Clamor perquè els barracons escolars no durin més de 3 anys

Quan va acompanyar el seu pare a votar en les últimes municipals, el Pau, de 5 anys, li va preguntar per què aquell col·legi tenia porteries de futbol i el seu no. Ell no va saber què respondre-li. Emili Mas, membre de la junta de l'Associació de Famílies d'Alumnes (AFA) de l'escola Can Fabra, a Sant Andreu, tampoc entén per què el seu fill és tractat «com un ciutadà de segona». Can Fabra és una de les vuit escoles de la capital catalana que aquest curs ha tornat a iniciar les classes en barracons, i va per llarg. Com a mínim fins al curs 2011-2012 no està previst que comencin les obres, cosa que suposarà que, si no s'acumula cap nou retard -els pares en dubten-, els alumnes d'aquest centre passaran cinc anys en mòduls, sense gimnàs, laboratori, biblioteca ni, el que als 5 anys del Pau és més important, porteries.

Per intentar evitar que la situació del miler i mig de nens que, com el Pau, ara com ara estudien en barracons a Barcelona es repeteixi en generacions futures, les famílies de les vuit escoles en aquesta situació van formar fa una mica més d'un any la Xarxa d'Escoles en Barracots, des de la qual han organitzant una recollida de firmes per exigir a l'Administració que quan s'aixequi una nova escola en barracons es fixi un termini màxim de tres anys per a la construcció i posada en servei de l'edifici definitiu i, per tant, es limiti per norma des del primer moment el temps màxim d'estada dels nens en barracons, i que coincideixi només amb l'educació infantil fins als 6 anys als col·legis de nova creació.

Als pares d'aquests centres se'ls posen els cabells de punta cada vegada que senten parlar de retallades. Fa anys que pateixen els inconvenients que els seus fills estudiïn en «escoles de llauna» i temen que la conjuntura econòmica actual allargui encara més la precarietat.

SITUACIONS MOLT DIFERENTS / De les vuit escoles públiques en barracons que actualment hi ha a Barcelona, els que pitjor ho tenen, amb diferència, són els alumnes de La Maquinista, a Sant Andreu, i dels Encants, a l'Eixample, aquesta última pendent del planejament urbanístic lligat a la plaça de les Glòries. En els dos casos, encara no és clar ni tan sols en quin terreny s'aixecaran els col·legis definitius. Els primers fa quatre cursos que funcionen en mòduls i els segons en fa tres.

La Maquinista ja té barracons de dos pisos, i per això és físicament impossible fer augmentar la seva capacitat al solar actual. Ja van renunciar a gran part de l'hort escolar per instal·lar-hi un imprescindible nou mòdul. Quan els pares van apuntar els seus fills en aquest centre els van dir que l'edifici definitiu estaria llest el curs 2012-2013, cosa que ja és totalment impossible, ja que fins avui l'Administració encara no ha decidit el solar exacte on s'aixecarà. «El terreny en què en un principi estava projectada l'escola va estar en litigi fins fa poc, i ara que l'Administració ha guanyat el plet resulta que tenen un altre projecte per a aquest solar i que l'escola no hi anirà, sinó on hi ha els barracons, terreny que també té problemes amb la propietat», explica José Madrid, portaveu de l'AFA de l'escola, entitat que té programada una festa reivindicativa al parc de La Maquinista el pròxim 26 de novembre per exigir una solució definitiva.

Notícies relacionades

L’exèrcit d’IA que ens ajuda a trobar el que busquem

El cellerer Antoni Falgueras serà el pregoner de les festes de la Mercè

Les queixes de totes les escoles són pràcticament les mateixes. La principal preocupació és la falta d'espais per poder desenvolupar les activitats educatives amb normalitat. L'absència d'aules de reforç per poder fer desdoblament de classes, de laboratoris, gimnàs, biblioteca, cuina o menjador.

A més a més, totes les famílies coincideixen en, com a mínim, dues coses fonamentals. La primera és que la situació de precarietat s'agreuja cada curs que passa, ja que als mateixos raquítics espais s'hi han d'acollir cada vegada més nens i, la segona, que una de les coses que pitjor es porta és l'angoixa de no saber fins quan durarà aquesta situació, i ni tan sols si finalment l'escola definitiva s'arribarà a construir. És el cas de l'escola Congrés-Indians, un centre educatiu en barracons des del curs passat que finalment ha accedit a renunciar a un nou edifici i a «substituir» l'escola veïna Rosa dels Vents, trasllat per al qual ara com ara no hi ha data.