Pla de Barris: deu anys transformant els barris de Barcelona

Fins a 300 milions d’euros d’inversió, 27 barris implicats i prop de 438.000 persones beneficiades. Deu anys després de la seva posada en marxa, el Pla de Barris ha estat una de les principals polítiques municipals impulsades per l’Ajuntament de Barcelona per reduir les desigualtats entre barris. «El Pla de Barris existeix perquè ningú es quedi enrere», resumeix Álex Montes, director de Foment de Ciutat, l’entitat encarregada de la gestió, coordinació i execució del programa.

Definit pel mateix Montes com «un dels plans més ambiciosos i amb més impacte sobre les persones que té Barcelona», el Pla de Barris va néixer amb un objectiu clar: intervenir de manera intensiva als barris amb índexs de vulnerabilitat més elevats per reduir les desigualtats mitjançant actuacions urbanístiques, educatives, culturals, socials i comunitàries. Més que una successió de projectes, es concep com una política pública de llarg recorregut que busca ampliar les oportunitats de les persones allà on més es necessiten.

Una dècada després, alguns indicadors comencen a reflectir l’impacte del programa. «No podem afirmar que un únic indicador sigui conseqüència exclusiva del Pla de Barris, però estem convençuts que, si aquest programa no existís, aquests indicadors serien pitjors», afirma Montes.

Entre els avenços més visibles hi ha l’educació. «L’abandonament prematur dels estudis postobligatoris s’ha reduït als barris on actua el Pla de Barris, i ho ha fet en major mesura que a la resta de la ciutat», explica Montes. En deu anys, aquest indicador ha baixat del 35,7% al 26,6%.

L’evolució també s’aprecia en altres àmbits. El programa ha permès la rehabilitació de 1.971 habitatges i la reducció de l’atur als barris del Pla de Barris, on la taxa d’atur ha baixat de l’11,2% al 7,4% en l’última dècada. En el conjunt de la ciutat, el descens ha estat del 7,4% al 5,3%.

A això s’hi afegeixen intervencions en l’espai públic i projectes de cohesió social que busquen millorar la qualitat de vida i reduir les desigualtats entre barris.

Tanmateix, la feina està lluny d’haver acabat. L’augment de les desigualtats, els nous reptes socials i el dèficit persistent d’oportunitats en alguns barris mantenen plenament vigent la raó de ser del programa. «El Pla de Barris és una eina que, si no existís, caldria inventar-la», sosté Montes.

Caixa d'Eines: educar a través de la cultura

Més enllà de les xifres, el Pla de Barris s’explica a través d’iniciatives que busquen generar oportunitats reals per a les persones que viuen als barris on actua. «Tenim programes dins de les escoles, com Caixa d’Eines, que apropen la cultura a nens i nenes que, d’una altra manera, difícilment hi tindrien accés», explica Álex Montes.

Adreçat a centres de primària dels barris participants, el programa incorpora disciplines artístiques a l’horari lectiu i converteix la cultura en una eina educativa, d’inclusió i de cohesió social. A través de l’acompanyament de professionals de l’àmbit cultural, l’alumnat participa en projectes creatius que fomenten l’expressió, el treball en equip i l’accés a experiències culturals des d’edats primerenques.

Prometeus: acompanyar al talent

L’aposta per ampliar oportunitats continua més enllà de l’escola. «També impulsem activitats extraescolars vinculades a la ciència, la tecnologia o la creativitat i acompanyem els joves quan acaben l’ESO amb projectes com Prometeus», afegeix Montes.

Aquest programa acompanya estudiants amb potencial acadèmic durant la seva transició cap a la universitat i els ofereix orientació, seguiment i suport perquè el seu entorn socioeconòmic o el barri on viuen no condicionin el seu futur. «Molts volen continuar estudiant, però necessiten que algú els acompanyi en el camí», explica Montes. En aquests deu anys, més de 500 joves han passat per Prometeus, que s’ha convertit en un dels projectes més representatius del Pla de Barris.

