Von der Leyen planteja prohibir les xarxes socials als menors de 13 anys i exigir la supervisió dels pares fins als 15

«Soc conscient que molts perceben el poder de les grans empreses tecnològiques com a aclaparador i impossible de revertir. No hi estic d’acord», ha remarcat amb optimisme la cap de l’Executiu comunitari durant el seu discurs sobre l’estat de la UE, pronunciat a Estrasburg.

Amb aquesta nova proposta, batejada com a EU KIDS Act,Brussel·les mirarà de prohibir totalment l’accés a menors de 13 anys alhora que planteja un sistema d’accés per nivells amb diferents graus de protecció. Així, dels 13 als 15 només es permetran comptes creats i supervisats pels pares, versions capades d’aquestes aplicacions que limitaran el contacte amb desconeguts i el temps d’ús de les pantalles a tan sols una hora. Entre els 15 i els 18 anys, la Unió Europea obligarà les plataformes a aplicar canvis en el disseny que garanteixin la seguretat dels més joves.

La Comissió respon així a la creixent preocupació de famílies i experts en salut mental per l’impacte que les pantalles tenen en el desenvolupament cerebral i l’autoestima dels menors. «El que estem presenciant és una gran captura dels nostres fills. Una captura de la seva atenció, de la seva concentració, de les seves ments. Això està privant els nens de la seva infància», ha assegurat Von der Leyen. «No hem d’acceptar funcions addictives. No hem d’acceptar que els nens es vegin arrossegats cap a continguts cada vegada més extrems. No hem d’acceptar que s’utilitzin les fotos de les nenes per crear imatges sexualitzades generades per IA […] Ja n’hi ha prou».

Segons un document intern citat per ‘Politico’ i Euronews, la proposta anirà acompanyada d’iniciatives per formar els nens, els seus pares i els professors sobre l’ús de les xarxes socials i un altre tipus de plataformes ‘online’.

Seguretat per disseny

La Comissió proposa «invertir la càrrega de la prova»: no només limitar l’accés dels menors a les xarxes socials, com plantegen molts països, sinó regular perquè grans empreses tecnològiques com Meta,Google o ByteDance estiguin obligades a modificar el «disseny addictiu» dels seus productes per «demostrar que són segures».

Aquest enfocament, que ataca més directament el cor del multimilionari negoci dels gegants d’internet, reconeix tàcitament que l’impacte que funcions com l’‘scroll’ infinit o la recomanació algorítmica de continguts tenen en la salut mental o en la percepció del món dels usuaris va molt més enllà dels joves. «La democràcia consisteix a donar a les persones el poder d’escollir la societat en què volen viure. Avui dia, gran part d’aquest poder ha sigut arrabassat als pares», ha advertit Von der Leyen. «Està perjudicant tothom».

Per aturar aquest problema, la UE no només aplicarà de forma més activa normes com la llei de serveis digitals, ja en vigor, sinó que a la tardor passarà a la llei d’equitat digital o Digital Fairness Act. Aquesta nova iniciativa legislativa prohibirà o limitarà el disseny addictiu de les plataformes, l’ús de patrons foscos que busquen manipular el comportament dels usuaris o la personalització publicitària que exploti les seves vulnerabilitats. «Som nosaltres els que decidim les normes», ha conclòs.

No obstant, el veto plantejat per la Comissió no és definitiu. Abans de convertir-se en una realitat, el text haurà de ser negociat i adoptat tant pels membres del Parlament Europeu com pels governs de cada país.

¿Funcionen els vetos?

La decisió de la UE segueix, en part, els passos d’Austràlia,pionera en un veto que aplica des del desembre de l’any passat. També respon a la creixent pressió de països com França,Espanya,Grècia,Àustria o Dinamarca, que estan impulsant les seves pròpies lleis nacionals per limitar l’accés dels menors. «Anirem fins al final», va recalcar aquest dimarts el president gal, Emmanuel Macron.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

No obstant, l’aplicació d’aquest tipus de restriccions no està donant els fruits desitjats. Un estudi publicat al juliol va revelar que, a Austràlia, les plataformes no estan identificant adequadament els usuaris menors de 16 anys, l’accés dels quals hauria d’estar vetat. Ara, el país ha anunciat una altra mesura perquè els ciutadans puguin desactivar les recomanacions algorítmiques de contingut. A França, el Tribunal Constitucional va bloquejar a l’agost la prohibició proposada per París al·legant que violava la llibertat d’expressió.

Múltiples organitzacions en defensa dels drets digitals han advertit que, a més de potencialment ineficaços, vetos com el plantejat per Brussel·les obren la porta a conseqüències indesitjades. I és que, per garantir que els menors no accedeixen als seus serveis, les plataformes afectades estaran obligades a desplegar tecnologies de verificació d’edat que funcionen mitjançant el registre de dades com el DNI o estimacions fetes amb IA. «Una vegada que el Govern hagi establert l’autoritat i hagi creat la infraestructura necessària per recopilar i verificar enormes quantitats de dades dels usuaris, inevitablement acabarà incloent categories cada vegada més àmplies d’expressió legítima en aquest sistema de vigilància i censura massives», ha advertit l’Electronic Frontier Foundation.