Trump vincula l’11-S amb la guerra d’Iran: «Mai no oblidarem, per això lluitem avui»

Hi han assistit els quatre expresidents vius —Joe Biden, Bill Clinton, George W. Bush i Barack Obama— i el vicepresident J. D. Vance, en representació de l’Administració de Trump. També hi ha estat present l’alcalde de Nova York, Zohran Mamdani, que ha definit aquest aniversari com una «obligació sagrada» per honorar els qui «ens van ser arrabassats» mitjançant la cura mútua.

Trump, tanmateix, ha trencat la tradició i s’ha saltat la cita, ja que els presidents fa 25 anys que assisteixen a l’acte però, des de 2012, no hi pronuncien cap discurs, per tal d’evitar que l’acte es converteixi en un esdeveniment polític i donar protagonisme a les famílies i a la lectura dels noms dels morts. Davant la impossibilitat de parlar en l’acte tradicional, el president ha optat per assistir, en lloc seu, a una cerimònia paral·lela al Pentàgon.

«Mai no oblidarem, per això lluitem avui. No tenim elecció. Hem de guanyar», ha dit Trump a l’inici del seu discurs al Pentágono, vinculant l’11-S amb la guerra que la seva Administració va llançar fa ara mig any contra Irán. Tot i que el gruix del seu discurs va ser un seguit d’històries personals i emotives sobre víctimes de l’atemptat —al Pentàgon van morir 184 persones quan un dels avions segrestats es va estavellar contra l’edifici—, el president va deixar algunes notes en defensa dels seus atacs a Orient Mitjà. «Continuem sent posats a prova, però som més forts que mai», va asseverar.

Pete Hegseth, el seu secretari de Defensa (que es fa dir secretari de Guerra) ha estat més directe, en dedicar el seu discurs a defensar la guerra a Irán. «La pressió econòmica s’intensifica cada dia», va afirmar Hegseth, referint-se al país persa, no als EEUU, malgrat que l’increment del cost de la vida està provocant una elevada impopularitat de la guerra i del mateix president. «Controlem l’estret [de Ormuz]», va assegurar, malgrat que tot indica el contrari. «Acabarem amb aquesta lluita», va afegir.

Una ferida oberta

La cerimònia de Nova York ha començat a les 8.46 del matí, hora del primer impacte. Allà, les famílies han llegit els noms de les 2.977 víctimes de l’11-S, reunides al voltant de les dues piscines commemoratives construïdes sobre el buit que van deixar les Torres Bessones.

Durant l’acte s’han guardat sis minuts de silenci, un per cadascun dels moments que van marcar aquell matí: els dos impactes contra les torres, l’ensorrament de cada torre, l’atac contra el Pentàgon i l’accident del vol 93 a Pennsylvania. Aquest any s’hi incorpora per primera vegada un setè minut, dedicat als qui han mort posteriorment per malalties i lesions relacionades amb les conseqüències dels atemptats.

Més de 9.400 persones han mort des de llavors per patologies vinculades a l’exposició a substàncies tòxiques. L’impacte ha estat especialment dur entre els bombers de Nova York: 343 van morir durant els atacs i 453 més han mort després per càncers, malalties pulmonars i altres dolences associades a la pols i la runa que van cobrir el sud de Manhattan.

Mamdani ha situat la toxicitat de l’aire al centre de l’aniversari en anunciar la publicació de desenes de milers de documents que, segons sosté, mostren que les autoritats municipals van ocultar informació sobre els riscos després de l’ensorrament. «La gent va emmalaltir perquè els dirigents en qui confiava li van mentir en assegurar-li que podia respirar sense perill un aire tòxic», va afirmar.

Mamdani, al centre de la polèmica

La presència de l’alcalde a la zona zero ha provocat rebuig entre figures conservadores. Rudy Giuliani, que era alcalde de Nova York durant els atemptats i posteriorment va ser advocat de Donald Trump, s’ha declarat «ofès» per la seva assistència. Una petició amb més de 100.000 signatures reclamava que Mamdani es mantingués al marge de la cerimònia.

La disputa té, a més, una connexió directa amb la polèmica sobre l’aire tòxic. Giuliani figura entre els antics responsables que podrien quedar assenyalats pels documents publicats per Mamdani sobre la informació que les autoritats gestionaven sobre la qualitat de l’aire després de l’ensorrament. També podria veure’s afectada la gestió de Michael Bloomberg, elegit alcalde el novembre de 2001.

Mamdani, de 34 anys, pertany a l’ala esquerra del Partit Demòcrata i és el primer alcalde de Nova York a prestar jurament sobre l’Alcorà. Defensa la causa palestina i ha acusat Israel de cometre un «genocidi» a Gaza. La seva presència té, a més, una càrrega simbòlica en una ciutat on els actes antimusulmans van augmentar després de l’11-S i la policia va reforçar durant anys la vigilància de comunitats musulmanes.

L’alcalde ha participat aquests dies en homenatges en parcs de bombers i comissaries i en activitats de voluntariat. A les 15.00 hores ha assistit, a més, a un servei interreligiós a l’església ortodoxa grega de San Nicolás, al costat de la zona zero.

Un record que passa a la història

Notícies relacionades

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Es calcula que uns 100 milions d’estatunidencs, prop del 30% de la població, ja són massa joves per recordar l’11-S. La commemoració entra així en una etapa de transmissió històrica i educativa, amb testimonis que expliquen els atacs a generacions que únicament els coneixen a través de les seves famílies o de l’escola.

L’aniversari conserva, a més, valor propagandístic per a Al Qaeda. L’organització ha difós imatges d’Osama bin Laden i del seu fill Hamza. Bin Laden va morir el 2011 durant una operació estatunidenca i Hamza bin Laden, assenyalat com a possible hereu, va morir el 2019.