Què va morir a les torres

Las Torres Gemelas de Nueva York, en llamas el 11S.

Las Torres Gemelas de Nueva York, en llamas el 11S. / Archivo

1
Es llegeix en minuts
Rafael Vilasanjuan
Rafael Vilasanjuan

Periodista

ver +

Dolor, por, angoixa, l’11S va deixar una càrrega emocional enorme, però el més rellevant és que sota les ruïnes d’aquelles torres icòniques va quedar enterrat el món antic. Tot el que ha vingut després configura un temps radicalment diferent. Per començar aquell 11 de setembre no havien nascut encara Twitter (avui anomenat X) o Facebook, xarxes que van llançar una carrera frenètica per controlar el discurs fent de la polarització el seu motor econòmic i la matèria primera amb què els moviments radicals acaricien ara el poder. La dictadura dels algoritmes ha radicalitzat el discurs i arruïnat el compromís comú.

Notícies relacionades

Abans que caiguessin les torres a Nova York, vam fer passos decidits per trencar la bretxa que determina qui ha de viure i qui no. Es va acordar una agenda que donava resposta a tres grans reptes de la humanitat: la pobresa, la salut i el clima. Però l’ascens de moviments fonamentalistes ja siguin religiosos, ètnics o nacionalistes ha enterrat aquesta agenda frenant el compromís comú per tornar-nos a un món nou que deriva, una altra vegada, cap a totalitarismes tecnològics i de poder. La democràcia liberal va ser capaç de guanyar la guerra freda. Una vegada derrotat Hitler, la principal amenaça del segle passat va ser el comunisme. Avui això també és un signe de canvi. Mentre el comunisme ha desaparegut, el feixisme no.

Aquest és el principal risc que anuncia un temps insensat, amb líders supremacistes que utilitzen el poder de les xarxes per negar l’escalfament, crear clans identitaris o llançar discursos ultranacionalistes amb què arriben al poder. Avalats per una elit tecnològica, en la polarització guanyen, com ha passat aquesta mateixa setmana a Saxònia, amb missatges que no estan sotmesos ni a la veritat ni a la llei. ¿Hi haurà límits? La intel·ligència artificial, molt menys emocional i democràtica que la real, per primera vegada també aquesta setmana ha posat sobre la taula la possibilitat de la fi del món. Un anunci apocalíptic que empeny a pensar com més aviat millor com canviar aquest món nou nascut de les ruïnes de les torres.