Bòsnia vota entre cicatrius i un enfrontament inèdit entre Washington i Brussel·les

El 2025, Washington va aixecar les sancions imposades des del 2017 sobre Milorad Dodik, líder secessionista de la República Srpska (l’entitat serbobosniana) i aliat de Vladímir Putin, que ha amenaçat reiteradament de trencar l’Estat bosnià, en obert enfrontament amb Brussel·les. De ser repudiat pels EUA va passar així a ser rebut al febrer a la Casa Blanca per la portaveu Karoline Leavitt. Poc després, Donald Trump Jr. va viatjar a Banja Luka i des d’allà va afirmar que «Europa és un desastre» i que Brussel·les ha de deixar de «posar obstacles».

El xoc ha colpejat fins i tot l’Oficina de l’Alt Representant (OHR). Creada el 1995 per vigilar la pau entre bosnians, croats i serbobosnians, va funcionar durant dècades amb una regla no escrita: un europeu com a alt representant i un nord-americà com a adjunt. Quan el «virrei» feia servir els Poders de Bonn per destituir un líder secessionista, els EUA blindaven la decisió amb sancions.

Tot això fins que va arribar Donald Trump. Al juliol, l’alemany Christian Schmidt va dimitir com a alt representant i va deixar l’oficina de manera provisional en mans del nord-americà Louis J. Crishock. Com diu Adnan Ćerimagić, analista sènior de l’European Stability Initiative (ESI): «El que està documentat és real: Washington va forçar la renúncia de Christian Schmidt al seu càrrec i des d’aleshores ha bloquejat un successor europeu».

En la mateixa línia també hi ha l’analista Tanja Topić, directora de l’oficina de la Fundació Friedrich Ebert a Banja Luka. «Per descomptat que [l’objectiu] és perjudicar la Unió Europea. La nova Administració nord-americana ha adoptat una postura molt negativa cap al bloc». En aquest sentit, Topić opina que des de Washington «s’està fent xantatge als funcionaris europeus», amenaçant de congelar el finançament de l’OHR si el substitut no és el seu candidat, un escenari en què la inacció europea preocupa. «La Unió Europea s’ha limitat en gran mesura a expressar la seva preocupació, sense adoptar mesures concretes», diu aquesta analista.

Gas, dades i negocis

El rerefons és econòmic. AAFS Infrastructure and Energy, empresa de l’entorn de Trump amb poca experiència en grans obres, va anunciar a l’agost un centre de dades de 100 megawatts a Mostar (530 milions d’euros). I la mateixa companyia també té en el punt de mira la construcció del gasoducte Southern Interconnection, que connectaria el país amb Croàcia, limitaria la dependència del gas rus i obriria la porta al GNL nord-americà. Brussel·les ja ha protestat també per això: l’obra passaria d’infraestructura pública amb suport europeu a actiu privat. Transparència Internacional parla de «precedent perillós».

Entre els homes clau d’AAFS, assenyala Ćerimagić, hi ha Jesse Binnall, exadvocat de Trump, i Joseph Flynn, germà de l’exassessor de seguretat nacional. Però hi ha més noms de l’òrbita MAGA que «no deixen de repetir-se». En aquesta línia, segons ell, perjudicar la UE és «un efecte col·lateral» en el millor dels casos i, en el pitjor, «la veritable missió».

La gravetat de la situació ha acabat per fer saltar les alarmes dins del mateix Capitoli. Durant una audiència de confirmació al Comitè de Relacions Exteriors del Senat, el demòcrata Chris Murphy va increpar Ronald Johnson i Michael Young, els diplomàtics proposats per a les ambaixades a Sarajevo i Belgrad. «Ens trobem en un moment extraordinari en què els interessos comercials de la família del president es creuen amb els interessos de seguretat nacional del país», va afirmar.

En termes similars es va pronunciar el congressista per Massachusetts Bill Keating, al denunciar que «les decisions de l’[actual] Administració respecte a Dodik i al gasoducte Southern Interconnection aprofundeixen la corrupció i permeten que persones afins al president s’embutxaquin milions».

Inacció de Brussel·les

Notícies relacionades

Christa Pike, la dona que ha sobreviscut a dues injeccions letals als EUA, rep l’alta hospitalària

Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà

D’acord amb Marko Prelec, de l’International Crisis Group, el cert és que Washington persegueix «els seus propis interessos comercials» i demana als bosnians que es responsabilitzin del seu país, una cosa que, «irònicament», era la posició europea fa uns anys. Kurt Bassuener, del Democratization Policy Council, veu «pràcticament impossible» que el gasoducte es construeixi aviat i recorda que el GNL nord-americà «no és ni a prop» de compensar el gas rus. El desacord entre els EUA i la UE, a més, no estaria només en això: també hi hauria en joc la mateixa ubicació geopolítica del país, candidat a entrar a la UE però encara lluny d’això.

Aquest diumenge 3,4 milions de bosnians estan cridats a les urnes per triar en el seu complex sistema polític (tres presidents, 13 primers ministres, més de 100 ministres, a part de més de 500 càrrecs per escollir), entre la fragmentació també política (70 partits i 7.000 candidats) i ara també, amb això com a teló de fons, sumada a la incertesa sobre si els seus problemes ja crònics —corrupció, clientelisme, col·lapse demogràfic (un terç menys des del conflicte), debilitat econòmica— es resoldran d’alguna manera amb les tensions internacionals actuals.