La guerra llampec dels houthis al Iemen exposa l’abandonament de Trump als seus aliats del Golf

Els houthis, grup aliat de l’Iran i oficialment anomenat Ansar Allah (Partidaris de Déu), van aconseguir en 48 hores prendre la ciutat clau de Moca (que dona nom al famós cafè), un port estratègic del mar Roig; i l’illa de Perim, enclavada al centre de l’estret de Bab el-Màndeb.

Els hi van arrabassar a les forces lleials al Govern reconegut internacionalment i avalades per l’Aràbia Saudita. Els dos bàndols estan en guerra des del 2014, quan els rebels houthis van prendre la capital del Iemen, Sanà. Poc després, una coalició militar liderada per l’Aràbia Saudita va iniciar una campanya de bombardejos per mirar de restituir el Govern iemenita en el poder. El 2022 es va arribar a una fràgil treva que ara està trencada.

L’ofensiva llampec houthi ha deixat sota el seu control el costat aràbic de l’estret de Bab el-Màndeb, i a l’Aràbia Saudita en una situació impossible: ara no pot treure petroli ni per l’est (l’estret d’Ormuz està tancat per l’Iran) ni per l’oest.

Per intentar evitar aquesta derrota total, el príncep saudita, Mohamed bin Salman (MBS), va trucar en dues ocasions a Donald Trump per demanar-li que bombardegés els houthis i així frenar-ne l’avenç, segons mitjans nord-americans. El president nord-americà li va respondre que no. Els Estats Units van firmar el maig del 2025 un acord d’alto el foc amb els houthis i no vol rebentar-lo, perquè ja té prou problemes amb l’Iran. Els houthis, per la seva banda, per evitar problemes amb els americans, han garantit que els únics barcos que atacaran seran els saudites. Bab el-Màndeb connecta amb el canal de Suez i el Mediterrani i per allà passa al voltant del 12% del petroli mundial i el 8% del gas natural liquat.

«Que els Estats Units no hagin ajudat l’Aràbia Saudita és significatiu, perquè els saudites no tenen altres alternatives viables. Per descomptat, la posició de Trump podria canviar si les exportacions de petroli saudites es veuen estrangulades i els mercats reaccionen de forma dramàtica. Els saudites, per la seva banda, han optat per la contenció respecte a l’Iran», diu a EL PERIÓDICOBrandon Friedman, director del centre d’Estudis del Pròxim Orient de la Universitat de Tel-Aviv. Efectivament, Riad està intentant negociar amb Teheran. «Mentrestant, els houthis estan escalant el conflicte perquè això serveix als seus interessos econòmics i als de l’Iran, que vol que l’Aràbia Saudita i el Consell de Cooperació del Golf acceptin pagar Teheran unes ‘tarifes per serveis’ pel transport marítim a través de l’estret d’Ormuz’.

Aràbia Saudita, entre l’Iran i els houthis

La derrota a l’oest del Iemen és l’últim dels cops de pes rebuts per l’Aràbia Saudita, envoltada en una espiral de violència regional agreujada després de la guerra contra l’Iran llançada el 28 de febrer d’Israel i els Estats Units.

El règim dels aiatol·làs va respondre impedint de facto la navegació per l’estret d’Ormuz, i bloquejant així les exportacions petrolieres i gasístiques dels països del golf Pèrsic. També va atacar les bases militars conjuntes dels Estats Units a la regió, deshabilitant-ne una dotzena. Va colpejar amb míssils i drons infraestructures civils, com centres de dades o edificis d’oficines, a Dubai, Abu Dhabi, Kuwait o la mateixa Aràbia Saudita. Va aconseguir tancar l’espai aeri durant un temps sobre Qatar o els Emirats Àrabs Units, perjudicant-ne el hub aeri internacional i la imatge com a destinacions turístiques.

Aquesta mateixa setmana, l’Aràbia Saudita ha rebut un altre cop dur a la seva principal font d’ingressos, el petroli. Milícies iraquianes a l’Iran han bombardejat l’oleoducte que connecta els pous saudites de l’est amb l’oest, i l’han deixat inutilitzat. Era el pla B de Riad per poder exportar petroli després del bloqueig iranià de l’estret d’Ormuz. Ara, les exportacions petrolieres saudites estan en situació d’escac i mat. El petroli s’acosta als 110 dòlars el barril.

