El Brasil, l’últim cromo que falta a Donald Trump per completar l’àlbum del seu domini sobre Sud-amèrica

Luiz Inácio Lula da Silva, és, per tant, l’escull que cal superar. El president ha denunciat a l’Assemblea General de l’ONU la creixent intervenció nord-americana des de molt abans que comencés la campanya electoral. Va arribar a dir que el Brasil no cap al «pati del darrere de ningú». Les tensions es van iniciar l’any passat amb el judici que va afrontar Jair Bolsonaro pel seu intent de cop d’estat contra Lula, el 8 de gener del 2023, i la imposició, a tall de represàlia, d’aranzels a les exportacions brasileres del 50%. Trump també va revocar els visats d’importants funcionaris i del jutge Alexander de Moraes, ponent del procés en què un panel del tribunal va condemnar l’excapità de l’Exèrcit a 27 anys i tres mesos de presó. La revista Piauí va assegurar en el seu moment que el sector més dur del Departament d’Estat va voler promoure sancions contra els principals bancs brasilers, que van ser frenades pel secretari del Tresor, Scott Bessent, temorós d’una crisi financera de grans proporcions. Els gravàmens han estat anul·lats pel Tribunal Suprem dels EUA, però aquest pas en fals de Trump no va atenuar el ritme d’intervencions i noves sancions, fins al punt que l’actual president, a l’iniciar la seva campanya, va avisar Washington que no serà un Nicolás Maduro més, en al·lusió al segrest del mandatari veneçolà portat a terme per forces nord-americanes el 3 de gener passat.

Lula va desairar el secretari d’Estat, Marco Rubio, quan va intentar acostar-s’hi per saludar-lo a l’ONU. Ja l’havia criticat amb anterioritat. Aquella vegada, el va mirar amb menyspreu i va seguir de llarg. Un indicador del deteriorament de les relacions al més alt nivell malgrat una trobada privada al Despatx Oval, el maig passat, i una trucada telefònica entre els dos presidents. Aquells intents no van atenuar la manifesta simpatia de la Casa Blanca cap al candidat de la ultradreta. Tres senadors demòcrates van insistir a Rubio aquesta setmana a través d’una carta sobre els perills de malmetre una «relació estratègica» amb el Brasil. El document està signat per Peter Welch, Tim Kaine i Jeanne Shaheen; aquests dos últims, integrants del Comitè de Relacions Exteriors, van assegurar que Trump està «soscavant la segona democràcia més gran de l’hemisferi occidental» amb les seves «interferències» i maniobres de «desestabilització». Vint-i-quatre senadors demòcrates, entre ells Bernie Sanders i Alexandria Ocasio-Cortez, havien fet la mateixa petició.

D’Obama a Trump

Lula experimenta una situació inèdita amb Trump. Ni tan sols quan governava George Bush fill els vincles van ser tan aspres, malgrat que el Brasil es va oposar a la creació d’una àrea de lliure comerç des d’Alaska fins a l’extrem austral de Sud-amèrica. Els millors moments els va tenir amb Barack Obama, que al seu llibre Una tierra prometida va arribar a elogiar el «talent natural» de l’exsindicalista, fins al punt de convertir el seu país en una «una potència global». Joe Biden va ser un altre interlocutor privilegiat de Lula. Havia patit, com el seu col·lega brasiler, un assalt a la seu del poder, l’un el 2021, l’altre el 2023. Tot ha canviat, no obstant, amb Trump. El desgast va ser progressiu i associat directament amb una obsessió de Washington: Lula no ha de ser reelegit. Els EUA han canviat de Bolsonaro, passant del pare al fill, sense que això modifiqui les seves aspiracions. Trump no només el va rebre a la Casa Blanca, sinó que va complaure una petició seva: declarar organitzacions terroristes els grups delictius més importants del Brasil. L’aposta per la seva victòria pot deparar accions més decidides que revocar el visat de l’ambaixadora brasilera a Washington, Maria Luiza Ribeiro Viotti.

Notícies relacionades

Christa Pike, la dona que ha sobreviscut a dues injeccions letals als EUA, rep l’alta hospitalària

Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà

«¿Per què la relació entre el Brasil i els EUA és tan superficial com per convertir el seu pitjor moment històric en una cosa sense importància?», s’ha preguntat Adam Goldsmith, exadjunt financer del Tresor dels EUA per a Sud-amèrica i actualment director per a l’Amèrica Llatina de la consultora Greenmantle. «Les relacions bilaterals al segle XXI es desenvolupen principalment a través de tres canals: seguretat, cooperació en fòrums multilaterals i economia. La dinàmica entre el Brasil i els EUA és superficial en tots tres». En els fòrums multilaterals, el Brasil gairebé sempre s’alinea amb l’anomenat Sud Global. Goldsmith reconeix un perill a l’horitzó. «El Govern nord-americà també podria decidir no reconèixer una eventual victòria de Lula. Entre les opcions efectivament disponibles, aquesta seria la més disruptiva, però tot i així estaria lluny de representar una amenaça existencial per al Brasil». L’agost passat, el Departament d’Estat va dir que els EUA respectaran el resultat sempre que siguin «eleccions lliures i justes», una frase recurrent amb què va estendre un mantell de sospita sobre el funcionament de les urnes electròniques brasileres.

Prevencions

El cap de setmana passat, el diari paulista Folha va informar que Rockbridge Network, la xarxa conservadora cofundada per J. D. Vance, intenta fer peu al Brasil en plena disputa presidencial. Dies abans, Meta havia deshabilitat el compte de Lula a Facebook. El va restituir després que se’n conegués el fet i prengués aires d’escàndol. El Govern del Partit dels Treballadors (PT) contempla seriosament la possibilitat que el multimilionari es decanti obertament per Bolsonaro abans de la segona volta, prevista el 25 d’octubre, per condicionar els electors, com ho va fer a Colòmbia, l’Argentina i Hondures. El trumpisme considera que una derrota de Lula podria suposar un cop a la presència econòmica xinesa a la regió. L’expectativa no es compadeix amb els fets. Això no ha passat ni tan sols als països «obedients» de Washington com l’Argentina o Xile, que té un acord de lliure comerç amb el gegant asiàtic l’anul·lació del qual mai no s’atreviria a promoure l’ultradretà José Antonio Kast.