SENTÈNCIA
El Tribunal Constitucional avala les retallades en Educació
Rebutjat el recurs que la Junta d'Andalusia va presentar al considerar que el decret que els regulava envaïa competències autonòmiques
El Tribunal Constitucional ha avalat aquest dijous les retallades en Educació que va aprovar el Govern de Mariano Rajoy el 2012 retallades en EducacióGovern de Mariano Rajoy, en una sentència en què ha rebutjat el recurs que la Junta d'Andalusia va presentar al considerar que el decret que els regulava envaïa competències autonòmiques.
La sentència, de la qual ha sigut ponent el president del Tribunal, Francisco Pérez de los Cobos, avala la constitucionalitat de gairebé tots els preceptes impugnats del decret de mesures urgents de racionalització de la despesa pública en l'àmbit educatiu.
La vicepresidenta, Adela Asúa, i el magistrat Fernando Valdés Dal-Ré han formulat vots particulars.
El Tribunal només ha declarat inconstitucionals tres apartats del decret i ho ha fet perquè considera que no compleixen el requisit de l'"extraordinària i urgent necessitat" que la Constitució exigeix en el seu article 86.1 per legislar per decret llei, requisit que sí que compleix, diu el TC, la resta de la norma impugnada.
Es tracta dels apartats que es refereixen als "centres i estructures" de les Universitats públiques.
Segons la doctrina, per complir el citat requisit el Govern ha d'expressar de forma "explícita i raonada" en el text legislatiu quina és la situació d'extraordinària i urgent necessitat que justifica que unes determinades mesures, la importància de les quals exigeix en teoria el rang de llei general, siguin regulades per decret llei.
El Govern ha explicat de manera "suficient" la situació d'urgent necessitat que justifica regular les retallades en Educació per decret, diu el TC: controlar la despesa per "reduir el dèficit públic en un context de crisi econòmica excepcional" i complir així les exigències que suposa estar a la zona euro.
Quant a la no invasió de les competències autonòmiques, el TC assenyala que, en matèria d'educació, correspon a l'Estat "establir la normativa bàsica" sobre l'abast d'aquest servei públic i fixar les mesures que facin efectiva la seva prestació.
FONS PÚBLICS
"El sistema educatiu -diu- és únic a tot el territori nacional, cosa que pot reclamar, al tractar-se de centres sostinguts amb fons públics, un tractament mínimament homogeni" de qüestions com la jornada laboral del professorat o el règim de substitucions en centres públics i concertats.
El Ple també rebutja que es vulneri el principi d'autonomia financera d'Andalusia o l'autonomia universitària.
En el seu vot particular els dos magistrats citats, Asúa i Valdés Dal-Re, assenyalen que la competència legislativa de l'Estat en matèria educativa és insuficient per emparar que el decret reguli aspectes com la jornada lectiva dels professors universitaris i no universitaris.
Notícies relacionadesSobre aquest últim punt assenyalen expressament que "no compartim la fonamentació que s'ofereix sobre la constitucionalitat de la intervenció estatal en una qüestió que la mateixa sentència adscriu a l'àmbit de l'autonomia universitària".
La sentència d'avui marcarà el camí per a altres que responguin als recursos que els partits de l'oposició o diversos governs autonòmics, com els de Catalunya, Astúries o el País Basc -entre altres- van presentar contra les retallades en Educació.
- Recomanacions «Dinar de 10»: els elogis al millor restaurant de Cornellà de Llobregat, segons Tripadvisor
- Mundial 2026 Terrassa fa costat a Dani Olmo abans de la final del Mundial «És un orgull per a la ciutat»
- MUNDIAL 2026 Catalunya és el motor d’Espanya: nou representants entre els 26 finalistes
- Famílies Més de 22.000 persones demanen excedències a l’estiu per cuidar els fills: el 90% són dones
- Pròxim Orient Els EUA llancen nous atacs contra l’Iran després de l’agressió a una base nord-americana a Jordània que ha deixat dos morts