La lletra entra pels colzes

En un món en què es publica més que mai, en què hi ha persones que retransmeten les seves vides a través de les xarxes socials, l'escriptura s'ha oblidat de les normes d'ortografia i de les paraules boniques i els textos han perdut, massa vegades, coherència i cohesió. Fins al punt que «cada vegada hi ha més persones a les quals no s'entén per escrit o que no escriuen el que realment volen dir». El diagnòstic és del professor de Didàctica de la Llengua de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) Oriol Guasch, però el comparteix bona part de la comunitat educativa. «Perdre les formes acaba afectant, abans o després, el fons, el que es vol escriure», avisa Jordi Balcells, autor de diversos manuals escolars de Llengua Catalana i assessor de la Conselleria d'Ensenyament en matèria lingüística.

«I per si les coses no fossin per si mateixes complicades, ara han arribat els missatges de text de telefonia instantània per acabar de posar-nos-ho més difícil», lamenta Moisés Selfa, professor també de Didàctica de la Llengua a la facultat de Ciències de l'Educació de la Universitat de Lleida (UdL), un centre en què són suspesos els alumnes que cometen més de vuit faltes (no solament d'ortografia, també de sintaxi, de concordança o de lèxic).

LAXITUD / Selfa ha corregit treballs acadèmics en què un alumne -«possiblement perquè es va deixar portar per l'hàbit»- va escriure el pronom relatiu que amb k, com es fa freqüentment en el llenguatge dels SMS i el Whatsapp. És, segons la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, un exemple de la «laxitud» que s'ha introduït els últims anys en matèria ortogràfica, actitud que ha generat un «dèficit preocupant en l'expressió escrita de la població».

Davant aquest panorama, «que, amb tot, s'ha de reconèixer que no és pitjor que el de fa 20 anys», discrepen Guasch i Balcells, es fa necessari reivindicar un canvi metodològic sobre l'expressió escrita, una renovació en la manera d'ensenyar a escriure de manera correcta. I això inclou, coincideixen gairebé tots els experts, «treballar la memòria visual», aprendre com s'escriu una paraula a base de veure-la escrita el màxim nombre de vegades possible.

«Això no significa que haguem de retornar als antics i estrictes mètodes d'ensenyament, però sí que convé inculcar certs hàbits en el moment d'abordar l'escriptura perquè es domini l'ortografia», explica Selfa.

Es fa difícil saber quin és l'origen del fet que es cometin tantes faltes. «No és que no coneguin les normes ortogràfiques. Les normes bàsiques, les saben, però per raons que se'ns escapen no les apliquen quan escriuen», admet Teresa Pijoan, directora general d'Educació Secundària Obligatòria i Batxillerat de la Generalitat. Per aquest motiu, afegeix Pijoan, és important que els estudiants interioritzin pràctiques tan senzilles com ara repassar un text abans d'entregar-lo. «Especialment a secundària, quan l'alumne ja és capaç de fer una reflexió sobre el seu treball, d'autoavaluar-se i corregir-se, si és necessari».

Notícies relacionades

L’Àfrica, la jove amb altes capacitats que començarà la universitat amb 16 anys: «A classe m’avorria, parlava molt i les meves notes van començar a baixar»

Xusa Serra, tanatòloga: «Dir a un nen que algú ‘se n’ha anat’ pot confondre’l: cal dir que ha mort»

GUIA PER A DOCENTS / Com a guia per als docents, Ensenyament va presentar ahir un llibre de pràctiques orientatives per a la millora ortogràfica, en castellà i en català, que, a més de recuperar «el valor de l'ortografia per recuperar el valor de la qualitat i treballar en l'ofensiva contra el fracàs escolar», com va dir Rigau, proposa mecanismes per «renovar les tècniques que permetin un correcte ús de la llengua».

«No hi ha una fórmula màgica, és clar, però es poden fer servir eines didàctiques molt variades», indica Moisés Selfa. «No s'ha d'abordar l'ortografia en sessions monogràfiques, com es feia abans, sinó que s'ha de combinar amb altres qüestions lingüístiques», afegeix Oriol Guasch. «Es poden fer dictats, es poden mantenir converses a classe sobre com s'escriuen les coses, es pot portar una bitàcola perquè cada estudiant sàpiga quines són les faltes que comet més habitualment i ell mateix intenti esmenar-les», prossegueix Balcells. I, sobretot, «no s'ha de fer només en les classes de llengua, sinó que és convenient implicar-hi tots els professors. Perquè escriure i expressar-se és una qüestió de supervivència, però fer-ho bé és un indicador de qualitat», subratlla el secretari de Polítiques Educatives de la Generalitat, Joan Mateo.