Escòcia, Gal·les i Irlanda del Nord desafien Londres

La unitat territorial del Regne Unit està més en dubte que mai. La victòria dels partits independentistes a Escòcia i a Gal·les en les eleccions regionals de maig, sumada al nomenament per primera vegada d’una representant dels republicans del Sinn Féin com a ministra principal a Irlanda del Nord, ha donat impuls al debat sobre l’autodeterminació en aquests tres territoris. Els seus líders es van reunir ahir a la ciutat gal·lesa de Cardiff per firmar un memoràndum d’entesa que busca reforçar la seva cooperació en aquest sentit i augmentar la pressió sobre Londres perquè cedeixi davant les seves demandes.La unitat territorial del Regne Unit està més en dubte que mai. La victòria dels partits independentistes a Escòcia i a Gal·les en les eleccions regionals del maig passat, sumades al nomenament per primera vegada d’una representant dels republicans del Sinn Féin com a ministra principal a Irlanda del Nord, ha donat impuls al debat sobre l’autodeterminació en aquests tres territoris. Els seus líders s’han reunit aquest dilluns a la ciutat gal·lesa de Cardiff per firmar un memoràndum d’entesa que busca reforçar la seva cooperació en aquest sentit i augmentar la pressió sobre Londres perquè cedeixi davant les seves demandes.

"Per primera vegada en la història, hi ha ministres principals a Escòcia, a Gal·les i a Irlanda del Nord que estan compromesos amb la independència del Regne Unit. Per als que ho observen des d’aquestes illes –i per als que ho observen des de tot el món– no hi podria haver un senyal més clar del fet que l’era de Westminster està arribant a la seva fi", assenyala el document. "Els nostres moviments compten amb un gran impuls; creiem que s’acosta un canvi constitucional", afegeixen."Per primera vegada en la història, hi ha ministres principals a Escòcia, a Gal·les i a Irlanda del Nord que estan compromesos amb la independència del Regne Unit. Per als qui ho observen des d’aquestes illes –i per als qui ho observen des de tot el món– no hi podria haver un senyal més clar que l’era de Westminster està arribant a la seva fi", assenyala el document. "Els nostres moviments compten amb un gran impuls; creiem que s’acosta un canvi constitucional".

Paraules de Trump

La trobada entre els ministres principals, al qual es va sumar la líder del Sinn Féin a Irlanda, Mary Lou McDonald, es va produir tot just uns dies després de la visita a l’illa del president dels Estats Units, Donald Trump, que va assegurar que la reunificació seria una cosa "fantàstica" i va apostar que passarà "tard o d’hora". Les paraules de Trump van donar ales als republicans del Sinn Féin, que apunten al 2030 com any per a la celebració d’un referèndum en aquesta matèria.La trobada entre els ministres principals, al qual s’hi ha afegit la líder del Sinn Féin a Irlanda, Mary Lou McDonald, es produeix tot just uns dies després de la visita a l’illa del president dels Estats Units, Donald Trump, que va assegurar que la reunificació seria una cosa "fantàstica" i va apostar que passarà "tard o d’hora". Les paraules de Trump han donat ales als republicans del Sinn Féin, que apunten al 2030 com any per a la celebració d’un referèndum en aquesta matèria.

McDonald va assegurar que el progrés des de la firma dels acords del Divendres Sant, que van posar fi a gairebé tres dècades de violència sectària a Irlanda del Nord, ha sigut "immens". "Irlanda ha demostrat que, de vegades, el que la gent considera impossible és possible. Sembla impossible fins que s’aconsegueix". Els acords del Divendres Sant contemplen la possibilitat de celebrar un referèndum al territori sempre que hi hagi una clara majoria a favor de la reunificació.McDonald ha assegurat que el progrés realitzat des de la firma dels acords del Divendres Sant, que van posar fi a gairebé tres dècades de violència sectària a Irlanda del Nord, ha sigut "immens". "Irlanda ha demostrat que, de vegades, allò que la gent considera impossible és possible. Sembla impossible fins que s’aconsegueix". Els acords del Divendres Sant contemplen la possibilitat de celebrar un referèndum al territori sempre que existeixi una clara majoria a favor de la reunificació.

Per la seva banda, el ministre principal d’Escòcia, John Swinney, va esgrimir que la majoria obtinguda pel Partit Nacional Escocès (SNP) i pels Verds escocesos al Parlament de Holyrood, la més àmplia aconseguida per partits independentistes en la història de la Cambra, ha obert la porta a la celebració d’un nou referèndum d’independència. "No hi ha cap obstacle perquè la gent dels nostres països expressi el seu dret a l’autodeterminació. És una cosa que constitueix el nucli de l’acord que hem firmat avui". Swinney va apuntar a la celebració de la nova consulta el 2031.Per la seva banda, el ministre principal d’Escòcia, John Swinney, ha esgrimit que la majoria obtinguda pel Partit Nacional Escocès (SNP) i pels Verds escocesos al Parlament de Holyrood, la més àmplia aconseguida per partits independentistes en la història de la Cambra, ha obert la porta a la celebració d’un nou referèndum d’independència. "No hi ha cap obstacle perquè la gent dels nostres països expressi el seu dret a l’autodeterminació. És una cosa que constitueix el nucli de l’acord que hem firmat avui". Swinney ha apuntat a la celebració de la nova consulta el 2031.

Notícies relacionades

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Directe | Guerra de l’Iran i Orient Mitjà

En el cas de Gal·les, el projecte es presenta a llarg termini. El seu ministre principal, Rhun ap Iorwerth, va descartar la convocatòria d’un referèndum abans que acabi l’actual legislatura, però es va comprometre a establir les bases que facilitin una votació en el futur. "Les eleccions no versaven sobre la independència, sinó sobre el futur de Gal·les. Una de les qüestions que es plantegen és com garantir que comptem amb els acords constitucionals adequats per construir un futur millor per als nostres fills", va assegurar. "El que pretenc és fomentar la confiança del poble de Gal·les perquè s’animi a agafar les regnes del canvi".En el cas de Gal·les, el projecte es presenta més a llarg termini. El seu ministre principal, Rhun ap Iorwerth, ha descartat la convocatòria d’un referèndum abans que acabi l’actual legislatura, però sí que s’ha compromès a establir les bases que facilitin una votació en el futur. "Les eleccions no versaven sobre la independència, sinó sobre el futur de Gal·les. Una de les qüestions que es plantegen és com garantir que comptem amb els acords constitucionals adequats per construir un futur millor per als nostres fills", ha assegurat. "El que pretenc és fomentar la confiança del poble de Gal·les perquè s’animi a agafar les regnes del canvi".

La trobada d’ahir suposa un clar desafiament per al primer ministre, el laborista Andy Burnham, que ha mantingut una posició ambivalent en aquesta matèria i ha centrat la seva estratègia en la descentralització del país.La trobada d’aquest dilluns suposa un clar desafiament per al primer ministre, el laborista Andy Burnham, que fa tot just unes setmanes va descartar la celebració d’un referèndum a Irlanda del Nord i també a Escòcia. Unes paraules que va matisar posteriorment en una intervenció al Parlament britànic, en la qual va apuntar a la possibilitat de convocar noves consultes sempre que existeixi un "suport majoritari" de la població. Burnham ha mantingut una posició ambivalent en aquesta matèria i ha centrat la seva estratègia en la descentralització del país, però la pressió dels partits independentistes, més units que mai, és cada vegada més gran.