Viatge a l’illa

La Comissió Europea invertirà 200 milions a Groenlàndia

Von der Leyen busca reforçar les relacions amb l’illa danesa davant les reiterades amenaces d’annexió dels Estats Units

La Comissió Europea invertirà 200 milions a Groenlàndia
3
Es llegeix en minuts
Beatriz Ríos

La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, ha anunciat aquest dilluns un programa d’inversions per valor de 200 milions d’euros per a Groenlàndia, durant una visita a Nuuk, la capital del país, que ha servit per estrènyer les relacions entre la Unió Europea i l’illa sota control danès, davant les contínues amenaces dels Estats Units.

Després del fracàs del referèndum a Islàndia i entre les amenaces de Washington, Brussel·les busca reforçar la seva postura a l’Àrtic. Von der Leyen ha viatjat a Groenlàndia on s’ha reunit amb el primer ministre del país, Jens-Frederik Nielsen, i la premier danesa, Mette Frederiksen. Ho ha fet per anunciar un nou pla d’inversions per valor de 200 milions d’euros i una declaració conjunta que busca estrènyer encara més els llaços entre l’illa i el bloc.

"La Unió Europea continua sent no només un soci important per a Groenlàndia, sinó també un amic lleial i de confiança. En aquests temps difícils, el seu recolzament és infrangible", ha dit Nielsen durant una roda de premsa. L’última vegada que Brussel·les i Nuuk van revisar les seves relacions va ser el 2015. Deu anys després, el món ha canviat.

"Ens enfrontem a nous desafiaments que no podem afrontar sols. Per sort, també hi ha noves oportunitats", ha dit el primer ministre groenlandès. "Afrontar tant els desafiaments com les oportunitats requereix experiència, inversions, diàleg i una col·laboració més gran", ha explicat.

A ulls de Von der Leyen, aquesta declaració "reflecteix una decisió ferma" i el desig de Groenlàndia "d’enfortir els llaços amb la Unió Europea, d’acord amb els seus valors, la seva llibertat i els seus interessos" ha remarcat l’alemanya. Ho ha fet tot just una setmana després del dur cop que va patir el bloc quan Islàndia va votar en contra de reobrir les negociacions d’adhesió.

La presidenta de la Comissió ha remarcat que la declaració demostra, d’altra banda, la decisió d’Europa de tenir "una presència més gran" i "un compromís més gran" amb Groenlàndia i l’Àrtic. Això és el que busquen la nova declaració conjunta i el pla d’inversió: reforçar les relacions polítiques i econòmiques entre Groenlàndia i la UE. "La declaració amplia els nostres objectius de cooperació per incloure diversos sectors nous", ha explicat Nielsen. Gran part de la cooperació entre Groenlàndia i la UE estava centrada en l’àmbit de l’educació. El text "crea un marc actualitzat per a una col·laboració important i, encara més important, diàlegs més freqüents i sòlids", ha explicat el primer ministre.

Aquesta col·laboració passa també per un pla d’inversions compartit. Durant la visita a Nuuk, Von der Leyen ha presentat un pla d’inversió de 200 milions d’euros per als pròxims dos anys. Els diners es destinaran a àrees estratègiques com la connectivitat digital, que permetrà millorar la connexió a internet a certes zones del país, la producció d’energia renovable o l’extracció sostenible de matèries primeres.

La presidenta ha recordat, a més, que la Comissió ha proposat doblar el finançament per a Groenlàndia en el pròxim pressupost comunitari, que encara està en fase de negociació. "Volem que la nostra col·laboració es construeixi a llarg termini", ha dit Von der Leyen. La UE vol contribuir a "millorar la qualitat de vida" dels groenlandesos, contribuint a promoure, per exemple, el turisme sostenible i l’accés a la vivenda.

Notícies relacionades

Missatge a Trump

En gran mesura, la UE ha reforçat la seva presència i la seva col·laboració amb Groenlàndia en resposta a les amenaces d’invasió del president dels Estats Units, Donald Trump. Fredericksen ha reconegut que el seu país ha estat "sota pressió" i per això ha destacat la importància que, més enllà del recolzament del bloc, hi hagi accions concretes de les quals la població disfruti per "demostrar la gent que la política pot marcar la diferència". "Ens agradaria col·laborar estretament amb els EUA en seguretat i defensa, però també encara més amb els nostres aliats europeus", va afegir.La primera ministra ha evitat entrar a valorar el potencial impacte negatiu de l’acostament.