El Brasil vota en unes eleccions clau per al futur del país i de Sud-amèrica

Els comicis tenen cert aire de repetició del que va passar fa quatre anys, quan Luiz Inácio Lula da Silva va derrotar per 1,8 punts Jair Bolsonaro. Aquest cop el mandatari aspira a la reelecció davant el fill de l’expresident, Flávio, i l’ombra d’una disputa molt igualada es projecta, una vegada més, sobre l’escena política.

La segona volta

Segons l’última enquesta de la consultora Datafolha, divulgada dijous passat, Lula compta amb una intenció de vot vàlid del 45%, cinc punts més que el seu rival. No obstant, en la inexorable segona volta del 25 d’octubre l’avantatge es reduiria a tres punts i entra dins del que els enquestadors consideren un empat tècnic. El final està obert i promet més polarització, esquitxada d’una hostilitat retòrica que no ha arribat al punt més àlgid.

Aquest diumenge també s’elegeixen 27 governadors i es renova la Cambra dels Diputats i dos terços del Senat. No és un tema menor per a un país federal i on el Congrés juga un paper determinant. L’actual Govern ha estat molt condicionat per la falta d’una majoria parlamentària.

Però la lluita Lula-Bolsonaro en té una altra de fons: la que introdueix Trump per la finestra d’aquestes eleccions. El president dels Estats Units va manifestar el seu favoritisme per l’ultradretà i Lula va recordar davant de l’Assemblea General de les Nacions Unides que el Brasil no cap en el "pati del darrere de ningú". El Govern del Partit dels Treballadors (PT) i els seus aliats de centre van recordar l’historial recent d’ingerències: la primera pujada d’aranzels a les exportacions brasileres el 2025; la revocació dels visats nord-americans dels ministres del Tribunal Suprem Federal (STF) que va condemnar l’expresident Bolsonaro, un "líder molt respectat", segons el magnat. A més, es va conèixer la decisió de Trump de complaure una petició de Bolsonaro de declarar el Comandament Vermell i el PCC (Primer Comando de la Capital) com a organitzacions terroristes.

L’equip de la campanya de Lula va demanar a l’STF que investigui la possible intromissió de Washington en els comicis. També va presentar una demanda davant el Tribunal Superior Electoral (STF) en la qual acusa el candidat del Partit Liberal i el seu germà, l’exdiputat Eduardo Bolsonaro, ara als EUA, d’estar coordinats amb Trump.

L’STF no viu el seu moment de més reconeixement. La campanya electoral va estar marcada per les revelacions sobre els vincles d’Alexandre de Moraes i la seva dona amb el banquer Daniel Vorcaro, actualment pres per protagonitzar el frau financer més gran de la història del Brasil. I De Moraes no és una figura qualsevol. Es tracta del jutge que va encapçalar en l’STF el procés contra Jair Bolsonaro que va derivar en una condemna de 27 anys i tres mesos de presó per tramar un cop d’Estat el 8 de gener del 2023. Vorcaro també tenia molt bones relacions amb Flávio Bolsonaro, fins al punt de finançar amb milions de dòlars una pel·lícula apologètica del seu pare.

La crisi en el màxim tribunal va afectar molt més Lula, que mai va tenir contacte amb el banquer. L’horitzó de la seva reelecció podria estar condicionat amb els brasilers descontents amb una suma de problemes pendents, com la inseguretat urbana i l’endeutament de les famílies, sobretot.

La fractura

Diverses línies divisòries s’han traçat al Brasil des que la ultradreta va adquirir el 2018 una consistència i extensió sense precedents. Jair Bolsonaro va organitzar des d’aleshores un bloc heterogeni. Per derrotar-lo, Lula va necessitar el 2022 ampliar la seva aliança cap al centre i, fins i tot, la dreta. No ha sigut suficient per atenuar aturar la fractura l’interior de la societat.

Aquesta polarització ha arribat als púlpits. Segons apunta la consultora Datafolha, el president té un 50% d’intenció de vot entre els catòlics, que representen més del 56% de la feligresia total dels brasilers, mentre que un 52% dels evangèlics prefereixen el seu contrincant.

La religió ha entrat amb força a la campanya. El capellà Cláudio Duarte sol ser conegut entre els evangèlics pels seus consells matrimonials. Fa uns dies va compartir unes cançons. Els feligresos havien de meditar si "aquest és el país que els brasilers es mereixen". La rematada de la cançó no deixava lloc a dubtes: "Vota bé, no votis pel 13". Aquesta és la llista de Lula. "Si abans molts pastors es mostraven cautelosos a l’hora de posicionar-se en aquestes eleccions, ara expressen obertament un anti lulisme desenfrenat", va assenyalar el diari Folha. La controvèrsia entorn de Nostra Senyora d’Aparecida, que va obligar Bolsonaro a desmentir un projecte de retirar-li la condició de patrona del Brasil, ha permès als sectors més radicalitzats expressar obertament el seu favoritisme pel candidat del PL.

Sense tercera via

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

La paritat que anuncien els sondejos podria desmentir-se en l’escrutini. "Hi ha dos cavalls que van al capdavant, disputant-se la victòria colze a colze", els va descriure a Folha Vinícius Torres Freire. Lula i Bolsonaro pensen en el dia 25 i com captaran els vots de les altres opcions minoritàries, totes decantades a la dreta: el psiquiatre i autor de llibres d’autoajuda Augusto Cury, considerat un nou Crist; Ronaldo Caiado; Renan Santos i Romeu Zema, a qui els sondejos els donaven una intenció de vot no superior al 4%.

Com en altres països, la idea de votar "el mal menor" també es filtra entre les opinions més recalcitrants. A sota d’aquesta superfície emotiva s’amaga, segons l’acadèmica nord-americana especialista en Brasil i el PT, Wendy Hunter, una altra capa emotiva, un cansament (en part) de la figura de Lula i del partit que va ajudar a crear el 1980. "Veig els dos bàndols apagats. Tant Lula com Flávio generen poc entusiasme", va afirmar.