De les aules a les barricades

Des de fa anys, el sector de l’educació protagonitza mobilitzacions recurrents contra les retallades i la falta de recursos. No obstant, el que va començar el 29 de setembre com a part d’una mobilització general del sector públic, a la qual també es va unir el transport i els bombers, ha derivat en una onada de violència urbana que ja dura diversos dies. Les xifres preocupen l’Executiu; més de 2.000 joves detinguts –el 90% d’ells menors–, desenes de ferits, entre ells un policia greu, i diverses escoles cremades, com el liceu Roger-Verlomme del districte 15, que cremava en flames a primera hora d’aquest divendres.

Per aquesta raó, el primer ministre, Sébastien Lecornu,va convocar dijous a última hora una cèl·lula de crisi per imposar mesures d’urgència, obligant al tancament de 400 establiments escolars arreu del país. El ministre de Justícia, Gérald Darmanin, va més enllà i proposa exigir responsabilitat civil als pares quan els menors causin danys en el marc dels bloquejos d’instituts.

És impossible no conèixer la situació que es viu a les escoles franceses. Aquest estiu, els professors i els pares ja donaven la veu d’alarma davant la impossibilitat d’anar a classe en plena onada de calor. Sense cortines ni persianes, i fins i tot amb algunes finestres trencades, la temperatura a l’interior de les aules podia arribar als 40 graus.

.Davant l’allau de queixes, el nou alcalde de París, Emmanuel Gregoire, va anunciar la compra de 1.200 aparells de climatització i la suspensió de classes. Des d’aleshores, la situació no ha canviat massa, i així ho expliquen per a EL PERIÓDICO els mateixos manifestants a les portes dels liceus, que també aborden altres problemàtiques.

"En alguns instituts hi ha rates als passadissos. I no és un rumor. Mira Instagram o TikTok, trobaràs vídeos", afirma Paul. Aquest jove es va unir dimecres al bloqueig del seu institut del districte 17 de París, i afirma que en el seu cas no vol enfrontaments amb la policia, sinó justícia i millores per a l’educació. "Som 35 a classe i l’aula és diminuta, és impossible estudiar així. No hi cabem", insisteix.

No són els únics que se senten abandonats. Alguns professors també formen part dels bloquejos. "Com a professor, és trist veure els alumnes en aquesta situació. Nosaltres també estem en una situació deplorable. He de portar el meu propi material per fer classe; els cables, l’ordinador... però no passa res, ho fem igual. Però els alumnes pateixen enormement, perquè són ells els que han de fer els exàmens a final d’any", explica el professor Ender Calman per als micròfons de Le Monde.

La situació està lluny de millorar perquè en els pressupostos del 2026 s’hi va incloure la retallada de 4.018 docents en l’ensenyament públic i privat.

Al crit de "¡mateu-lo!"

Però les protestes han degenerat de tal manera que pocs ja parlen del motiu, sinó que centren el debat en la violència dels joves. Unes escenes cada vegada més habituals al país que preocupen l’Executiu, especialment, després de viralitzar-se unes imatges en les quals un grup de menors encaputxats linxen un policia a terra al crit de "¡mateu-lo!". L’agent està hospitalitzat i el ministre de l’interior, Laurent Nuñez, ha informat que s’està investigant el fet com a "intent d’homicidi".

Alguns directors d’escola i responsables sindicals comencen a desmarcar-se d’aquesta violència. "Vull desdramatitzar això una mica, perquè en veritat aquestes escenes han passat al marge de les manifestacions dels liceus. Hi havia un grup de joves, que no eren alumnes, que van començar a tirar morters contra els manifestants i l’escola. Després se’n van anar corrent. [...] M’agradaria també dir que en la majoria de liceus tot està passant amb completa normalitat", va explicar Richard Commeau, director d’un dels liceus de Clermont-Ferrand, a Puy de Dôme, per a BFMTV.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

El Govern insisteix a desvincular els estudiants dels anomenats casseurs , terme creat durant les protestes de l’estiu del 2023 per la mort del Nahel –un jove de 17 anys, en mans d’un policia–, per referir-se als grups de joves que aprofiten les mobilitzacions per provocar disturbis i trencar-ho tot al seu pas. La presència d’aquests grupuscles ha generat un gran debat a França; pel nivell de violència, però també per la impunitat a què s’enfronten per ser, majoritàriament, menors. Per això, el Govern va presentar una reforma judicial recentment que permet condemnar aquests violents i fer també responsables els seus tutors legals de les destrosses que ocasionen.

"Aquestes imatges d’una violència inusual són insostenibles. [...] Suport total als policies i gendarmes que intervenen en condicions difícils i quan fan servir la força, conforme a les meves instruccions, no s’enfronten a manifestants sinó a busca-raons", ha manifestat el ministre de l’Interior en el seu perfil de X aquest divendres.