Crisi energètica explosiva a la UE

La Comissió Europea sembla desconnectada dels votants i exigeix limitar al mínim les mesures nacionals per esmorteir el xut de l’energia per prioritzar l’augment de la despesa militar i l’ajust pressupostari. La carta del comissari europeu d’Energia, Dan Jørgensen, als Vint-i-set demanant que redueixin el consum de gas i electricitat com a gran iniciativa n’és un exemple.

La primera ministra italiana, Georgia Meloni, i el primer ministre grec, Kyriakos Mitsotakis, han demanat per carta més flexibilitat pressupostària per pal·liar els preus energètics. Espanya és el país de la UE que ha adoptat mesures més àmplies, segons les dades de la Comissió Europea, amb un cost pressupostari de 12.000 milions d’euros incloent-hi les aprovades aquesta setmana.

Alemanya només va millorar una mica els seus ajuts després de la debacle de la coalició governamental democristiana-socialdemòcrata en les eleccions regionals del setembre. França també va millorar els seus ajuts a finals de setembre després de les mobilitzacions i els bloquejos de ports i dipòsits. Però les mesures aprovades només pal·len parcialment l’escalada del cost de l’energia, tret de Suècia, que fa quatre anys que rebaixa els impostos sobre els carburants, cosa que ha situat el preu del litre de gasolina aquesta setmana en 1,6 euros, molt inferior al d’Espanya, França, Alemanya, Itàlia i la resta de la UE.

La nova crisi energètica ja ha encarit des de la cistella de consum fins a la quota mensual de les hipoteques, cosa que agreuja la minva de poder adquisitiu que acumulen els europeus. Abans de la pujada dels carburants el 2026, els salaris espanyols acumulaven una pèrdua de poder adquisitiu del 4,7% respecte al 2021, segons el Ministeri de Treball. A França, una família amb dos fills ha perdut de mitjana 1.200 euros anuals de poder adquisitiu en els dos últims anys, segons l’Institut Francès d’Economia (IFE).

Descens dels salaris

El 65% de les professions a França també acumulen retrocessos en els seus salaris reals des del 2019, que oscil·len entre el 7% i el 3,3%, sense comptabilitzar l’escalada de preus energètics del 2026, segons l’Institut Nacional d’Estadístiques (INSSE). Des del 2021, els salaris reals han baixat el 6,1% a Itàlia, el 5,8% a la República Txeca, el 4,8% a Suècia i el 2,1% a Dinamarca, sense incloure els costos energètics del 2026, segons indica l’OCDE.

La UE depèn del petroli i del gas importats en la seva totalitat, per la qual cosa és extremadament vulnerable als preus internacionals. La Xina compensa la seva dependència parcial de l’exterior amb unes reserves de petroli que equivalen a gairebé un any de consum (61 dies a la UE), mentre que els Estats Units són autosuficient pel que fa a petroli i gas i un exportador net.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

La UE pateix la seva segona crisi energètica greu en cinc anys. La primera del 2022 va ser causada per les successives sancions energètiques imposades per la UE a Rússia per la invasió d’Ucraïna. Aquestes sancions van suposar un cop a l’economia europea del qual encara no s’ha recuperat i van donar una gran empenta electoral a la ultradreta, tot i que no es vulgui admetre. Aquestes sancions van incomplir el principi econòmic bàsic que no han de perjudicar qui les imposa. L’actual crisi ha sigut determinada per la guerra a l’Iran i l’Orient Mitjà, però es veu agreujada per les noves sancions energètiques a Rússia, ja que la UE no només es priva de gas i petroli rus, sinó que intenta impedir que Rússia vengui altres països, fet que empeny els preus encara més a l’alça.

Ara els EUA amenacen de vetar la venda de gasoil a la UE (més de la meitat del consumit procedeix dels EUA) si no allibera immediatament un terç de les reserves estratègiques de gasoil per fer abaixar els preus. La simple amenaça ja ha fet apujar més els preus.