Mitja Europa endureix el to amb els assentaments d’Israel: ¿poden les sancions frenar el ‘game over’ de Palestina?

L’acció col·lectiva de la dotzena de països és en gran manera una resposta a la incapacitat de la Unió Europea per actuar en bloc davant les intencions del Govern de Benjamin Netanyahu d’«enterrar la idea de l’Estat palestí», per fer servir les paraules del seu ministre de Finances, Bezalel Smotrich. Una operació de salvament contra el temps i els fets irreversibles que Israel està creant sobre el terreny, com va expressar el comunicat conjunt dels Dotze i, de forma més eloqüent, el nou ministre d’Exteriors britànic.Ed Milband –que és jueu i té estrets llaços familiars amb Israel– va fugir dels malabarismes retòrics habituals per condemnar el «terrorisme rampant dels colons», la «neteja ètnica» de desenes de comunitats palestines expulsades de les seves terres o l’annexió de facto d’extenses zones de Cisjordània.

¿Un canvi de paradigma?

La cirereta del pastís és el recent anunci per licitar la construcció d’habitatges a l’anomenada zona E1 a Jerusalem Est, durant dècades una línia vermella per a la comunitat internacional. El nou assentament partiria Cisjordània en dos, impedint a la pràctica la seva continuïtat territorial i la seva viabilitat econòmica. «És aviat per saber si hi ha un canvi de paradigma en la comunitat internacional, però sens dubte és un canvi», diu a aquest diari la veterana activista de Peace Now Haagit Ofran. «Han trencat amb el que fins ara era un tabú, al passar de les condemnes verbals a les mesures concretes. «Probablement es deu al fet que la política israeliana s’ha tornat terrible, però també a l’agressivitat i al racisme verbal que exhibeixen els nostres dirigents».

Les mesures concretes no es coneixeran fins d’aquí a uns mesos, però en la nova política anunciada pels 12 hi ha dos elements. El primer són les restriccions a la importació de productes dels assentaments, on es produeixen principalment dàtils, cosmètics, hortalisses d’hivernacle o oli d’oliva. Països com Espanya o Irlanda ja apliquen des de fa algun temps aquest boicot. I altres com els Països Baixos i Bèlgica ultimen la seva legislació. L’holandesa és particularment estricta. No només inclou les mercaderies produïdes a Cisjordània i Jerusalem Est, sinó també al Golan sirià. A més prohibeix que travessin el seu territori tot i que no sigui el seu destí final i contempla fins i tot penes de presó per a aquells que vulnerin la llei.

Els assentaments contribueixen relativament poc a l’economia israeliana. És més l’efecte psicològic el que preocupa els seus empresaris. No s’ha d’oblidar que Europa és el principal mercat dels exportadors israelians. Dels 56.000 milions de béns industrials que va exportar el 2025, un 31% van recalar a Europa i un 26% als països de la UE. «Als consumidors europeus no els interessa si el producte ve dels territoris o del Golan. No tenen temps de comprovar on és la línia verda. A la pràctica aquests boicots afecten tots els productes israelians», va dir aquesta setmana el president de l’Associació d’Indústries Alimentàries, Lior Levy. «Europa Occidental s’està quedant sense productes israelians. És dramàtic i estressant», va afegir al diari financer Calcalist.

L’efecte potencial de les sancions

L’altra pota de les noves mesures telegrafiades són les sancions. Milband va apuntar que se sancionarà empreses de construcció, d’obres públiques, financeres o immobiliàries que participen en l’expansió de les colònies. «Qualsevol empresa que competeixi per una licitació en els assentaments necessita l’aval d’una entitat financera, de manera que els bancs han de fer una seriosa avaluació de riscos», explica Yehuda Shaul, fundador del laboratori d’idees Ofek (Centre Israelí d’Assumptes Públics) i activista contra l’ocupació. «Hauran de decidir si prioritzen el seu negoci als assentaments arriscant-se a quedar fora del sistema financer britànic o si prefereixen preservar el seu estatus internacional i no avalar certs projectes», afegeix en una entrevista amb EL PERIÓDICO.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Per això les sancions poden ser a la llarga més efectives que el boicot comercial. La seva ona expansiva és potencialment gran, capaç d’afectar bancs o companyies d’assegurances. Però tot dependrà del tipus de mesures que es vulgui aplicar i contra qui vagin dirigides. «Res d’això posarà fi a l’ocupació demà mateix. No hi ha una bala de plata per aconseguir-ho, però són mesures en la direcció correcta», opina Shaul. El 2024 l’Administració Biden va ser la primera a sancionar un grapat de colons violents i alguna de les organitzacions que els recolzen. Inclosa Amana, el braç constructor dels colons, finançat pel Govern israelià. Però aquesta mateixa Administració no va tardar a descafeïnar les seves pròpies sancions, eliminades per Donald Trump tot just arribar a la presidència. També la UE ha sancionat alguns extremistes i les seves organitzacions, però bàsicament excloent-los del finançament europeu i vetant la seva entrada a l’espai comunitari.

A l’anunciar les mesures britàniques, Milband es va cuidar molt a diferenciar entre el projecte colonial i l’Israel sobirà; entre la conducta del Govern de Netanyahu i el poble d’Israel. Per a les fonts consultades és una manera intel·ligent de donar legitimitat a les sancions i no entrar en col·lisió frontal amb el món sionista. Però com advertia divendres Gideon Levy a Haaretz, els assentaments són una empresa estatal des del primer dia. «Les sancions del Regne Unit són una broma. Israel és els assentaments i els assentaments són Israel», titula el columnista israelià. Una empresa iniciada pels laboristes i accelerada per la dreta del Likud. I, entremig, sempre finançada, protegida i incentivada pels seus successius governs des del 1967.