La crisi de Ceuta es cola en l’inici de la campanya electoral del Marroc

El Marroc ja ha donat el tret de sortida a la campanya per a les eleccions legislatives del 23 de setembre. Uns comicis que han despertat la batalla política entre els principals partits. De fons, el que ha passat a Ceuta aquest estiu. Les reivindicacions sobre les dues ciutats autònomes s’han colat en diversos actes de partits. Aquests comicis són clau, especialment perquè l’Executiu que surti serà l’encarregat de gestionar el camí fins al Mundial de futbol masculí del 2030. Per al poder marroquí no es tracta només d’una competició esportiva, és molt més, hi ha grans inversions públiques i privades en curs i renovació de nombroses infraestructures.

En diversos actes de campanya s’ha reivindicat el "dret històric" del seu país sobre Ceuta i Melilla. Un dels últims que ho va fer a va ser Nizar Baraka, ministre i líder de l’Istiqlal, formació històrica nascut abans de la independència del país a fi de reivindicar-la. Es tracta d’un partit conservador i nacionalista que va obtenir el tercer millor resultat el 2021 i que forma part de l’actual coalició de Govern. El cap de setmana passat, dues formacions de l’oposició també van insistir en aquestes reivindicacions.

Xarxes socials

Aquesta reclamació no és pas nova al Marroc. Més aviat és una demanda històrica, que després del que ha passat a Ceuta s’ha intensificat, especialment a les xarxes socials entre perfils nacionalistes marroquins. És un tema en què tots els partits coincideixen. L’única diferència és la importància que hi donen en l’agenda de temes que els ocupa actualment. Dimarts el ministre espanyol d’Exteriors, José Manuel Albares, va dir en una entrevista televisiva que ha parlat amb el seu homòleg marroquí i que, a l’expressar-li el malestar per les declaracions sobre Ceuta i Melilla, li va contestar que s’emmarcaven en un "context electoral".

Lluny de grans majories, la política marroquina està conformada per una macedònia de partits. Actualment, al Parlament del país tenen representació 12 formacions diferents i tres d’aquestes, els que van treure millors resultats, governen en coalició. Aquestes últimes setmanes hi ha hagut tot un moviment de diputats que formaven part del partit que va guanyar les últimes eleccions, l’RNI, cap als quals van quedar segons, el PAM. Un moviment que sol ser habitual quan s’acosten comicis. Polítics que intenten allistar-se en la formació que entreveuen com a "cavall guanyador".

Dins del país hi ha una sensació generalitzada que el PAM és la força més ben posicionada. Es tracta d’un partit fundat fa prop de 20 anys per Fouad Ali El Himma, que després va ser conseller del rei Mohamed VI, a més d’una persona amb important poder, especialment al Ministeri de l’Interior. Un dels polítics que s’ha afegit aquestes últimes setmanes a la formació és Fouzi Lekjaa, ministre de Pressupostos i president de la Federació marroquina de futbol. Aquest últim càrrec ha sigut el que li ha donat una important visibilitat en els últims anys; ha aconseguit importants èxits esportius, com arribar a semifinals en el Mundial de Qatar, i als despatxos, com aconseguir organitzar junt amb Espanya i Portugal el Mundial del 2030 o l’última Copa de l’Àfrica.

Aquest auge del qual al Marroc es coneix com el partit del tractor, pel seu logo, va acompanyat d’un possible declivi de l’RNI. El que ha sigut el seu president aquests últims cinc anys, Aziz Akhannouch, no es repetirà com a candidat. Durant la legislatura ha patit un desgast constant i ha sigut diana de protestes, com va passar en les manifestacions de fa un any de la generació Z marroquí. Ha sigut especialment criticat per l’encariment del nivell de vida o la gestió de l’última Festa del Sacrifici, ja que malgrat que el Govern va subvencionar els bens, aquests van arribar a preus prohibitius per a molts. L’últim d’Akhannouch va ser que se’n va anar de vacances a Mallorca coincidint amb l’inici de la crisi de Ceuta; finalment, va tornar al cap de pocs dies.

Una altra de les formacions que pot jugar un paper clau són els islamistes moderats del partit PJD. En els últims comicis van patir una derrota important: després de dues legislatures governant, van perdre els 112 escons i es van quedar amb 13. És un partit que, com succeeix en altres països de la regió, sap capitalitzar l’enuig i té una popularitat especial en les classes més populars i més religioses. El 2011 van arribar al poder darrere de les primaveres àrabs i en les últimes dues dècades sempre han aconseguit bons resultats.

Notícies relacionades

Narges Mohammadi, premi Nobel de la pau: "Malgrat la repressió, l’Iran no pararà fins a aconseguir la llibertat"

Presó per a l’excap de l’espionatge alemany

Participació i indiferència

Tot i que en els mitjans i xarxes socials la maquinària electoral ja està en marxa, al carrer encara no hi ha sensació d’eleccions. Un dels elements clau és la participació; en els últims comicis va superar per poc el 50% i va marcar una de les xifres més elevades de les últimes dues dècades. Hi continua havent una part de la societat que hi presta poca atenció o que segueix amb indiferència la batalla política. Un dels elements que van posar sobre la taula els manifestants de la generació Z marroquina és que no tenien gens de confiança en la política del país, que no se sentien representats i que "tots són el mateix". Una de les grans preguntes quan falten dues setmanes per a les eleccions és si el context actual mobilitzarà la població, tot i que sigui per votar en forma de vot de càstig, o bé molts optaran per no anar al col·legi electoral.