Trump aprofita l’aniversari de l’11-S per defensar la guerra contra l’Iran

Els Estats Units van commemorar ahir 25 anys dels atemptats de l’11 de setembre del 2001, que van causar 2.977 morts al World Trade Center (Nova York), el Pentàgon (Washington) i Pensilvània. Donald Trump va acudir a l’acte del Pentàgon, mentre la cerimònia principal a la zona zero de Nova York va reunir familiars de les víctimes, supervivents, equips d’emergència i bona part de la classe política nord-americana.

Allà van ser presents els quatre expresidents vius –Joe Biden, Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama– i el vicepresident J. D. Vance, en representació de l’Administració de Trump. També hi va ser l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, que va definir aquest aniversari com una "obligació sagrada" per honrar els que "ens van ser arrabassats". Trump, no obstant, va trencar la tradició i es va saltar la cita, ja que els presidents porten assistint 25 anys a l’acte però, des del 2012, no pronuncien un discurs, per tal de protegir l’acte de convertir-se en un esdeveniment polític i donar protagonisme a les famílies i a la lectura dels noms dels morts. Davant la impossibilitat de parlar en l’acte tradicional, el magnat republicà va optar per anar a una cerimònia paral·lela al Pentàgon.

"Mai oblidarem, per això lluitem avui. No tenim elecció. Hem de guanyar", va dir Trump a l’inici del seu discurs al Pentàgon, vinculant l’11-S amb la guerra que la seva Administració va llançar fa mig any contra l’Iran. Tot i que el gruix del seu discurs va ser un seguit d’històries personals i emotives sobre víctimes de l’atemptat –al Pentàgon van morir 184 persones quan un dels avions segrestats es va estavellar contra l’edifici–, el president va deixar algunes notes en defensa dels seus atacs al Pròxim Orient. "Continuem sent posats a prova, però som més forts que mai", va asseverar. Pete Hegseth, el seu secretari de Defensa (que es fa dir secretari de Guerra) va dedicar el seu discurs a defensar la guerra a l’Iran. "La pressió econòmica s’intensifica cada dia", va afirmar Hegseth, referint-se al país persa, no als EUA, malgrat que l’increment del cost de la vida provoca una elevada impopularitat de la guerra i del president. "Controlem l’estret [d’Ormuz]", va assegurar, malgrat que tot indica el contrari. "Acabarem amb aquesta lluita", va afegir.

La cerimònia de Nova York va començar a les 8.46 del matí, hora del primer impacte contra la primera torre. Allà, les famílies van llegir els noms de les 2.977 víctimes de l’11-S, reunides al voltant de les dues piscines commemoratives construïdes sobre el buit que van deixar les Torres Bessones.

Durant l’acte es van guardar sis minuts de silenci, un per cada moment que va marcar aquell matí: els dos impactes contra les torres, l’ensorrament de cada torre, l’atac al Pentàgon i l’accident del vol 93 a Pensilvània. Aquest any es va incorporar per primera vegada un setè minut, dedicat als que van morir posteriorment per malalties i lesions relacionades amb les conseqüències dels atacs.

Més de 9.400 persones van morir des d’aleshores per patologies vinculades a l’exposició a substàncies tòxiques. L’impacte va ser especialment dur entre els bombers de Nova York: 343 van morir durant els atacs i 453, després per càncers, malalties pulmonars i malalties associades a la pols i la runa que van cobrir el sud de Manhattan.

Notícies relacionades

Narges Mohammadi, premi Nobel de la pau: "Malgrat la repressió, l’Iran no pararà fins a aconseguir la llibertat"

Presó per a l’excap de l’espionatge alemany

Mandani i aire tòxic

El demòcrata Mamdani va portar la toxicitat de l’aire al centre de l’aniversari a l’anunciar la publicació de desenes de milers de documents que, segons sosté, mostren que les autoritats municipals van amagar informació sobre els riscos després de l’ensorrament. "La gent va emmalaltir perquè els dirigents en qui confiava els van mentir a l’assegurar-los que podien respirar sense perill un aire tòxic", va afirmar. La presència de l’alcalde a la zona zero va provocar rebuig entre figures conservadores. Rudy Giuliani, que era alcalde de Nova York durant els atemptats i després va ser advocat de Trump, es va declarar "ofès" per la seva assistència. Una petició amb més de 100.000 firmes reclamava que Mamdani es mantingués al marge de la cerimònia. Giuliani figura entre els antics responsables que podrien quedar assenyalats pels documents publicats per Mamdani sobre la qualitat de l’aire després de l’ensorrament. També es podria veure afectada la gestió de Michael Bloomberg, alcalde des del novembre del 2001.