El Marroc diversifica les seves aliances i estreny llaços amb la Rússia de Putin

El vaixell va arribar dues setmanes després al port rus de Múrmansk, i després d’unes quantes setmanes de bloqueig per disputes sobre el preu, va ser distribuït als mercats russos via fèrria, convertint-se el regne alauita al tercer país del món, després de l’Índia i el Kazakhstan, pròxims aliats del Kremlin, a pal·liar els conflictes energètics del règim de Vladímir Putin.

No és la primera ocasió en què es materialitzava un esdeveniment de cooperació russo-marroquí vinculat a la guerra d’Ucraïna. Precisament, davant de la crisi de combustible rus d’aquest estiu, en els anys previs, el Marroc ha sigut assenyalat de forma reiterada per investigacions i articles periodístics com un hub des d’on es desviava cap a mercats europeus, i en particular Espanya, hidrocarburs l’origen del qual era probablement rus. «Rússia descarrega el gasoil en ports marroquins, El Marroc el ven després com a propi Espanya i el combustible rus circula per les Illes (Canàries) i el continent», denunciava el diari La Provincia, de Prensa Ibérica, establert a Las Palmas, el febrer passat. El Govern marroquí esgrimeix com a justificació que no pot estar al corrent de la totalitat d’activitats que es duen a terme a Tànger, extrem que descarta el periodista opositor Ali Lmrabet. «El Marroc és un Estat policial», recorda.

«De cobertura estratègica»

«No m’estranya res», reacciona per a EL PERIÓDICO Eduard Soler Lecha, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. Segons l’opinió d’aquest analista, semblants actuacions respecte al conflicte a l’est d’Europa, en cas de confirmar-se, integrarien al regne alauita en aquest grup de països denominats «de cobertura estratègica», igual com «Turquia o els Emirats Àrabs Units», és a dir, estats que mantenen estrets vincles de seguretat amb Occident però que rebutgen aplicar les sancions contra Rússia, mantenint un potent comerç amb el país eslau.

Les relacions entre el Marroc i Rússia passen un moment dolç. L’octubre del 2025, el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, i el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, van firmar a Moscou un Memoràndum d’entesa que estableix la creació d’un Comitè de Treball Interministerial, un mecanisme formal de cooperació, mentre busca fórmules per impulsar el comerç bilateral i la «resolució de conflictes», una velada menció al Sàhara Occidental. Els intercanvis comercials se situen entre els 1.350 i els 1.500 milions d’euros anuals, xifra significativa tot i que amb un marcat desequilibri en favor de Rússia. «Aquesta proximitat no és cap novetat; no venim del no-res, entre els dos països no hi ha hagut greus friccions i, per exemple, l’URSS mai va reconèixer la República Àrab Sahrauí Democràtica», recorda Soler Lecha.

Rabat juga la carta russa quan es produeixen decisions a la UE que considera contràries als seus interessos. L’octubre del 2025, els dos països van firmar un nou acord de pesca de quatre anys que afecta les aigües en disputa del Sàhara Occidental un any després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anul·lés els acords entre Brussel·les i Rabat sobre pesca i agricultura perquè afectaven el territori sahrauí sense comptar amb el concurs de la població autòctona. Malgrat tots aquests moviments, els analistes descarten que s’hagi forjat una aliança Moscou-Rabat que posi en dubte els alineaments tradicionals del regne alauita.

«El Marroc continua sent un aliat important dels EUA fora de l’OTAN, i no veig Rabat posant en risc aquesta condició per res del que Moscou pugui oferir-li. Interpreto els recents contactes com un intent del Marroc per reduir les friccions en el Consell de Seguretat respecte al Sàhara Occidental i per guanyar cert marge de maniobra en les seves relacions habituals amb Washington i les capitals europees. Moscou també està diversificant les seves opcions, i la qüestió del Marroc li resulta útil per gestionar la seva relació amb Alger», el seu aliat tradicional al nord de l’Àfrica, assegura Frank Talbott, investigador sènior no resident del Programa per al Nord de l’Àfrica de l’Atlantic Council.

Buit informatiu

Notícies relacionades

Todd Robinson, exsecretari adjunt d’Estat, dels EUA: "No hi ha un pla per acabar la guerra de l’Iran"

El cost de la vida passa factura a Trump entre els seus votants

Es mantenen, això sí, importants buits d’informació sobre la presència russa al país nord-africà que, en un moment de màxima tensió entre la UE i el Kremlin, generen inquietud. Sobretot després que el Govern espanyol i diverses investigacions assenyalessin xarxes d’influència russes d’haver instrumentalitzat la recent crisi migratòria de Ceuta per difondre entre els països de la UE narratives ultradretanes.

La Federació Russa manté una ambaixada «enorme» als afores de Rabat, confirma a aquest diari Ali Lmrabet, a més d’un potent centre cultural rus que, en l’època en què residia al seu país, cap al final dels anys 90, portava a terme operacions d’espionatge sobre les activitats d’altres països com els EUA o França. En cap directori o web del Ministeri d’Exteriors marroquí figura el nom o fins i tot el nombre dels diplomàtics russos presents al país nord-africà, un extrem que Lmrabet considera una «anormalitat».