Marroc i la Rússia de Putin: relacions cada vegada més estretes

No és la primera ocasió en què es materialitzava un esdeveniment de cooperació russo-marroquina vinculat a la guerra d’Ucraïna. Precisament, davant de la crisi de combustible rus d’aquest estiu, en els anys previs, el Marroc, i en concret el port de Tànger-Med, ha sigut assenyalat de forma reiterada per investigacions i articles periodístics com un ‘hub’ des d’on es desviava cap a mercats europeus, i en particular Espanya, hidrocarburs l’origen del qual era probablement rus. «Rússia descarrega el gasoil en ports marroquins, el Marroc el ven després com a propi a Espanya i el combustible rus circula per les Illes (Canàries) i el continent», denunciava el diari ‘La Provincia’, de Prensa Ibérica, establert a Las Palmas, el febrer passat. El Govern marroquí esgrimeix com a justificació que no pot estar al corrent de la totalitat d’activitats que es duen a terme en una instal·lació portuària gegant que té el caràcter de zona franca, extrem que descarta taxativament el periodista opositor Ali Lmrabet. «El Marroc és un Estat policial», recorda.

«No m’estranya gens», reacciona per a EL PERIÓDICO Eduard Soler Lecha, professor de Relacions Internacionals a la Universitat Autònoma de Barcelona i l’Institut Barcelona d’Estudis Internacionals. Segons l’opinió d’aquest analista, aquestes actuacions respecte al conflicte a l’est d’Europa, en cas de confirmar-se, integrarien el regne alauita en aquest grup de països denominats ‘de cobertura estratègica’ o d’‘equilibri estratègic’, igual com «Turquia o els Emirats Àrabs Units», és a dir, estats que mantenen estrets vincles de seguretat amb Occident però que rebutgen aplicar les sancions contra Rússia, mantenint un potent comerç amb el país eslau que, com a mínim, propicia aquestes situacions.

Les relacions entre el Marroc i Rússia passen un moment dolç, extrem confirmat tant per les declaracions públiques dels dirigents polítics dels dos països, com pels pactes que les dues nacions rubriquen i fins i tot les xifres del comerç bilateral. L’octubre del 2025, el ministre rus d’Exteriors, Serguei Lavrov, i el seu homòleg marroquí, Nasser Bourita, van firmar a Moscou un Memoràndum d’entesa que estableix la creació d’un Comitè de Treball Interministerial, un mecanisme formal de cooperació, mentre busca fórmules per impulsar el comerç bilateral i la «resolució de conflictes», una velada menció al Sàhara Occidental. Els intercanvis comercials se situen entre els 1.350 i els 1.500 milions d’euros anuals, xifra significativa tot i que amb un marcat desequilibri en favor de Rússia. «Aquesta proximitat no és cap novetat; no venim del no-res, entre els dos països no hi ha hagut greus friccions i, per exemple, l’URSS mai va reconèixer la República Àrab Sahrauí Democràtica», recorda Soler Lecha.

Jugar la carta russa

Rabat juga la carta russa quan es produeixen decisions a la UE que considera contràries als seus interessos. L’octubre del 2025, els dos països van firmar un nou acord de pesca de quatre anys que afecta les aigües en disputa del Sàhara Occidental un any després que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea anul·lés els acords entre Brussel·les i Rabat sobre pesca i agricultura perquè afectaven el territori sahrauí sense comptar amb el concurs de la població autòctona. Malgrat tots aquests moviments, els analistes descarten que s’hagi forjat una aliança Moscou-Rabat que posi en entredit els alineaments tradicionals del regne alauita.

«El Marroc continua sent un aliat important dels EUA fora de l’OTAN, i no veig Rabat posant en risc aquesta condició per res del que Moscou pugui oferir. Interpreto els recents contactes com un intent del Marroc per reduir les friccions en el Consell de Seguretat respecte al Sàhara Occidental i per guanyar cert marge de maniobra en les seves relacions habituals amb Washington i les capitals europees. Moscou també està diversificant les seves opcions, i la qüestió del Marroc li resulta útil per gestionar la seva relació amb Alger», el seu aliat tradicional al nord de l’Àfrica, assegura, en un missatge enviat a EL PERIÓDICO, Frank Talbott, investigador sènior no resident del Programa per al Nord de l’Àfrica de l’Atlantic Council.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Es mantenen, això sí, buits informatius sobre la presència russa al país nord-africà que, en aquests moments de tensió entre la UE i el Kremlin, generen inquietud, sobretot després que el Govern espanyol i investigacions acusessin xarxes d’influència russes d’instrumentalitzar la recent crisi migratòria de Ceuta per atiar a la UE narratives ultradretanes. La Federació Russa manté una ambaixada «enorme» als afores de Rabat, confirma a aquest diari Ali Lmrabet, periodista marroquí opositor, a més d’un potent centre cultural rus que, en l’època en què residia al seu país, cap al final dels anys 90, portava a terme operacions d’espionatge sobre les activitats d’altres països com els EUA o França. En cap directori o web del Ministeri d’Exteriors marroquí figura el nom o fins i tot el nombre dels diplomàtics russos presents al país nord-africà, un extrem que Lmrabet considera com una «anormalitat».

Un altre dels fets que crida l’atenció és la intensitat de les connexions aèries entre els dos països, en un moment en què Rússia està pràcticament aïllada del món occidental per avió: l’aeroport de Casablanca-Mohamed V manté entre un i dos vols al dia amb Moscou, i diversos d’addicionals a la setmana amb Sant Petersburg. Enun recent programa d’investigació de l’emissora colombiana Noticias Caracol va quedar exposat que alguns dels reclutes d’aquesta nacionalitat que viatjaven a Rússia a combatre a les seves files en la guerra d’Ucraïna, després de passar pel Brasil feien escala al Marroc o als Emirats Àrabs Units, països presentats com a «aliats» de Rússia pel reclutador. Així mateix, fonts marroquines asseguren que funcionaris i mercenaris russos que es dirigeixen als països del Sahel en l’òrbita de Moscou, tals com Mali, el Níger o la República Centreafricana, també fan ús d’aquesta connexió aèria a través de la capital econòmica del regne alauita, servida per Royal Air Maroc, la companyia aèria nacional marroquina, a causa del veto a les aerolínies russes al cel europeu.