La UB obre al Raval la seva excavació arqueològica

A primera vista podria semblar un solar més dels nombrosos repartits per la ciutat en l'era posttotxo. Res més lluny de la realitat. El tros de terra tancat al cor del campus de la UB al Raval amaga un jaciment arqueològic únic a l'Estat. «És l'única facultat d'Arqueologia d'Espanya en què els estudiants poden fer pràctiques sense sortir de la universitat», explica Josep Maria Gurt, director del Departament de Prehistòria, Història Antiga i Arqueologia de la UB. «Aquest any, a més a més, obrim per primera vegada al veïnat el jaciment per explicar als veïns la feina que fem els arqueòlegs i la història del barri», prossegueix el catedràtic, un dels impulsors de la iniciativa. La primera experiència d'obertura al veïnat es va viure divendres passat.

Els encarregats d'explicar les joies del subsòl del Raval són els protagonistes dels treballs; un grup

de voluntaris entre els estudiants de tercer i quart d'Arqueologia que fan les pràctiques a l'espai, que

ja es va reservar el 2006 -quan es

va construir la facultat- perquè se sabia que ocultava una seqüència arqueològica entre els segles XX i el XIV. «El que vam trobar en la primera fase, en la qual estem, és el taller de Tarrés, un ceramista molt conegut del segle XIX al Raval», relata Gurt.

L'objectiu d'explicar l'excavació al veïnat -aquest divendres organitzen una segona visita- és mostrar a la ciutadania que l'arqueologia no és res més que memòria històrica «física». «Això és patrimoni de tothom. Ho hem de compartir», apunta el catedràtic, que, després de les visites guiades, treballa en un altre projecte per al curs vinent. «La nostra idea és, en una segona fase, obrir el jaciment als instituts del barri. Més enllà que ho vegin, que hi puguin participar, viure-ho de prop», diu l'arqueòleg.

Notícies relacionades

Barcelona instal·larà un centenar de videocàmeres en punts clau

Una excepció legal evita multes per les ZBE a milers de residents de l’àrea de BCN

EXPLICAR SIS SEGLES D'HISTÒRIA / En una tercera fase, i a llarg termini

-queden molts anys de treballs arqueològics fins a arribar a l'última capa, la del segle XIV-, la intenció és museïtzar la zona, on es podran explicar sis segles d'història. De moment, el que es farà ben aviat en aquesta línia és forrar les tanques que protegeixen l'excavació, en una zona de pas, una drecera per anar de Ramalleres a Montalegre, amb plafons que expliquin les troballes.