En els titulars de la premsa marroquina

"Entre una investigació judicial i un nou suport al Marroc, Espanya es perd en la seva pròpia cacofonia", havia titulat recentment el digital marroquí Le360. Amb les autoritats marroquines mantenint un perfil baix davant de la crisi migratòria de Ceuta, ha sigut la premsa del país alauita la que ha seguit amb més atenció cada moviment de la política espanyola entorn de la ciutat autònoma. En un context marcat per la campanya electoral del 23 de setembre, els mitjans més oficialistes s’han convertit en la principal via per intentar entendre, o com a mínim fer-se una idea, de com es percep la situació des de Rabat.

"Lluny d’aclarir-se (el que va passar a Ceuta), el relat es torna més confús amb cada nova declaració, filtració o informe", destaca el mitjà en el seu article. Precisament, la posició del Govern espanyol, que no ha assenyalat el Marroc com a responsable, i els informes policials que han anat sortint han sigut un dels temes més comentats.

"Contradiccions"

La premsa apunta a "contradiccions" entre el que diuen les diferents institucions espanyoles. "Des del Marroc, el fet desconcertant no és que Espanya investigui. El punt que és incomprensible és que cada institució espanyola sembli investigar una realitat diferent", conclouen aquests mitjans."Lluny d’aclarir-se (el que va passar a Ceuta), el relat es torna més confús amb cada nova declaració, filtració o informe", destaca el mitjà al seu article. Precisament, la posició del Govern espanyol, que no ha assenyalat el Marroc com a responsable, i els informes policials que han anat sortint han sigut un dels temes més comentats. La premsa apunta a "contradiccions" entre el que diuen les diferents institucions espanyoles. "Des del Marroc, el desconcertant no és que Espanya investigui. L’incomprensible és que cada institució espanyola sembli investigar una realitat diferent", conclouen.

Un dels elements que més s’han repetit en el panorama mediàtic són les paraules de l’Executiu espanyol, que descarten la implicació directa de Rabat en la crisi de Ceuta. També que els informes policials, o la investigació policial, no aporten proves concretes que hi hagi hagut ordres de les autoritats marroquines.

Les declaracions de l’oposició assenyalant i criticant el Marroc han sigut un altre element de debat, a més a més de les manifestacions que han tingut lloc a Espanya. Un dels temes més criticats han sigut les "ofenses" que s’han produït a la bandera del país magribí, com en una protesta de l’extrema dreta a Madrid en la qual diversos manifestants van trencar una ensenya.

"El discurs d’odi"

Notícies relacionades

Israel commemora entre el dol i la protesta el tercer aniversari del 7-O

Els EUA han deportat més de 500 persones a tercers països a l’Àfrica

"La continuïtat de laxitud espanyola a l’hora de protegir els símbols marroquins al seu territori, i permetre que el discurs d’odi i les provocacions s’estenguin pels espais públics sota el pretext d’una falsa ‘llibertat d’expressió’, ens empenyerà, a desgrat nostre, a activar el principi de reciprocitat si les circumstàncies ho requereixen", es podia llegir fa uns dies a l’editorial del diari Assabah. I afegia: "Qui pensi que el Marroc es conformarà amb el paper d’espectador mentre veu la seva bandera trepitjada, s’equivoca".

A la premsa marroquina, tota referència a Ceuta i Melilla sempre s’acompanya "dels enclavaments" o "ciutats ocupades", un qualificatiu que han utilitzat des de molt abans que esclatés la crisi. Una altra persona que ha rebut especial atenció ha sigut Felip VI i la possibilitat que viatgi a Ceuta. Una visita que, coincideixen la majoria de mitjans, podria tensar les relacions entre països. Recorden que la visita el 2007 de Joan Carles I va ser qualificada de "provocació" per Rabat i va desencadenar una crisi diplomàtica. "Si el Govern autoritza aquesta visita, crec que cometrà un greu error i serà una imprudència", argumenta l’analista Samir Bennis a Medias24. Explica que això provocaria una reacció del Marroc, i que fa anys que els dos països mantenen una espècie de "codi de conducta" a fi d’evitar friccions "inútils", per la qual cosa és "preferible que el rei d’Espanya no viatgi a les dues ciutats". Assenyala que, si es produeix finalment, "ens podríem retrobar amb una autèntica crisi diplomàtica entre Madrid i Rabat".