Unió Europea

Espanya es queda sola en la seva oposició als centres de deportació fora de la UE

El govern espanyol ha sigut l’únic que ha votat en contra del nou reglament de retorns que permet pactar la creació d’aquests centres amb tercers països

Espanya es queda sola en la seva oposició als centres de deportació fora de la UE

Unión Europea.

2
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos

Espanya ha sigut l’únic país de la Unió Europea que ha votat aquest dijous en contra del nou reglament de retorns, que permetrà que els governs que ho desitgin facin acords amb estats fora del territori comunitari, en els quals s’estableixin centres de deportació per a persones que resideixen al bloc de manera irregular.

Aquest dijous, els governs europeus han donat el vistiplau final al nou reglament de retorns. El text aspira a harmonitzar la gestió de les expulsions de persones que van arribar a Europa de manera irregular o han perdut el seu permís de residència. Per primera vegada, obre la porta a crear centres per expulsar aquestes personesfora del territori comunitari.

Països com França o Espanya han sigut molt crítics amb la mesura, però només el govern espanyol s’ha plantat votant en contra aquest dijous. A més del vot en contra d’Espanya, Bèlgica s’ha abstingut.

La posició espanyola

«Espanya manté la seva enorme preocupació sobre els centres de retorn», ha assegurat el ministre de l’Interior espanyol, Fernando Grande Marlaska, en una declaració als seus socis durant el Consell de ministres de la UE celebrat a Luxemburg. En particular, Espanya va posar en qüestió la seguretat jurídica i les garanties que ofereix la proposta.

«Espanya considera que aquests convenis no permeten garantir el respecte dels drets i les obligacions de les persones que seran retornades a un tercer país, independentment del seu vincle o no amb aquest», ha dit el ministre. «Fins i tot les famílies amb nens podran ser traslladades als centres de retorn amb països amb els quals no tenen cap vincle», va afegir.

Precisament, la inclusió de les famílies i els menors ha sigut una de les qüestions més polèmiques del text final de la regulació. Espanya ha criticat a més el «risc inacceptable» dels acords amb tercers països i la possibilitat que el text vulneri el principi de no devolució. També ha advertit el govern del potencial impacte d’aquests acords sobre «la credibilitat» de la política exterior comunitària.

Espanya ha plantejat a més una qüestió a la qual ningú sembla donar resposta: com contribuiran a fer la política de retorns més efectiva els centres. Atès que els centres se situaran previsiblement en països en els quals la persona en qüestió no té cap vincle, tampoc hi ha cap incentiu per quedar-s’hi. A més, ha apuntat que no hi ha anàlisis sobre el cost-benefici d’aquests centres.

El reglament

Segons xifres de la Comissió Europea, tot just el 25% de les ordres d’expulsió es van fer efectives el 2025. Aprovat en temps rècord, el nou reglament busca harmonitzar, agilitzar i simplificar els procediments d’expulsió de persones que resideixen de manera irregular a la UE. Però el text ha sigut molt polèmic perquè suposa un nou enduriment de la política de migració comunitària.

Notícies relacionades

A més de la creació de centres de detenció fora del territori, el nou reglament permetrà el registre de persones, domicilis o llocs de treball quan hi hagi sospites que resideixen a Europa de manera irregular. Una pràctica que recorda les de l’ICE (Servei d’Immigració i Control de Duanes) als Estats Units.

El nou reglament contempla a més mesures coercitives quan una persona es negui a abandonar el territori, que van des de la retirada d’ajudes o la confiscació del passaport fins a períodes de detenció de fins a dos anys. Aquesta mesura també afecta famílies i nens.