Albert Serra, el gran incorruptible

Quan vaig descobrir les pel·lícules d'Albert Serra vaig tenir la certesa que em trobava davant d'un fenomen immens, estrany, únic, absolutament diferent de tot el que havia presenciat fins llavors. Vaig voler treballar amb ell. Així em vaig embarcar amb el seu equip circense fins a Romania per viure en primera persona el rodatge del seu film Història de la meva mort. Vaig escriure un writing of: diari de rodatge que acaba de sortir publicat a l'editorial Comanegra amb el títol d'Apocalipsi Uuuuuuuaaaaaaa. ¿Què vaig descobrir d'Albert Serra?

Per començar, que és un dandi. Sap que l'estètica ho és tot en un món on tot es regeix pel que és visual. Per això ha de cuidar la seva imatge, ja sigui per impactar (com quan apareix amb els llavis pintats com un personatge de Proust) o per captivar (amb els seus millors vestits i les seves més estrambòtiques joies). Els seus anhels són enriquir-se, passar-s'ho bé i provocar. La resta són dreceres.

De tracte exquisit amb qui vol, una bèstia implacable per als seus enemics, a qui cuida tant o més que als seus amics, que sempre l'acompanyen fins a la fi del món per ajudar-lo en els seus projectes. Serra (Banyoles, 1975) ha creat una família artística com, al seu dia, Andy Warhol.

És tel·lúric, perquè converteix la matèria ultralocal en monument ultrauniversal. És inquietant perquè vol fer tremolar tot aquell que es postri davant les seves obres. No té gens de misericòrdia.

A més, Serra és un escriptor frustrat. Ell voldria escriure, però sap que hi ha massa competència i pocs diners. Pot ser el millor director de cine del món: ningú s'atreviria a fer el que ell fa. Obre camins. Alguns creiem que les pel·lícules de Serra són, en realitat, els seus llibres: escrits amb una càmera a través de rodatges salvatges. Una escriptura col·lectiva.

Obsessiu i expert del boicot, la seva gran lluita no és contra els que no el volen -sap que mai podrà convèncer qui no es vol deixar convèncer-, sinó contra el clixé: desitja, amb totes les seves entranyes, destruir qualsevol cosa que pugui ser típica o turística.

Tímid i dubitatiu

Malgrat les seves fortes conviccions, pot arribar a ser molt tímid i dubitatiu. Per això els seus rodatges arriben a ser inferns, ja que el descontrol se n'apodera. També perquè ell ho vol així: vol veure què passa amb el caos. Dóna la mà amb desgana perquè vol diferenciar-se, però també perquè no suporta el contacte amb certs humans mediocres.

Els grans festivals de cine i d'art del món ja s'han rendit als seus peus, cosa gairebé inaudita. I ara la Biennal de Venècia acull la megalòmana projecció de La singularitat, una reflexió filmada sobre el poder, les noves tecnologies i la submissió humana en un entorn hostil i demencial. La pel·lícula, dividida en diferents pantalles, dura 12 hores.

Podem afegir que Serra és visionari i inimitable. En primer lloc, perquè té una visió única sobre el món, i és capaç de plasmar-la en una pantalla de cine, aconseguint que els espectadors formin part d'una experiència irrepetible. En segon lloc, perquè la seva obra es distancia del seu temps, ja sigui perquè planeja vies que ens portaran a noves propostes durant el segle XXI, o perquè ens fa tornar enrere, a un cine anterior al cine, quan encara era una arma plenade possibilitats.

És inevitable dir que la seva ambició és desmesurada i megalòmana. Per això és on és, i per això el mite Albert Serra només acaba de començar. Tant ell com la seva llegenda ja avancen a passos imparables. Albert Serra no és el seu cine, però s'assemblen.

No és dalinià, és així

Notícies relacionades

Malson d’una nit d’estiu

Referents de la música urbana catalana

La gent creu que el director català més important de tots els temps és dalinià perquè ha inventat un personatge públic, pervers, teatral, exagerat, sense pèls a la llengua i capaç de llançar autèntics meteorits verbals sense immutar-se. Qui coneix Albert Serra sap que no és un personatge sinó que ell és així: un ens incorruptible, sempre absolutament incapaç de renunciar als seus ideals.

Això no vol dir que sigui infal·lible: res farà que les seves intencions tremolin o s'esvaeixin. Això sí, a vegades s'equivocarà. Però aprendrà dels seus errors. Serra sap el que fa i sap el que vol. I si a vegades no és així dissimula per convèncer, ja que un general no ha de mostrar debilitat davant els seus soldats i persones properes. Si n'ha de sacrificar uns quants per arribar als seus objectius ho farà sense immutar-se i, el que és més important, ho aconseguirà. A aquestes altures ja sabem que ningú podrà aturar Albert Serra. Ni tan sols Albert Serra.