Eleccions regionals a Alemanya
La ultradreta arrasa a Saxònia-Anhalt i s’acosta a la majoria absoluta
Alternativa per a Alemanya (AfD) se situa de llarg en el seu màxim històric
Les primeres estimacions li donaven un 44% dels vots, 23 punts més que en els anteriors comicis
La ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) es va disparar per sobre de totes les expectatives fins a situar-se, de llarg, en el seu màxim històric. Segons les estimacions de la primera cadena ARD, va obtenir un 44% dels vots en les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt, a l’est d’Alemanya. Són 23 punts més que en els anteriors comicis, tot i que no està clara la seva conquesta de la majoria absoluta que necessita per polvoritzar el tallafocs que la manté políticament aïllada i accedir, per primera vegada, al poder en un land alemany. Tot depèn de si accedeix a la cambra regional l’esquerra prorussa de Sahra Wagenknecht (BSW), que està entorn del 5%, el mínim per obtenir escons. És l’únic partit disposat a no bloquejar l’AfD.
Al tancament d’aquesta edició, aquests percentatges encara eren provisionals i deixaven en l’aire la possibilitat que l’extrema dreta governi per primera vegada des del final de la Segona Guerra Mundial un estat federat alemany. Sí que és evident, no obstant, la caiguda de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), el partit del canceller Friedrich Merz i del primer ministre regional, Sven Schulze, que se situa en el 17,5%, menys de la meitat del seu percentatge anterior. Així doncs, només podria contrarestar-se l’èxit de l’extrema dreta si sumés el suport de la resta dels partits, inclosa L’Esquerra clàssica, a la qual aquestes estimacions situen en el 8,6%.
Participació massiva
El Partit Socialdemòcrata, com els Verds, que durant setmanes van témer quedar per sota del llistó mínim del 5%, obtindrien, segons aquestes projeccions, un 9,2% i un 8,9%, respectivament. Han aconseguit en la recta final mobilitzar forces pròpies o alienes fins a situar-se en percentatges una mica més còmodes.
En aquests comicis regionals es va donar una participació massiva. Així, a les 16 hores es va registrar una participació del 65,3%, davant el 41% a la mateixa hora el 2011. Finalment es va superar el 75%. Eren uns comicis crucials no només per al land, sinó per a tot Alemanya i per al conjunt de la ultradreta europea i de la resta del món.
Es donava per segura una aclaparadora victòria per a l’AfD, com la que ha obtingut. Però seguia present la incògnita de si seria per majoria absoluta. Durant dècades, el país va creure que estava blindat davant l’extremisme dretà i ha mantingut políticament arraconada l’AfD, braç parlamentari del neonazisme.
L’ensorrament del centre polític és tan evident com la sensació a Alemanya que res continuarà igual després d’uns comicis regionals en un land petit i sense pes demogràfic ni econòmic. Especialment durs són aquests resultats per a la CDU del canceller Merz, que fa un any i mig que està en el poder i ha caigut a uns nivells de desafecte insostenibles per al seu govern i per a la CDU. En mitjans alemanys s’estudien des de fa setmanes, i potser mesos, diferents variants que apunten a un final prematur del seu mandat com a canceller. La via menys traumàtica seria un relleu ordenat a favor d’un correligionari. El nom que amb més força està sonant per rellevar-lo és el del primer ministre del populós land de Renània del Nord-Westfàlia, Hendrik Wüst.
¿I el centreesquerra?
Els seus socis socialdemòcrates, que també estan sota mínims, tindran almenys una oportunitat d’erigir-se en "salvadors" de la democràcia d’aquí a quinze dies, en les eleccions regionals de Mecklemburg - Pomerània Occidental, un altre land de l’est del país. També allà es pronostica per a la ultradretana AfD un primer lloc. Però amb percentatges més baixos, sobre el 36%.
Notícies relacionadesLa primera ministra regional, Manuela Schwesig, socialdemòcrata, està escurçant distàncies en els sondejos i podria reeditar la seva coalició actual amb L’Esquerra o recolzar-se en els Verds. El seu nom sona per assumir la presidència del Partit Socialdemòcrata (SPD), ara comandat pel vicecanceller i titular de Finances, Lars Klingbeil, i el seu col·lega de Treball, Bärbel Bas. Els dos polítics són tan impopulars com Merz i estan debilitats tant pel que fa al seu treball en el govern com al capdavant del partit.
La CDU de Merz està, a més, davant un dilema existencial respecte a obrir-se al diàleg amb L’Esquerra, en cas que sigui necessària per frenar l’accés al poder de l’AfD. Formalment, els conservadors rebutgen tota cooperació amb aquest partit, ja que se’l continua identificant com un partit d’arrels postcomunista. Se l’ha intentat desacreditar com a hereu del règim germanooriental. Però no persegueix finalitats anticonstitucionals, com sí que fa l’AfD, partit al qual els serveis secrets tenen tipificat com a "indubtablement extremista".
Ja ets subscriptor o usuari registrat? Inicia sessió
Aquest contingut és especial per a la comunitat de lectors dEl Periódico.Per disfrutar daquests continguts gratis has de navegar registrat.
- Adquisició La farmacèutica catalana Noucor compra l’alemanya Helm Pharmaceuticals
- Barcelona New Economy Week Robots, tecnologia dual i ‘gaming’ protagonitzen l’obertura del BNEW
- Energia Red Eléctrica i les energètiques tindran un mapa de la saturació de les xarxes
- Seguretat L’impuls de la despesa en defensa augmenta 11,6% els ingressos del sector
- Camí de les urnes Jordi Hereu encapçalarà la llista del PSC per a les generals del 29N
