Text, selfies i vídeo en directe: com la digitalització ha canviat les exigències de connectivitat

Quan el 9 de gener del 2007 Steve Jobs va presentar oficialment l’iPhone, pocs podien intuir com transformaria la nostra vida. Aquell any, el mercat de la telefonia mòbil va superar per primera vegada els 1.000 milions d’unitats venudes per no mirar més enrere. Més de dues dècades després, ja hi ha més smartphones que persones al món, uns 8.300 milions. Si la multiplicació de dispositius ha sigut una oportunitat lucrativa per a la indústria, la de les seves capacitats també ha suposat un repte majúscul per a les xarxes de telecomunicacions que sustenten l’entorn digital.

L’accelerada digitalització de la societat ha alterat els nostres hàbits a un ritme vertiginós. Els telèfons més rudimentaris com l’icònic Nokia 3310 o les BlackBerry han canviat fins a convertir-se en ordinadors de butxaca amb una potència inimaginable per a aquests primers models. Cada nova prestació s’ha anat incorporant al nostre dia a dia, i ha fet que tant la nostra feina com les nostres relacions personals orbitin al voltant de les pantalles. Així, hem passat de fer trucades i enviar SMS de manera puntual a enviar correus electrònics, compartir imatges en les xarxes socials, utilitzar mapes amb geolocalització, retransmetre vídeos en directe, efectuar pagaments, mirar sèries o interactuar amb assistents d’intel·ligència artificial.

Tot i que l’usuari no se n’hagi adonat, per a les ‘telecos’ el protagonisme dels mòbils i altres dispositius intel·ligents han disparat el consum de xarxa, i han convertit les comunicacions digitals en un incessant flux de dades que circulen de manera contínua. Si el 2007 uns 1.100 milions de persones tenien connexió a internet, aleshores una experiència limitada principalment als ordinadors d’escriptori, avui ja superen els 6.000 milions. Els dispositius connectats a la xarxa han passat d’uns 1.300 milions el 2007 a gairebé 30.000 milions en l’actualitat.

Continguts amb diferent pes

Actualment, les xarxes de transmissió de dades representen entre l’1% i l’1,5% del consum mundial d’electricitat, segons l’Agència Internacional de l’Energia. No obstant, el repte per a empreses com Telefónica, que persegueix ser la via d’accés dels ciutadans a les tecnologies digitals, no és només de quantitat, sinó també de qualitat. I és que, més enllà del nombre de persones que es connecten a la xarxa, el pes que tenen en les telecomunicacions depèn de l’ús que fan del mòbil.

Notícies relacionades

Multimèdia | Com internet també afecta el medi ambient

Barcelona, capital global de les ciutats intel·ligents

Així, enviar un missatge de text a WhatsApp o Signal representa un consum de banda ampla molt més reduït que compartir fotografies o, en especial, vídeos. Aquests últims multipliquen la pressió sobre la xarxa, particularment si es tracta d’una retransmissió en directe, el cas energèticament més exigent. No només perquè s’envien moltes més dades, sinó perquè exigeixen que la connexió sigui fluida. Així, un minut de vídeo en directe amb una resolució 1080p pot moure més dades que desenes de milers de missatges de text.

Tot això afecta la planificació de les ‘telecos’ per garantir la connectivitat en grans esdeveniments multitudinaris com un concert, una manifestació, una festa nacional o esdeveniments extraordinaris com l’eclipsi solar del 12 d’agost. Tot i que els missatges escrits són la manera més eficient de comunicar-se en entorns tan freqüentats, la ja consolidada tendència dels formats audiovisuals –centrals en plataformes com TikTok o Instagram– obliga els proveïdors a vetllar perquè les xarxes estiguin preparades per sostenir un trànsit excepcional sense interrupcions i amb la mínima latència possible.