No s’escolta el votant

Després de la devastadora victòria de la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) el 6 de setembre a l’Estat oriental de Saxònia-Anhalt, s’han repetit les habituals reaccions de la Unió Europea (UE) i dels partits governants i tradicionals: judicis morals, acusacions d’ingerència estrangera i crides a mantenir un cordó sanitari a la ultradreta que ja va volar pels aires fa molts anys en bona part de la UE. Però no hi ha ningú que sembli disposat a fer una autocrítica real i encara menys a escoltar i resoldre les preocupacions i queixes dels ciutadans, plenament sabudes prèviament i detallades en els successius sondejos preelectorals.

L’AfD no només va obtenir el 43,8% dels vots a Saxònia-Anhalt, sinó que el sondeig del 8 de setembre d’INSA li dona una intenció de vot del 29% en les eleccions federals alemanyes, gairebé 10 punts més que als democristians (CDU-CSU) del canceller Friedrich Merz i també gairebé 17 punts més que als socialdemòcrates (SPD), el soci menor del Govern federal.

El resultat de desatendre el profund malestar socioeconòmic acumulat durant les dues últimes dècades en la majoria dels països de la UE, a causa de les polítiques aplicades a escala nacional i europea, s’ha traduït en una pèrdua general de confiança en les institucions i en un creixent vot de protesta a favor de la ultradreta, que sap reconèixer i ressaltar els problemes existents, tot i que no aporta solucions reals.

Sense solucions tangibles

L’actual política alemanya i europea d’enduriment del discurs públic sobre la immigració no canviarà aquesta tendència, perquè no aborda ni aporta solucions tangibles als problemes de fons: alt cost de la vida, salaris baixos, dificultat a arribar a final de mes, creixent desigualtat, injustícia tributària, preus inassequibles dels pisos, deteriorament de l’educació, la sanitat i els transports, inseguretat, impunitat dels delinqüents per laxitud judicial i tensió pel combatiu rebuig frontal d’una part dels immigrants als valors i a la cultura de l’Europa que els acull.

Cas Mudde, un dels experts mundials més grans en extrema dreta i autor del llibre La ultradreta avui, va destacar en una tribuna de The Guardian que "una part significativa i creixent de la població ja no se sent representada pels seus polítics" i opta "de manera creixent per votar contra un partit més que fer-ho a favor d’un". Mudde també va advertir que resultarà insostenible l’actual estratègia dels partits tradicionals de presentar-se com la muralla davant la ultradreta per mirar de captar el vot i que farien més bé escoltant les preocupacions dels ciutadans.

Notícies relacionades

Trump entrega la política d’IA al cap de l’espionatge

Bolsonaro agafa avantatge sobre Lula i s’acosta al triomf en la primera volta

La principal preocupació dels votants a Saxònia-Anhalt va ser la situació de l’economia, l’ocupació, els salaris i el cost de la vida, segons l’informe previ elaborat per l’Institut per a la Cultura Democràtica (IDK) de la Universitat de Ciències Aplicades de Magdeburg-Stendal. Aquest bloc econòmic era la prioritat més urgent per al 38,5% dels votants. Les deficiències en infraestructures, serveis municipals i comercials i la falta de personal era el segon bloc més preocupant (30%). La immigració i la falta d’integració ocupava el tercer lloc en el rànquing de preocupacions ciutadanes (22,7%), gairebé empatada amb les deficiències en els serveis d’educació, guarderies i activitats per a joves (21,7%). L’informe també va destacar la baixa lleialtat dels ciutadans als partits de la seva pròpia orientació política i la focalització més gran en els problemes considerats primordials. L’informe atribuïa les males perspectives electorals dels partits tradicionals i governants a la incapacitat que tenen per demostrar una competència creïble a resoldre els problemes que preocupen els ciutadans.

A més del sentiment de ser ciutadans de segona a Alemanya de l’Est, un altre factor que va incidir molt en el vot a Saxònia-Anhalt va ser la por d’una escalada bèl·lica amb Rússia, després de les declaracions bel·licistes de Merz i els seus ministres, assenyala l’analista Jörg Lau del setmanari alemany Die Zeit. És un altre element que haurien de tenir en compte els partits de cara al ja iniciat gran cicle electoral de 18 mesos en successius països clau de la UE, perquè la immensa majoria dels ciutadans no volen ser arrossegats a una guerra per Ucraïna i preferiran polítics que prioritzin mantenir la UE allunyada de la guerra.