La revolucionària cirera

Amb tots els matisos, hi ha fruites que han adquirit un caràcter que va més enllà del seu gust, i que ens permeten diferents lectures. Així, les pomes són cosa de l'arbre del paradís, del bé i del mal, mentre que les vermelles cireres són fruita revolucionària des del 1871, any en què Jean-Baptiste Clément, un poeta de les barricades de la Comuna de París, va crear la lletra d'una cançó immortal,Le temps des cerises.A part del fet que Yves Montand ens en va regalar una versió esplèndida, aquest any les cireres de proximitat han patit la repressió de les pluges.

Als cirerers de secà, com els que poblen les altures de Sant Climent de Llobregat, el poble de les cireres, no els convé que els camps s'entollin quan la fruita ja és madura, perquè l'excés d'aigua les infla fins que s'obren. És l'etern problema de les terres del Mediterrani: després d'una sequera ferotge plou en excés. Una realitat que, segons sembla, va fer dir al rei Carles III davant d'un pagès ofegat en una sèquia: «Per fi un espanyol fart d'aigua».

Notícies relacionades

Viña Sol 50è aniversari

Científics de l’IBEC restauren la visió en ratolins cecs

La frase, realment cruel, no deixa entreveure la continuïtat de la vida, de la collita de cireres. Si s'han perdut les primerenquesramillet de maigicuallarga, queden ara unes magnífiques Stark Hardy, la varietat nord-americana que s'ha adaptat molt bé al nostre clima, perdent la seva primitiva acidesa, transmutada en dolçor.

VARIETAT / Amb les cireres de temporada es poden preparar molts plats. Alguns són d'antiga tradició, com els platillos que es cuinen a Sant Climent entre l'octubre i el novembre, gràcies a la conserva de cireres sàviament dessecades, abans al sol, ara sota aire calent. Amb aquestes i amb les fresques, Gerard Solís (El Racó de Sant Climent) elabora una cuina delicada que va des d'un pa de cireres fins a un gaspatxo amb truc: tritura la polpa de cirera en aigua, hi dóna un bull de dos minuts perquè no s'oxidi i ho reserva en fred. Després el serveix amb unes gambes a la planxa. Una revolució pacifica a la qual contribueix Montserrat Mascaró elaborant un licor de cireres macerades al qual seguirà un destil·lat d'aquesta fruita, glòria dels millors alambins. Serà el primer kirsch català.