Descobreixen un ‘gos-os’ que va viure fa 16 milions d’anys a Catalunya

La identificació i descripció de l’animal, que ha sigut batejat com a Paludocyon moyasolai, s’ha produït a partir de restes fòssils recuperades al jaciment dels Casots (Alt Penedès, Barcelona), que és un dels enclavaments més importants del sud-est d’Europa sobre fauna del miocè. L’estudi amb els resultats ha sigut publicat en la revista Journal of Mammalian Evolution.

Els ‘gossos-os’ van ser un grup de carnívors que van prosperar a Amèrica del Nord i Euràsia durant gran part del cenozoic, des de l’eocè tardà. Coneguts pels científics com a amficiònids, constitueixen una família extinta dins de l’ordre Carnivora. Presentaven una àmplia varietat de mides i dietes, des de les moderadament carnívores fins a les hipercarnívores, amb el 70% de carn.

Dieta hipercarnívora

En aquest sentit, les espècies de Paludocyon com l’ara trobada es caracteritzen precisament per mantenir una dentició relativament hipercarnívora, amb molars superiors robustos i premolars reduïts.

L’anàlisi de la dentició superior va ser la que va permetre identificar característiques que distingeixen P. moyasolai de totes les altres espècies fins ara conegudes d’aquest gènere. En particular, presenta proporcions úniques dels molars superiors i un tercer molar més desenvolupat amb cúspides anteriors ben definides. Aquests caràcters no s’han observat en cap altra espècie de Paludocyon.

El ‘gos-os’ ara descrit probablement caçava herbívors de mida petita a mitjana, com certs cérvols, bòvids i petits suids.

El Paludocyon era un caçador ràpid de mida mitjana, considerablement més petit i àgil que una segona espècie d’amficiònid de la mida d’un lleopard que també va habitar el jaciment dels Casots i que encara no ha sigut descrita.

Una finestra al miocè català

En realitat, aquest jaciment és un autèntic tresor de troballes de la fauna prehistòrica. També s’han trobat restes d’altres carnívors, com felins primitius, grans mustèlids i petits cocodrils del gènere Diplocynodon.

Els Casots és un dels jaciments de referència del miocè de vertebrats al sud-est d’Europa. La seva edat s’estima en uns 15,9 milions d’anys i està situat al marge sud de la conca del Vallès-Penedès. Va ser descobert el 1989 i les excavacions es van prolongar fins al 1994, però les campanyes sistemàtiques es van reprendre el 2018 i han continuat ininterrompudament des d’aleshores. Fins ara, s’han recuperat més de 5.000 restes de macrovertebrats, que representen prop de 80 espècies de vertebrats, incloent-hi peixos, amfibis, rèptils, ocells i mamífers.

Notícies relacionades

Idees refrescants perquè els gossos suportin millor la calor

Cop de calor als gossos: símptomes i com evitar-lo

La fauna, la flora i la sedimentologia del jaciment indiquen que es tractava d’un llac d’aigua dolça poc profunda, molt pròxim a la costa. De fet, Paludocyon significa «gos de pantà».

L’epítet específic moyasolairet homenatge a Salvador Moyà-Solà, figura clau en el desenvolupament de la paleontologia de vertebrats a la península Ibèrica i director de l’ICP des de la seva fundació fins al 2017.