I FOTÒGRAF / Segons Levenfeld, mentre que molts d'aquests autors «destaquen en la publicitat, o en aspectes molt concrets, Arissa té un espectre molt ampli i per diversitat d'obra, des d'objectes a escenes del carrer, entronca molt bé amb la Nova Visió i n'és el seu màxim exponent». I això que, a diferència de molts dels seus col·legues, Arissa no era un fotògraf professional sinó, recorda, «un impressor i artista a qui li va agafar per fer fotos», i que hauria aconseguit un treball «monumental si s'hagués dedicat a la publicitat o hagués treballat per a revistes gràfiques». De fet, les escasses fotografies de caràcter publicitari que se'n conserven a l'arxiu que va adquirir la Fundación Telefónica són, o bé assajos, o bé, opina Levenfeld, algun favor personal a clients del seu negoci d'impressió.

BARRI DE SANT ANDREU / La carrera d'Arissa comença en el marc de l'associacionisme fotogràfic, el salonisme i el pictorialisme que, en el seu intent de reivindicar la condició artística del nou mitjà, acaba copiant els tòpics de la pintura decimonònica. Arissa, per exemple, comença amb escenes bucòliques de l'entorn semirural del seu barri de Sant Andreu. Però curiosament, d'aquest mitjà artístic adotzenat neix també la fotografia d'avantguarda («principalment a Catalunya, no n'hi ha més», apunta Levenfeld). «Als anys 20, o eres fotodocumentalista i treballaves per als mitjans, o et dedicaves com a professional al retratisme, o et dedicaves al pictorialisme i el paisatgisme als cenacles d'associacions i centres excursionistes», explica Levenfeld. Però als anys 30, en l'inquiet ambient cultural de la República i en una Barcelona oberta a les influències europees, comencen a aparèixer mitjans de difusió d'aquestes noves concepcions de la fotografia. Revistes com D'Ací i D'allà, Mirador, Gaseta de les Arts, L'Amic de les Arts, AC i sobretot L'Art de la Llum. La seva desaparició, el 1939, fa que Antoni Arissa redueixi la seva activitat fins a deixar la fotografia i caure, provisionalment, en l'oblit.