Construir comunitat

El Pla de Barris parteix d’una premissa clara: transformar un barri no consisteix únicament a renovar carrers o equipaments, sinó també a enfortir la comunitat i acompanyar les persones que hi viuen.

Per això, les actuacions combinen la millora de l’espai públic amb iniciatives educatives, culturals, socials, d’ocupació i de salut comunitària, sempre des d’una mirada integral i adaptada a la realitat de cada barri. «Treballem amb la ciutadania i per a la ciutadania», explica Álex Montes. «Escoltem contínuament quines són les prioritats de cada barri i adaptem les actuacions quan és necessari. No intervenim només en urbanisme o educació; abordem tots aquests àmbits de manera coordinada».

Aquesta presència continuada sobre el terreny és un dels trets diferencials del Pla de Barris. Davant d’intervencions puntuals, el programa manté equips estables als barris i treballa de manera permanent amb centres educatius, entitats, associacions i veïns per detectar necessitats, avaluar l’impacte de les actuacions i adaptar les respostes a cada context. Deu anys després de la seva posada en marxa, el Pla de Barris encara ara una nova etapa amb la convicció que les desigualtats no desapareixen per si soles i que combatre-les exigeix polítiques sostingudes, construïdes des de la proximitat i amb la implicació del teixit associatiu.

Projectes que han deixat petjada

En deu anys, el Pla de Barris ha impulsat centenars d’actuacions per millorar la vida als barris amb índexs de vulnerabilitat més elevats. Algunes han transformat l’espai públic; d’altres han canviat trajectòries educatives, reforçat la cohesió social o ajudat a afrontar nous reptes com el canvi climàtic. Aquests són alguns dels projectes que millor representen l’impacte del programa.

Un d’ells és Menja Llibres, una iniciativa de reforç de la lectoescriptura adreçada a nens i nenes en situació de vulnerabilitat. A través d’activitats lúdiques i del foment de l’hàbit lector, es busca millorar la comprensió lectora, el domini del català i les competències lingüístiques dels més petits. D’altra banda, el programa Extra! Extra! apropa la cultura, la ciència i la tecnologia a nens i nenes mitjançant activitats extraescolars gratuïtes per garantir que l’accés a aquest tipus d’experiències no depengui del barri ni de la situació econòmica de cada família.

El treball amb les famílies també ocupa un lloc central. Caliu és un projecte d’acollida adreçat principalment a famílies nouvingudes que ofereix formació en català i castellà mitjançant un model flexible i adaptat a les seves necessitats. Les sessions es desenvolupen a les escoles dels seus fills, durant l’horari lectiu, per facilitar la participació de mares i pares i reforçar el seu vincle amb la comunitat educativa. A través d’espais de conversa, diàleg i debat, complementats amb materials personalitzats de lectura i escriptura, el programa afavoreix l’aprenentatge de la llengua i la integració al barri.

El Pla de Barris també ha donat resposta a reptes emergents. El programa de Soledat No Volguda treballa per prevenir l’aïllament, especialment entre les persones grans, a través d’activitats grupals, xarxes veïnals i l’acompanyament de persones voluntàries, reforçant la comunitat com a espai de suport mutu.

Notícies relacionades

Millora la qualitat de l’aire a les escoles de Barcelona

Nou programa per reconnectar les persones joves amb la formació i el mercat laboral

I, més recentment, el canvi climàtic s’ha incorporat com una nova línia d’actuació. Davant l’augment de les temperatures, el Pla de Barris ha impulsat la creació de refugis climàtics, nous espais d’ombra, activitats culturals en equipaments climatitzats i actuacions de renaturalització per fer els barris més resilients davant les onades de calor, amb una atenció especial als col·lectius més vulnerables.

Tot i que responen a necessitats diferents, totes les iniciatives comparteixen un mateix objectiu: generar oportunitats, reduir les desigualtats i contribuir a una Barcelona més cohesionada i equilibrada.