Les claus de l’acord de Trump sobre Groenlàndia: control «permanent» dels EUA i veto a la Xina i Rússia a l’illa

L’illa àrtica, territori autònom de Dinamarca, ha estat en el punt de mira de Trump des dels primers compassos del seu segon mandat. Abans fins i tot de prendre possessió del càrrec, el president dels EUA va anunciar la seva intenció de «comprar» Groenlàndia. Però la idea no era nova, ja que ja va fingir amb una cosa similar el 2019, durant els seus primers quatre anys a la Casa Blanca. Davant el ferm rebuig de Copenhaguen, el magnat novaiorquès va augmentar el to i va amenaçar de fer servir la «coerció militar o econòmica» per aconseguir el seu objectiu. Entre els arguments esgrimits sempre hi ha hagut la «seguretat nacional» dels EUA i del «món lliure», i ha reiterat en múltiples ocasions el seu malestar per la presència de «vaixells de la Xina i Rússia» en aigües de l’illa sota sobirania danesa. Amb el desglaç provocat pel canvi climàtic, Pequín ha apostat per la ruta àrtica per estalviar costos a l’escurçar-se significativament els temps de transport. En aquesta empresa compta amb el suport de la flota de vaixells trencaglaç russos.

Tanmateix, l’illa també té un interès estratègic més enllà de les seves aigües, ja que compta amb importants reserves de níquel, coure, or i grafit, així com matèries primeres com l’urani, el petroli i el gas natural, i els dos jaciments de terres rares més grans del món, materials fonamentals per a la fabricació de bateries elèctriques, plaques solars i dispositius tecnològics de consum, així com per a aplicacions de la indústria aeroespacial i de defensa. La falta d’un sector miner consolidat i la meteorologia adversa, però, dificulten en extrem la seva extracció. Amb una extensió de gairebé 2,2 quilòmetres quadrats i tot just 56.000 habitants, té el 80% del seu territori cobert de gel.

Ara, després d’aquests gairebé dos anys d’estira-i-arronses, EUA i Dinamarca han arribat a un acord de seguretat que, després de la seva firma, ha de ser ratificat pel Parlament de Dinamarca i el de Groenlàndia. No queda clar encara si el Congrés dels Estats Units també ho haurà d’aprovar.

A l’espera que es publiqui el contingut íntegre de l’acord, fonts coneixedores dels seus termes recollides per mitjans nord-americans asseguren que garanteix als EUA un paper «permanent» en la seguretat de l’illa àrtica i tindrà la capacitat per «fer el necessari» per aconseguir aquesta seguretat. El mateix Trump, en la seva publicació a la xarxa Truth Social, va afirmar que el pacte atorgarà a Washington el «control permanent» sobre «la seguretat i totes les altres necessitats de Groenlàndia», i que tindrà una «vigència indefinida».

Segons el que ha transcendit, els Estats Units també posseirà els drets de sobrevol i podran augmentar el nombre de bases si ho considera necessari. En l’actualitat, els EUA compten amb una única base, la de Pituffik, amb uns 200 soldats. En la Segona Guerra Mundial, el nombre de militars nord-americans va arribar a rondar els 10.000.

Copenhaguen ha matisat en un comunicat fet públic aquesta matinada que la seguretat serà «compartida» i que es respectarà la «sobirania i la integritat territorial» del Regne de Dinamarca, així com el dret a l’autodeterminació de l’illa. En aquesta nota, no apareix cap referència al paper «permanent» dels EUA.

Així mateix, segons Reuters, el pacte prohibeix explícitament als països que no pertanyin a l’OTAN establir bases militars en aquest territori, i únicament països aliats i Estats de la UE podran realitzar «inversions sensibles». Això exclou de ple la Xina i Rússia.

L’acord es mantindrà vigent si en un futur Groenlàndia se separés de Dinamarca, però aquest canvi d’estatus polític no atorgaria als Estats Units dret de veto sobre les decisions groenlandeses, com va suggerir Trump.

Experts en el tema coincideixen a destacar que l’acord, segons el que ha transcendit, no aporta significatius canvis respecte de l’statu quo actual. Els EUA ja compten pràcticament amb tots els drets de sobrevol i d’establiment de bases a Grenlàndia gràcies al tractat firmat el 1951.

Notícies relacionades

Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà

'Tradwives' i masclosfera: com la bretxa de gènere pot marcar les eleccions de novembre als EUA

Així mateix, analistes com Peter Viggo Jakobsen, professor associat del Reial Col·legi de Defensa Danés, va declarar a la cadena britànica Sky News que «no hi ha cap problema urgent per resoldre; els barcos xinesos i russos dels quals no deixa de parlar són producte de la seva imaginació». «No existeix cap amenaça a la seguretat de Groenlàndia», va afegir. Segons Jakobsen, la Xina no opera vaixells de guerra ni submarins a l’Àrtic. En el cas de Rússia, en canvi, va admetre que ocasionalment sí que s’ha detectat algun submarí a prop de Groenlàndia.

En tot cas, l’OTAN s’ha plantejat reforçar la seva presència a l’illa àrtica per contrarestar o dissuadir Pequín i Moscou. I la Unió Europea s’ha compromès a implicar-se en la seguretat d’aquesta zona del planeta. «La seguretat de l’Àrtic és la seguretat d’Europa», va apuntar dilluns passat el president del Consell Europeu, António Costa, en una reunió amb els països riberencs d’aquest oceà.