Més multes i menys addicció: totes les claus de la nova llei de la UE que limitarà l’accés dels menors a les xarxes socials

«Avui dia, els nostres fills interactuen amb les tecnologies més sofisticades que s’han creat mai. Tecnologies que mai es van dissenyar pensant en el seu benestar», ha remarcat Von der Leyen en una roda de premsa en la qual ha donat més detalls sobre l’aplicació d’aquesta normativa.

A continuació, EL PERIÓDICO desgrana les claus de la nova regulació, que encara ha de ser negociada i adoptada tant pels membres del Parlament Europeu com pels governs de cada país. Així és com t’afectarà.

La proposta de l’Executiu comunitari no és una prohibició general, a diferència del que ha fet Austràlia o plantegen països com Espanya. La coneguda com EU KIDS Act veta l’accés a les xarxes socials per als menors de 13 anys, que només podran consumir serveis de vídeo especialment dissenyats per a ells a través de comptes gestionats pels seus pares. Seria el cas d’aplicacions com YouTube Kids.

Per als usuaris d’entre 13 i 15 anys, la llei contempla que puguin accedir a xarxes socials i plataformes de vídeo a través de «mini comptes» que dependran dels comptes dels seus tutors. «Cal posar els pares al seient de conductor», ha indicat la vicepresidenta executiva de la Comissió Europea per a la Sobirania Tecnològica, Henna Virkkunen. Es tractarà de versions capades d’aquestes apps amb mesures de protecció especials. Per exemple, limitant el contacte amb desconeguts i el temps d’ús de les pantalles a tan sols una hora al dia.

A partir dels 15 anys, els usuaris podran crear-se un compte personal. No obstant, «això no significa que les xarxes socials es lliurin de la culpa», ha recalcat Von der Leyen. I és que la normativa obligarà que els espais a què accedeixen els menors de 18 anys siguin segurs «per disseny».

A la pràctica, això es traduirà en la prohibició de les característiques considerades addictives o nocives: l’scroll infinit que bombardeja l’usuari amb un torrent sense fi de publicacions, la recomanació de contingut guiada per algoritmes, les notificacions push que s’envien durant les hores de son o el contacte no sol·licitat d’estranys.

La Comissió també vol que, per defecte, els perfils dels menors tinguin desactivada la geolocalització, la càmera, el micròfon o els chatbots d’IA.

La nova llei europea pretén anar més enllà de xarxes socials i plataformes de vídeo per forçar aquest disseny segur en altres serveis digitals que considera potencialment nocius per als més joves. És el cas dels chatbots d’IA generativa o els videojocs.

Les exigències proposades a l’EU KIDS Act no seran ben rebudes a Silicon Valley, meca de gegants de la indústria tecnològica com Meta o Google. Davant la seva esperada reacció, la gran incògnita que envolta la llei és com s’aplicarà de forma efectiva per forçar les plataformes a introduir canvis en un disseny addictiu que és el motor del seu multimilionari negoci.

Conscients d’aquest repte, des de la Comissió asseguren que obligaran les companyies a presentar un pla de compliment de forma anticipada –en lloc d’esperar que les autoritats denunciïn una mala praxi– i «demostrar que són segures». També introdueixen procediments accelerats perquè les investigacions de les autoritats concloguin en un termini de 90 dies.

Notícies relacionades

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

El text, avançat per Euractiv, indica que les empreses que incompleixin la normativa podrien enfrontar-se a multes de fins al 6% del seu volum de negoci. A més, als serveis afectats se’ls aplicarà anualment una «taxa de supervisió», un impost que finançarà la tasca de Brussel·les per al compliment de la llei.

Fins ara, les prohibicions generals només han limitat l’accés a les xarxes socials dels usuaris més joves. No obstant, l’impacte que el seu disseny té en la salut mental «ens afecta a tots», ha assegurat Von der Leyen. És per això que, a la tardor, la Comissió presentarà la Llei d’Equitat Digital (o Digital Fairness Act), una iniciativa focalitzada a minimitzar l’arquitectura digital programada per enganxar-nos a les pantalles.