El repte migratori

Espanya es queda sola en l’oposició als centres de deportació fora de la UE

Els governs europeus aproven el nou reglament de retorns, que busca harmonitzar les expulsions després d’entrades irregulars

Espanya es queda sola en l’oposició als centres de deportació fora de la UE
2
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos

Espanya ha sigut l’únic país de la Unió Europea (UE) que va votar ahir en contra del nou reglament de retorns, que permetrà que els governs que ho desitgin facin acords amb estats fora del territori comunitari, on s’estableixin centres de deportació per a persones que resideixen al bloc de manera irregular. Ahir, els governs europeus van donar el vistiplau final al nou reglament de retorns. El text aspira a harmonitzar la gestió de les expulsions de persones que arriben a Europa de manera irregular o han perdut el seu permís de residència. Per primera vegada, obre la porta a crear centres per expulsar aquestes persones fora del territori comunitari.

Països com França o Espanya han sigut molt crítics amb la mesura, però només el Govern espanyol s’ha plantat votant en contra ahir. A més del vot en contra d’Espanya, Bèlgica es va abstenir.

"Espanya manté la seva enorme preocupació sobre els centres de retorn", va assegurar el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande-Marlaska, en una declaració als seus socis durant el Consell de Ministres de la UE celebrat a Luxemburg. En particular, Espanya va posar en qüestió la seguretat jurídica i les garanties que ofereix la proposta.

"Espanya troba que aquests convenis no permeten garantir el respecte dels drets i de les obligacions de les persones que seran retornades a un tercer país, independentment de si hi tenen un vincle o no", va assenyalar el ministre de l’Interior. "Fins i tot les famílies amb nens podran ser traslladades als centres de retorn amb països amb els quals no tenen cap vincle", va afegir a continuació Grande-Marlaska.

Famílies i menors

Precisament, la inclusió de les famílies i els menors va ser una de les qüestions més polèmiques del text final de la regulació. Espanya va criticar a més el "risc inacceptable" dels acords amb tercers països i la possibilitat que el text vulneri el principi de no devolució. També va advertir el Govern del potencial impacte d’aquests acords sobre "la credibilitat" de la política exterior comunitària.

Espanya va plantejar a més una qüestió a la qual ningú sembla donar resposta: com aquests centres contribuiran a fer la política de retorns de migrants més efectiva. Atès que aquestes instal·lacions se situaran previsiblement en països on la persona en qüestió no té cap vincle, tampoc hi ha incentiu per quedar-s’hi. A més, va apuntar que no hi ha anàlisis sobre el cost-benefici d’aquestes.

Segons la Comissió Europea, amb prou feines el 25% de les ordres d’expulsió es van fer efectives el 2025. Aprovat en temps rècord, el nou reglament busca harmonitzar, agilitar i simplificar els procediments d’expulsió de persones que viuen de manera irregular a la Unió Europea. Però el text ha sigut molt polèmic perquè suposa un nou enduriment de la política de migració comunitària.

Notícies relacionades

A més de la creació de centres de detenció fora del territori, el nou reglament permetrà registrar persones, domicilis o llocs de treball quan hi hagi sospites que resideixen a Europa de manera irregular. Una pràctica que recorda les de l’ICE (Servei d’Immigració i Control de Duanes) als Estats Units.

El nou reglament contempla mesures coercitives quan una persona es negui a abandonar el territori, que van des de la retirada d’ajudes o la confiscació del passaport a períodes de detenció de fins a dos anys. Aquesta mesura afecta famílies i menors d’edat.