Onada de furts

Dos lladres roben quadres del Museu Renoir a la Provença

Els assaltants van abandonar tres de les cinc obres que van sostreure de la casa on va residir el pintor a Cagnes-sur-Mer

El robatori al Louvre de París de fa gairebé un any va servir de precedent per als següents

Dos lladres  roben quadres  del Museu Renoir a la Provença
3
Es llegeix en minuts

França reviu el trauma de l’atracament al Louvre gairebé un any després. Dos lladres van robar ahir quatre obres d’art del Museu Renoir a Cagnes-sur-Mer, a la Provença (sud de França). Els homes van entrar de matinada al museu, quan estava tancat al públic, i van sostreure en principi cinc obres, però una la van abandonar en la fugida ja inicialment, segons va informar l’alcalde de la ciutat, "al ser captats per les càmeres de videoprotecció". Hores després que el robatori transcendís als mitjans, l’alcalde va anunciar que les autoritats havien recuperat dues obres més de les quatre robades, abandonades a poca distància del museu.

La policia ha obert una investigació per mirar de trobar pistes que condueixin fins als responsables del robatori i, sobretot, que permetin localitzar les dues obres que encara estan desaparegudes. Al principi, el valor conjunt del botí es va estimar en uns nou milions d’euros, però després de la recuperació de dos dels quadres, l’Ajuntament no va especificar el valor estimat actual d’aquestes obres.

El museu en qüestió, situat a prop de Niça, va ser creat el 1960 i es tracta de l’última casa on va viure l’artista Pierre-Auguste Renoir. A més de les seves obres, també compta amb el mobiliari original, objectes i altres articles que van pertànyer al pintor, inclòs el seu cavallet i la seva cadira de rodes original.

Seguretat qüestionada

Aquest crim contra l’art francès torna a posar al centre de la diana les autoritats, després de mesos de diversos esdeveniments similars en diferents museus del país. El més sonat, i el que molts creuen que ha servit com a precedent per als següents, va ser l’atracament al Louvre fa gairebé un any.

El furt, que va provocar pèrdues estimades en 88 milions de dòlars, continua generant una gran polèmica, especialment perquè vuit de les joies de la Corona de França sostretes encara no han sigut recuperades.

Lluny de tractar-se d’un cas aïllat, a principis de juliol, el museu Lalique, al nord d’Estrasburg, també va ser víctima d’un robatori, en el qual es van emportar diverses peces de joieria valorades en més de 4,5 milions d’euros, que continuen sense recuperar-se. Aquell mateix mes, França va tornar a patir un altre robatori a plena llum del dia i amb la presència de visitants. Aquesta vegada uns lladres van robar un collar d’or pertanyent al Tresor de Vix que data de l’època celta, en un altre museu a la regió de la Borgonya (nord-est). Aquest últim cas va frustrar encara més les autoritats, ja que la direcció del museu havia reforçat la seguretat feia tan sols uns mesos. Davant aquesta onada de crims contra el patrimoni francès, el Ministeri de Cultura va llançar aquest estiu un pla urgent de 33 mesures, entre les quals es recomana retirar temporalment algunes peces de les vitrines. Es tracta de "posar fora de perill […] els objectes més vulnerables a l’espera que es garanteixi la seguretat d’exposar-los", va explicar en un comunicat del ministeri.

Un atac al patrimoni

Notícies relacionades

Per al regidor de Canges-sur-Mer aquest robatori és un atac directe a la història i al patrimoni del poble. "Espero que el Ministeri de Cultura destini fons significatius per a la conservació dels museus de França. És el patrimoni de tots els francesos el que ara està sent atacat per bandes criminals", va afirmar l’alcalde de la ciutat.

Segons els experts, els robatoris de pintures, sovint sostrets dels museus amb un cúter, són menys freqüents perquè resulten més difícils de revendre posteriorment al mercat negre. No obstant, l’augment de robatoris a les pinacoteques francesos ha elevat l’alerta, especialment entre les autoritats locals, que ja han sol·licitat més recursos al govern central per reforçar la seguretat als seus edificis.

Temes:

Govern