¿Quin és el cant d’au preferit pels humans? Un experiment dona la resposta

Els científics ja saben des de fa temps que escoltar les ausmillora el benestar humà i ajuda a la relaxació i l’equilibri mental. Ara, un nou estudi ha establert una espècie de rànquing sobre quins són els cants de les diferents espècies que resulten més agradables a l’oïda humana. En general, aquests resulten ser els cants aguts, variats i de volum moderat.

Entre els cants de totes les espècies, el millor valorat en aquest estudi va ser el de lamerla comuna (‘Turdus merula’),que encapçala la classificació de les 123 aus europees avaluades per un grup d’oients alemanys. La merla va obtenir una nota mitjana de 4,52 sobre 5, mentre que l’òliba comuna (‘Tyto alba’) tanca la llista, amb tot just un 1,32.

El treball va ser dirigit per Nadine Kalb i Christoph Randler, del Departament de Biologia de la Universitat Eberhard Karls de Tübinguen (Alemanya), i s’ha publicat a la revista ‘Frontiers in Bird Science’. És el primer estudi que analitza les propietats acústiques de les veus de les aus –freqüència, amplitud, amplitud, ample de banda i complexitat– a través de la percepció humana, en lloc de fixar-se en un únic paràmetre.

Com es va fer l’experiment

Els investigadors van reunir al laboratori 84 persones d’entre 19 i 81 anys i els van fer escoltar amb auriculars fragments de 15 segons de 123 espècies silvestres comunes a Alemanya, sense explicar-los de quina au es tractava.

D’aquesta manera, cada oient va puntuar de l’u al cinc cada so en funció de com d’agradable el trobava. Alhora, els experts mesuraven set paràmetres acústics de cada gravació i els van creuar amb les notes obtingudes.

Els cants més ben valorats pels oients van evitar la franja de 2,4 a 5,5 quilohertzs, el rang al qual l’oïda humana és més sensible. En aquesta banda un so és percebut més alt i intens i, per això, tendeix a resultar molest. En canvi, van agradar més elscants amb freqüències mínimes i de pic més altes –és a dir, més agudes– i amb un ample de banda estret: poca distància entre la nota més greu i la més aguda de cada emissió.

El volum també compta. Les gravacions amb amplituds més baixes –sons menys potents– van rebre millors puntuacions. Finalment, la quarta clau és la varietat: l’equip va comptar quants tipus d’elements diferents –cada traç continu de so visible en l’espectregrama– contenia cada fragment i va comprovar que els cants més variats agraden més que els monòtonos.

A l’hora de puntuar, la freqüència va ser, amb diferència, el factor de més influència, seguida de l’ample de banda, la complexitat i l’amplitud.

Carboner, mallerenga blava eurasiàtica i verdum europeu, altres dels millors

La nota mitjana de les 123 espècies es va situar en 3,13 sobre 5. En els primers llocs apareixen aus de jardí tan familiars com el carboner comú(‘Parus major’), la mallerenga blava eurasiàtica(‘Cyanistes caeruleus’) o el verdum europeu(‘Chloris chloris’), aus amb unes veus que ja figuraven entre les més apreciades en investigacions anteriors i que comparteixen amb la merla unes freqüències relativament altes. En l’extrem oposat, l’òliba comuna ha sigut la més mal valorada, amb 1,32 punts.

«No fa falta ser un apassionat de les aus per trobar bonics els sons», ha assenyalat Kalb, primera autora de l’estudi. «Saber reconèixer-les pel seu aspecte o el seu cant no ha influït en les valoracions», ha afegit. Les dades li donen la raó: ni l’especialització ornitològica dels participants ni la seva edat ni el seu sexe han tingut un efecte significatiu sobre les puntuacions.

Sí que ha pesat, en canvi, l’afecte previ per les aus. Els que afirmen que els agraden, que disfruten del seu cant i que els ajuden a trobar-se millor van puntuar tots els sons amb més qualificacions. Per a Kalb, l’explicació podria ser més profunda: pot ser que l’ésser humà estigui predisposat a preferir sons variats i d’intensitat moderada perquè assenyalen un entorn segur i saludable en què relaxar-se.

Un altre estudi ja va destacar el cant de la merla

L’equip ha comparat a més les seves puntuacions amb les d’una investigació britànica anterior que va mesurar el potencial de relaxació que tenen per als humans 21 d’aquestes mateixes espècies –la seva capacitat per ajudar les persones a recuperar-se de la fatiga mental o de l’estrès–, i va trobar una correlació positiva entre les dues llistes. La merla, l’au més ben valorada en el nou estudi, figurava també en aquesta altra investigació entre les més «reparadores».

Notícies relacionades

Troben un peix que és capaç d’escalar 15 metres de roca a les cascades

Descobreixen a Terol el que seria el primer «diplodocus» que va habitar Europa fa més de 150 milions d'anys

Per això la principal aplicació pràctica del treball: avaluar la qualitat sonora d’un parc urbà no s’hauria de limitar a comptar quantes espècies l’habiten, sinó atendre la composició acústica de la comunitat d’aus.

El mateix equip assenyala els límits del seu experiment, ja que la mostra de participants en l’assaig va ser modesta –84 persones, de les quals el 67,6% eren dones– i procedien d’un únic context cultural: oients alemanys valorant aus alemanyes, de manera que els resultats no poden extrapolar-se sense més ni més a altres regions. Tampoc s’ha mesurat amb quina freqüència repeteix cada espècie el seu cant, un factor que podria influir en la percepció. Els autors plantegen repetir la feina amb mostres més àmplies, més homes, diferents cultures i observadors més experts.