Brussel·les proposa limitar a un màxim de cinc anys les restriccions als lloguers de curta durada

L’habitatge s’ha convertit en una de les principals preocupacions dels europeus. Més del 50% dels habitants de les ciutats ho consideren un problema «immediat i urgent». Brussel·les es va comprometre a donar una resposta dins de les seves competències i aquest dimecres, ha presentat la seva llei d’habitatge assequible.

Un reglament que es limita, d’una banda, a proposar una metodologia comuna per definir què és una zona tensada. I d’altra banda, estableix unes normes comunes per determinar en quines condicions poden les autoritats competents introduir restriccions als lloguers de curta durada i a la compra de segon habitatge que, no obstant, no hauran de notificar.

«En els últims 10 anys, els lloguers han augmentat un 59% a Berlín, un 75% a Madrid i un 103% a Lisboa», ha dit el comissari d’habitatge, Dan Jorgensen, en roda de premsa. «Persones corrents amb llocs de treball corrents com infermers, mestres i policies, sovint no poden viure allà on presten els seus serveis», ha explicat, i ha afegit que una llar no hauria de ser primer de tot una mercaderia.

«Per primera vegada a Europa, establim criteris tècnics per definir què constitueix una zona tensionada», ha explicat la vicepresidenta primera de la Comissió, Teresa Ribera. «Això proporcionarà als alcaldes la seguretat jurídica i les eines per actuar», ha afegit per matisar que la decisió de si fer-ho i quines mesures prendre «continua sent competència exclusiva de l’autoritat competent d’acord amb la legislació nacional».

Qüestió de mercat

Les competències en matèria d’habitatge recauen principalment en les autoritats nacionals, regionals i locals. Però la Comissió entén que les restriccions afecten la lliure competència en el mercat únic. Per això Brussel·les ha plantejat un marc legal que defineixi què poden i què no poden fer les autoritats competents.

A la pràctica, estableix un marc comú per determinar quan el mercat està tensionat. Quan les autoritats competents decideixin prendre mesures, hauran de justificar que existeix aquesta tensió a la zona. En el cas del mercat de segon habitatge, qualsevol decisió haurà d’estar basada en proves, no ser discriminatòria i estar «plenament justificada».

Zones tensionades

En primer lloc, Brussel·les ha proposat utilitzar els mateixos paràmetres a l’hora de definir què és una zona tensionada, que continuarà sent en darrer terme una decisió de les autoritats locals. La Comissió ha proposat tenir en compte la relació entre el preu de l’habitatge i els ingressos per fer-ho, a més de l’estat del mercat.

Quan aquesta relació sigui superior a vuit, és a dir, siguin necessaris més de vuit anys de renda disponible per càpita per adquirir un habitatge de mida mitjana dins del parc residencial de la zona, es considerarà zona tensionada. A més, es tindrà en compte que aquesta relació entre el preu de l’habitatge i els ingressos ha sigut incremental en els últims 10 anys.

Lloguers de curta durada

Brussel·les ha reconegut que la proporció de lloguers de curta durada en zones turístiques pot tenir un impacte significatiu en l’accés a l’habitatge, però també que no sempre és el cas. La llei preveu que les autoritats hauran de justificar que existeix un problema abans de prendre mesures.

«Si les autoritats decideixen que és necessari intervenir per protegir l’assequibilitat i la disponibilitat d’habitatge, han de demostrar que l’activitat de lloguer de curta durada està tenint un efecte advers significatiu en el mercat immobiliari local», ha advertit la Comissió. Per a això, hauran d’utilitzar com a referència la metodologia comuna per definir una zona tensionada.

Les autoritats hauran de provar que el mercat està tensionat; que hi ha un efecte advers dels lloguers de curta durada, i en particular respecte a la disponibilitat o a l’assequibilitat de l’habitatge, durant almenys tres anys. A més, les mesures hauran de ser proporcionades, limitades a un període màxim de cinc anys i revisades periòdicament.

Brussel·les ha advertit que prendre aquest tipus de mesures ha de servir per fer front a la urgència. Però en darrer terme, les autoritats hauran d’abordar les causes estructurals de l’escassetat d’habitatge optant per la construcció i rehabilitació de més habitatges.

Qua li han preguntat sobre què pensa d’aquells ajuntaments que, malgrat tenir zones tensionades a les seves ciutats, no prenen mesures, Jorgensen ha sigut taxatiu. «Si hagués de donar un consell polític, probablement diria que si no s’aborda aquest problema i els ciutadans consideren que és un problema enorme, llavors és probable que els votants els ho facin saber en les pròximes eleccions», ha dit el danès.

Restriccions al segon habitatge

Però la principal novetat de la legislació té a veure amb la compra de segones residències. La llei «no introdueix cap restricció sobre la compra o l’ús de segones residències», ha advertit Brussel·les, que recorda que aquest tipus de mesures ja existeixen en alguns països.

El que ha fet la Comissió és proposar un marc comú també en aquest àmbit. Un marc «que les autoritats han de respectar si decideixen, en virtut de les competències de què disposen segons la legislació nacional, adoptar mesures que afectin l’adquisició o l’ús d’habitatges amb finalitats diferents de la residència habitual».

Com en el cas dels lloguers, hi haurà condicions. També aquí les autoritats hauran de demostrar que hi ha un efecte advers en l’accés a l’habitatge. Les mesures, a més, no podran ser discriminatòries, hauran d’estar limitades en el temps i respectar el dret a la propietat. A més, no es podran aplicar amb caràcter retroactiu. També apunta que «les mesures dirigides a combatre la desocupació prolongada han de tenir en compte els períodes justificats de no ocupació».

En mans dels governs

Fonts comunitàries han remarcat que la llei «no s’ha d’entendre ni com una validació ni com una invalidació de cap de les mesures existents». Alhora, han aclarit que les mesures que els ajuntaments hagin introduït fins ara no es veurien afectades pel nou reglament. «El senyal polític és que tenim un problema i que estem provant d’abordar-lo de la millor manera possible, proporcionant eines que puguin aplicar-se a escala local i nacional», ha dit Jorgensen.

Notícies relacionades

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

«No es tracta que Brussel·les dicti condicions ni que intenti assumir noves competències o facultats en matèria d’habitatge», han explicat fonts comunitàries. «No exigeix, recomana ni fomenta l’adopció de mesures específiques», han afegit les mateixes fonts. «No pretén regular els lloguers ni establir controls de preus del lloguer», han remarcat.

Aquesta decisió continua sent exclusiva dels governs nacionals, regionals o locals, segons el país. Més enllà del reconeixement que hi ha un problema d’habitatge a Europa, la llei busca definir sota quin criteri es poden justificar mesures que restringeixen el mercat interior, per raons d’interès públic. «Això no significa que el que han fet fins ara no tingués justificació», han remarcat fonts de la Comissió.