¿De què serveix la protecció dels EUA?

Aquest caos està portant els països del golf Pèrsic a replantejar-se l’aliança militar que tenen amb els Estats Units. ¿De què els serveix? Washington els ha portat a una guerra en contra dels seus interessos i ha sigut incapaç de protegir-los. El rebuig de Trump d’acudir en auxili de les forces iemenites avalades per l’Aràbia Saudita ha sigut el cop de gràcia.

«El paraigua de seguretat que oferia els Estats Units a les monarquies del Golf està molt foradat. Hi va haver un preludi el 2019 amb l’atac a la refineria d’Abqaiq, que va posar molt nerviosos els països àrabs de la península Aràbiga. Davant un atac greu contra una infraestructura petroliera crítica de l’aliat més gran dels Estats Units a la regió, Aràbia Saudita, Washington no va fer res», recorda en conversa amb aquest diari Haizam Amirah Fernández, director executiu del Centre d’Estudis Àrabs Contemporanis (CEARC). «Això va generar molta inquietud i va qüestionar la fiabilitat de la relació. Tot i que no sigui pròpiament una aliança, el paraigua de seguretat que els Estats Units han ofert durant dècades protecció a aquestes monarquies. El que estem veient ara, sobretot des del febrer, és un torpede a la línia de flotació d’aquesta fiabilitat».

No és que Trump vulgui dinamitar les relacions del tot. Quan Israel va atacar Qatar el setembre del 2025, el president nord-americà va intentar calmar els ànims forçant el primer ministre Benjamin Netanyahu a trucar als líders qatarians per demanar-los disculpes.

Però la guerra contra l’Iran ho ha posat tot cap per avall. «Era evident que hi hauria una resposta immediata de l’Iran contra els territoris dels països aliats del Golf. La guerra ha posat en perill instal·lacions crítiques d’aquests països àrabs i el mal que està suposant per a les seves economies i el seu model de desenvolupament és sever», apunta Amirah Fernández. «La caiguda del PIB des del febrer a la zona està sent enorme. En alguns països s’ha notat molt per l’obstrucció de l’estret d’Ormuz i per les dificultats per treure els seus hidrocarburs. Fins i tot l’Aràbia Saudita, que semblava haver-se deslliurat en part d’aquesta situació, patirà molt després de l’atac contra l’oleoducte est-oest. Són diversos senyals que aquesta Casa Blanca no sembla tenir entre les seves prioritats garantir ni la seguretat ni l’estabilitat i prosperitat econòmica d’aquests països amb els quals durant dècades ha tingut un pacte d’oferir seguretat a canvi de recursos: des de la compra d’armes fins a inversions».

Notícies relacionades

Ni els EUA ni Israel aconsegueixen els seus objectius en una guerra contra l’Iran que ha resultat «catastròfica»

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Aràbia Saudita, la més important de les petromonarquies del Golf, intenta recol·locar-se davant aquest nou escenari geopolític i la falta de fiabilitat del soci americà. El 7 d’agost va firmar l ’Acord de Defensa Conjunta de la Meca amb el Pakistan i Turquia, un país nuclear i un altre amb el segon exèrcit més gran del món, respectivament. Però el Govern d’Islamabad també ha evitat involucrar-se al Iemen.

Els països del golf Pèrsic es troben atrapats entre l’espasa i la paret. Entre el bloc d’Israel i els Estats Units, d’on venen les inversions, el suport diplomàtic i les armes, i el de l’Iran, l’incòmode veí musulmà xiïta que busca l’hegemonia regional i que ara té la paella pel mànec. A poc a poc s’estan intentant realinear. Hi ha converses amb la Xina, per exemple. Els Emirats Àrabs Units han ingressat al club dels països BRICS. Fins i tot l’Aràbia Saudita es va plantejar fer-ho, cosa que hauria sigut un xoc frontal amb Washington. Però, de moment, perden a tots els fronts: l’econòmic, el diplomàtic i el militar.