La crisi migratòria de Ceuta divideix el Parlament Europeu

De «guerra híbrida de manual» ha qualificat l’entrada de milers de persones a Ceuta de manera irregular el mes de juliol passat l’eurodiputada Dolors Montserrat, que ha acusat el president del govern, Pedro Sánchez, de ser «còmplice i culpable». La popular ha apuntat directament al Marroc «per acció o per omissió» i ha exigit a Rabat responsabilitat i el compliment de les seves obligacions com a soci.

Molt més dur ha sigut el seu company de partit i president de la comissió d’Interior de l’Eurocambra, Javier Zarzalejos. «El Marroc ni ha col·laborat ni col·laborarà», ha dit el popular, assegurant que el retorn de 70.000 persones no demostra que Rabat col·labori sinó que «controla la frontera».

El popular holandès Jeroen Lenaers també ha qualificat el succeït d’«instrumentalització» de la migració. En resposta, ha demanat reforçar Frontex, un mecanisme per a emergències excepcionals, i implementar la legislació europea. «En lloc de debatre la pròxima crisi després que passi, assegurem-nos d’evitar-la», ha dit.

Lenaers ha acusat Sánchez de demanar ajuda a la UE tard i després d’haver-se oposat «als instruments que haguessin previngut aquesta crisi», amb referència a la creació de centres d’expulsió fora del territori comunitari, i ha criticat la regularització. «La nostra solidaritat és per damunt de tot amb els ciutadans de Ceuta», ha matisat l’eurodiputat.

Final de l’acord d’associació

L’extrema dreta va un pas més lluny. «La invasió de Ceuta no és un cas d’entrada il·legal ni una invasió migratòria. És un cas d’invasió territorial, ocupació il·legal i violenta d’una part d’Espanya», ha dit l’eurodiputat de Vox, Jorge Buxadé, acusant el govern de comportar-se com «un agent del Marroc». Buxadé ha acusat la Comissió Europea de ser «part del problema» per tractar de soci Rabat.

L’eurodiputat de Vox ha demanat a Brussel·les que condemni l’entrada com «un acte genuí de guerra híbrida». Buxadé ha demanat a més la suspensió de l’acord d’associació amb el Marroc i tots els acords «tret dels de retorn i expulsió dels marroquins». També ha exigit que se suspengui la concessió de visats i permisos de residència a ciutadans marroquins.

Tot i que el PP no ha entrat en aquesta qüestió durant el debat, en una trobada amb periodistes, Zarzalejos no ha tancat la porta a aquesta opció. «És difícil que es pugui aspirar a una relació política i comercial amb el Marroc normalitzada, quan ni els cadàvers dels ofegats han sigut autoritzats a ser retornats per ser enterrats en sòl marroquí», ha dit.

Falta de solidaritat europea

La socialista Iratxe García ha acusat el Partit Popular de «grapejar» Ceuta «amb l’únic objectiu d’atacar el govern». També l’eurodiputada de Sumar, Estrella Galán, ha assegurat que «la crisi de Ceuta està sent una sucosa oportunitat per a molts que tenien ganes d’ajustar comptes amb l’Espanya progressista».

La líder dels socialistes ha dit que «quan una frontera està sota pressió, Europa ha de respondre amb solidaritat, no amb divisió», criticant la reacció d’Itàlia a la crisi introduint controls fronterers amb Espanya. «¿Quines lliçons pot donar la senyora [Georgia] Meloni sobre gestió de fronteres?», s’ha preguntat.

García ha destacat el suport europeu a Roma en la crisi de Lampedusa o amb Polònia o Finlàndia davant la instrumentalització de la migració per part de Rússia i Bielorússia, tot i que sense assumir la tesi que el Marroc estigui darrere del que ha passat a Ceuta. «La solidaritat europea no pot dependre de qui governa», ha dit.

L’«agenda ultra»

Galán, no obstant, sí que ha apuntat a la responsabilitat del Marroc. «Aquesta crisi demostra que quan Europa externalitza les seves fronteres, lloga la seva sobirania i ens fa més vulnerables», ha dit. La política de Sumar ha acusat Rabat d’utilitzar les persones «com a munició i xantatge».

Galán ha assegurat que la dreta ha aprofitat la crisi per «col·locar una agenda ultra», acusant Vox i el Partit Popular de «sembrar odi» amb finalitats electoralistes. «Si de veritat els importa Ceuta, participin en el repartiment de menors a les comunitats on governen», ha dit García.

La liberal Veronika Cifrova ha expressat la seva solidaritat amb el poble ceutí, però ha sigut també molt crítica amb la dreta. «Convertir la migració en una arma política no porta respostes, només més caos», ha dit, «els eslògans no poden reemplaçar polítiques clares i serioses». També l’eurodiputat alemany dels Verds, Erik Marquardt, ha apuntat que és precisament la reacció de la dreta, la por i la divisió, davant d’aquest tipus de crisi cosa que permet a actors externs instrumentalitzar la migració amb finalitats polítiques.

Col·laboració amb el Marroc

El comissari europeu de migració, Magnus Brunner, ha respost a les crítiques defensant la política migratòria europea, tot i que reconeixent que el succeït a Ceuta posa de manifest com de ràpid pot créixer la pressió migratòria. Brunner ha tornat a destacar la bona cooperació amb el Marroc i ha insistit que la prioritat continua sent el retorn de totes les persones.

Notícies relacionades

Directe | Guerra de l’Iran i Orient Mitjà

Bolsonaro i Lula, en situació de virtual empat tècnic a 10 dies de les eleccions

«Ha sigut una dura prova per a la nostra Unió, per al nostre sistema i per a la nostra resiliència, però la majoria de les persones que van entrar il·legalment a Ceuta van tornar al Marroc en qüestió d’hores», ha dit l’austríac. De fet, ha insistit que Brussel·les manté el seu compromís de «continuar col·laborant» amb Rabat tant en els retorns com en la lluita contra el tràfic de persones.

Brunner ha insistit en la importància de la «diplomàcia migratòria» en aquest sentit. «Reforçarem el nostre enfocament integral mitjançant l’ús d’incentius i mecanismes de pressió, incloent el finançament i el comerç», ha dit el comissari. Una estratègia que no és nova en la relació amb tercers països en les rutes migratòries.