El conflicte del Pròxim Orient

Espanya i 11 països restringeixen les importacions des de Cisjordània

El Regne Unit, al capdavant de la iniciativa, acusa de "neteja ètnica" Israel, que respon amb el tancament del consolat britànic a Jerusalem

Espanya i 11 països restringeixen les importacions des de Cisjordània
3
Es llegeix en minuts
Lucas Font
Lucas Font

Redactor d'Internacional

ver +

Onze països europeus, entre ells Espanya, a més del Canadà, van expressar ahir la seva preocupació pel deteriorament de la situació a Cisjordània i van anunciar que restringeixen el comerç de béns procedents d’assentaments israelians. En una declaració conjunta, publicada a París, França, el Regne Unit, el Canadà, Dinamarca, Espanya, Finlàndia, Irlanda, Islàndia, Noruega, Polònia, Portugal i Suècia afirmen que l’expansió dels assentaments i la violència dels colons estan posant en risc la possibilitat d’arribar a una solució de dos Estats.

La iniciativa va estar encapçalada pel president francès, Emmanuel Macron, i els primers ministres britànic i canadenc, Andy Burnham i Mark Carney, respectivament. Els països signants van qualificar d’inadmissible la decisió d’avançar amb licitacions per al projecte de construir un nou emplaçament a Jerusalem Est, conegut com a E1.

La decisió afectarà principalment la importació de productes agrícoles i inclou sancions a les empreses que promoguin noves construccions en territoris ocupats. La decisió d’11 països europeus es pren el marge de la UE. Malgrat la creixent pressió internacional, encara no hi ha una resposta conjunta des de les institucions europees per tallar els llaços comercials amb els assentaments a Cisjordània. Països com Espanya, Irlanda i França han mirat d’arrencar un compromís als 27, però altres estats membres, com Alemanya, Àustria o la República Txeca, continuen descartant aquesta possibilitat.

El ministre d’Exteriors britànic, Ed Miliband, va acusar els colons israelians de portar a terme una "neteja ètnica" a Cisjordània amb el suport del Govern de Benjamin Netanyahu, en un clar canvi de to de l’Executiu laborista després de l’arribada de l’actual primer ministre, Andy Burnham. El Regne Unit, França i el Canadà han anunciat la prohibició del comerç de béns amb els assentaments israelians a Cisjordània com a resposta als plans del Govern hebreu de construir un nou emplaçament a Jerusalem Est, conegut com a E1. La decisió, confirmada aquest dimarts pel ministre d’Exteriors britànic, Ed Miliband, afectarà principalment la importació de productes agrícoles i inclou sancions a les empreses que promoguin noves construccions en territoris ocupats. Miliband ha acusat els colons israelians de portar a terme una "neteja ètnica" a Cisjordània amb el suport del Govern de Benjamin Netanyahu, en un clar canvi de to de l’Executiu laborista després de l’arribada de l’actual primer ministre, Andy Burnham.

Notícies relacionades

No crec que els britànics vulguin que recolzem l’ocupació acceptant productes procedents dels assentaments a les nostres botigues i supermercats, per la qual cosa avui puc anunciar que introduirem una prohibició d’importació de productes procedents dels assentaments il·legals als territoris ocupats", ha anunciat Miliband en una intervenció a la Cambra dels Comuns. "També prendrem mesures contra aquelles empreses i persones concretes que prestin serveis –com els de construcció, infraestructures, finançament o immobiliaris– destinats a l’expansió dels assentaments", ha afegit. Està previst que la nova legislació entri en vigor al Regne Unit en els pròxims "6 o 9 mesos".

La mesura ha provocat una resposta irada del Govern israelià, que ha anunciat poc després el tancament del consolat britànic a Jerusalem. "El missatge per a tots els governs que ens perjudiquen és clar: qui actuï contra Israel, Israel actuarà contra ell i perdrà la seva influència i rellevància en aquesta regió", ha assegurat el ministre d’Exteriors hebreu, Gideon Saar. Els ministres més radicals de l’Executiu de Netanyahu han anat més enllà i han reclamat l’expulsió de l’ambaixador britànic al país, així com el reconeixement de la sobirania de l’Argentina sobre les illes Malvines, un assumpte que el president argentí, Javier Milei, ha tornat a posar sobre la taula en les últimes setmanes.