La socialdemòcrata Andersson guanya a Suècia i frena l’impuls ultra

Un hipotètic bloc comandat per Andersson amb verds i altres formacions esquerranes tindria 175 escons al Parlament, gairebé un per sobre de la majoria. El bloc dretà del primer ministre, amb el recolzament de l’extrema dreta, en dominaria 174, d’acord amb aquestes projeccions. La sorpresa de la nit seria, si es confirma, el retrocés de SD a la tercera posició, ja que des que van entrar al Parlament el 2010 el partit d’Akesson havia ocupat el segon lloc a escala nacional.

Avantatge esquerrà

Andersson va ser durant mesos la clara favorita a la victòria, tot i que en la recta final alguns pronòstics apuntaven que havia perdut pistonada i la situaven a punt de l’empat. Fa més d’un segle que la socialdemocràcia sueca és, elecció rere elecció, la força més votada a escala nacional. Però no sempre ha aconseguit que aquesta posició de primera força li donés prou majoria per governar. El 2022, la mateixa Andersson es va veure desbancada del càrrec de primera ministra perquè no va aconseguir tancar una aliança amb prou pes parlamentari amb la resta de forces del centreesquerra.

Al moderat Kristersson, que llavors havia quedat tercer, li va donar la clau de la governabilitat la "renúncia" d’Arkesson a entrar a l’Executiu, tal com exigia algun dels seus virtuals socis centristes. El líder de l’extrema dreta es va resignar a ser l’aliat extern del seu govern, però ara es disposa a entrar de ple en el pròxim Executiu, ja alliberat del cordó sanitari.

Seguretat i mà dura

Akesson havia basat la campanya en la "por del vot musulmà", que, segons ell, pot arribar a decidir el futur de Suècia. Fidel al seu esperit provocador, va fer ús del vot avançat, que està habilitat a Suècia des de mitjans d’agost. Va anar a votar fa uns dies a un col·legi electoral de Rinkeby, un barri de l’extraradi d’Estocolm conegut pel seu alt percentatge de població estrangera. Un 89% dels seus 15.000 ciutadans són immigrants, alguns de segona o tercera generació. Hi ha un altíssim índex d’atur i de marginalitat i és, per definició, un barri tensionat, on són freqüents les venjances i els tirotejos. Va votar enmig d’un fort desplegament mediàtic, cosa que va utilitzar per capitalitzar el final de campanya.

La decisió d’Akesson de votar en aquest districte era una picada d’ullet a l’elector, al·lusiu a les seves promeses de mà dura davant la immigració i el crim organitzat, cosa que per a ell ve a ser el mateix. Suècia fa anys que pateix un increment de la violència vinculada a les màfies del narcotràfic assentades al país. El Govern de Kristersson ha endurit la legislació contra aquestes bandes i ha rebaixat l’edat penal a 14 anys, vist que un 45% dels delictes de sang són comesos per menors reclutats per aquests grups. Akesson, des de la seva posició d’aliat extern del Govern, s’atribueix l’èxit d’una estadística descendent d’assassinats, així com la reducció de les peticions d’asil als nivells més baixos de fa anys.

Andersson ha secundat des de l’oposició la política migratòria més restrictiva del Govern de Kristersson. Ha seguit les línies de l’Executiu dretà d’Estocolm i les que marca des de Dinamarca la seva primera ministra, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, que aplica mesures més pròximes a la dreta que no pas al centreesquerra.Andersson ha secundat en aquests anys des de l’oposició la política migratòria més restrictiva implantada pel govern de Kristersson. Ha seguit així no només les línies de l’Executiu dretà d’Estocolm, sinó també les que marca des de Dinamarca la seva primera ministra, la socialdemòcrata Mette Frederiksen, que no dubta a aplicar mesures més pròximes a la dreta que al centreesquerra.

Notícies relacionades

Narges Mohammadi, premi Nobel de la pau: "Malgrat la repressió, l’Iran no pararà fins a aconseguir la llibertat"

Presó per a l’excap de l’espionatge alemany

Eufòria

Amb aquestes posicions, al costat de la defensa de l’escola pública de qualitat, l’excap del Govern d’Estocolm es va presentar en campanya sota la premissa de la solidesa i apadrinada per Stefan Lofven, el veterà socialdemòcrata que li va passar el relleu el 2021. Al saltar les primeres projeccions de vot, fins i tot provisionals, el centre de congressos on s’havia concentrat la socialdemocràcia sueca va esclatar en crits d’eufòria. No només pels resultats propis, sinó també per haver capgirat la tendència a l’auge de la ultradreta.Amb aquestes posicions, al costat de la defensa de l’escola pública de qualitat, l’excap del Govern d’Estocolm es va presentar en campanya sota la premissa de la solidesa i apadrinada per Stefan Löfven, el veterà socialdemòcrata que li va passar el relleu el 2021. Al saltar les primeres projeccions de vot, fins i tot provisionals, el centre de congressos on havia concentrat la socialdemocràcia sueca va esclatar en eufòria. No només pels resultats propis, sinó també per haver invertit la tendència a l’auge de la ultradreta.