Una espera tensa

La batalla entre Washington i Teheran està en punt mort després de la paràlisi de les negociacions i la disminució dels atacs encreuats. Però els tambors de guerra comencen a sonar per l’amenaça de Trump d’una ofensiva després de les eleccions legislatives del 3 de novembre.

Una espera tensa
3
Es llegeix en minuts
Adrià Rocha Cutiller
Adrià Rocha Cutiller

Periodista

ver +

No hi ha res –o gairebé res– de normal en la guerra entre els EUA i l’Iran, que des del febrer ha desestabilitzat l’Orient Mitjà: setmanes d’intercanvis de foc i bombardejos, amb centenars de morts, per després parar en sec durant mesos i tornar-hi en diferents intensitats, sobretot al voltant de l’estret d’Ormuz, epicentre del trànsit de petroliers internacionals.

Els atacs encreuats, no obstant, han parat des de l’última setmana d’agost, malgrat que l’Iran manté les accions contra vaixells de càrrega a Ormuz i intenta desestabilitzar un flux de petroli que, sobretot gràcies a Riad i la seva recerca de rutes alternatives, ha tornat a nivells semblants als de l’inici de la guerra. Però Teheran segueix bloquejada, sense poder exportar els seus propis hidrocarburs i amb una economia en fallida, i la guerra, lluny d’haver sigut solucionada, es manté com una de les dues úniques sortides a la situació actual. A falta d’un acord a causa de l’estancament de les converses amb Washington, la tornada a les escaramusses es converteix cada dia en una possibilitat més real.

Legislatives als EUA

"Tenim discussions molt productives amb la República Islàmica de l’Iran. No els atacarem abans de les eleccions de mig mandat que tindran lloc als Estats Units el 3 de novembre", va publicar a les xarxes socials el president nord-americà, Donald Trump, dijous passat, després de dies de rumors que apunten a un atac imminent de Washington contra l’Iran per la falta d’avenços en les negociacions.

Els EUA, de fet, han enviat tres portaavions a l’Orient Mitjà, i segons la premsa israeliana l’Exèrcit hebreu va rebre missatges de Washington de la possibilitat d’un atac durant aquest octubre. Això, segons fonts anònimes del Govern del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, podria provocar l’ajornament de les eleccions parlamentàries programades per al 27 d’octubre.

Qatar i el Pakistan, els dos principals països mediadors, insisteixen que les negociacions entre la Casa Blanca i la República Islàmica prossegueixen, centrades sobretot en la possible reobertura de l’estret d’Ormuz, bloquejat però amb un trànsit que es manté a través de les costes d’Oman, amb vaixells que tanquen els transmissors per evitar ser atacats per drons iranians.

"Cada vegada hi ha més senyals que l’Iran veu la tornada a la guerra com una cosa inevitable i potencialment imminent. Les agències de notícies estatals iranianes alerten que en els últims dies els EUA s’han preparat per tornar als atacs", explica Hamidreza Azizi, expert i membre del think tank Crisis Group. Segons Azizi, de fet, els riscos de tornar a la guerra ara són molt més alts que en el passat. Fins al febrer, Teheran no va ser mai el primer a atacar; i sempre, en les respostes militars contra Israel i els EUA, va buscar causar el mínim mal possible.

Aquesta por ha desaparegut. "L’Iran fa molt més èmfasi ara en un atac preventiu. De fet, no importa si els moviments militars de Washington durant les últimes setmanes són de veritat preparatius per tornar a la guerra. L’evolució del pensament militar iranià podria portar Teheran a efectuar una acció militar real si percep un atac imminent, sigui real o no. De fet, l’Iran ja ha intensificat els atacs a Ormuz en l’última setmana", assegura Azizi, que considera que "cada dia que passa la possibilitat de la tornada a la guerra és cada vegada més alta".

Orgull iranià

Més de mig any després de l’inici de la guerra –el conflicte va arrencar el 28 de febrer, amb l’assassinat sorpresa del llavors líder suprem iranià, l’aiatol·là Ali Khamenei–, els EUA i Israel no han aconseguit cap dels seus suposats objectius inicials, que han canviat segons bufava el vent a Washington.

Notícies relacionades

Trump ha assegurat que la seva intenció inicial incloïa el canvi de règim a l’Iran –després va dir que no–, ajudar la població iraniana –en acabat va considerar que ja ho havia fet i va amenaçar de posar fi a tota la civilització iraniana–, acabar amb el programa nuclear persa i forçar Teheran a entregar-li els 440 quilos d’urani enriquit.

No només no ha passat res de tot això, sinó que les altes esferes de la República Islàmica, malgrat que estan delmades després de desenes d’assassinats dels seus líders, se senten victorioses en la guerra perquè han aconseguit sobreviure, fins ara, a un intent de decapitació per part de la potència militar més gran de tot el món.

Temes:

Washington