Així és Ulrich Siegmund, el somriure del neonazisme que podria governar a Alemanya

La seva victòria a Saxònia-Anhalt l’ha catapultat a la categoria d’estrella emergent no només per a Alternativa per a Alemanya (AfD), sinó per a la resta de la família ultradretana global. Va vorejar el 44% en un país que, durant dècades, es va creure blindat davant el ressorgiment de partits hereus o almenys nostàlgics d’Adolf Hitler. Que al seu partit li faltin diversos escons «propis» per tenir una majoria absoluta i no dependre d’aliats és gairebé un mal menor. Representa la proesa d’haver aconseguit un resultat que cap altre partit ha aconseguit a Alemanya en els últims 10 anys, a escala regional, o des de 1987 si es trasllada a comicis generals i als bons temps de la CDU.

Va néixer el 1990 a Havelberg, una ciutat d’una mica més de 6.100 habitants de Saxònia-Anhalt. Té la seva residència a Tangermünde, una altra localitat del ‘land’, a uns 40 quilòmetres de la seva capital, Magdeburg. Allà viuen també el seu pare i el seu germà, els dos membres del nucli dur de l’AfD. Amb 19 anys va ingressar a la CDU. Un any després de fundar-se l’AfD, el 2013, va abandonar aquesta militància per ingressar en el partit amb què ara ha fet història. Això «d’escriure la història» era el seu lema de campanya, quasi tan irresistible com el seu somriure per als habitants d’un ‘land’ avorrit i teòricament sense pes a Alemanya. Els resultats electorals avalen que ho va aconseguir, per a benefici dels seus i desgràcia de la resta.

Notícies relacionades

Les impactants imatges del terratrèmol de magnitud 7,7 que ha sacsejat Panamà

'Tradwives' i masclosfera: com la bretxa de gènere pot marcar les eleccions de novembre als EUA

El 2016 va entrar a la cambra regional de Saxònia-Anhalt. El 2023 es va convertir en pedra d’escàndol com a participant al conclave entre neonazis i identitaris que a Potsdam, ciutat veïna a Berlín, es van asseure a parlar de «remigració». Llavors era encara un terme tabú, perquè remet al vocabulari nacionalsocialista. Actualment s’ha normalitzat en qualsevol míting del seu partit, en boca de Siegmund o dels seus presidents, Alice Weidel i Tino Chrupalla. Per a la nova estrella de la ultradreta més radicalitzada d’Alemanya no hi ha tabús. A Potsdam va compartir idees amb el líder del moviment austríac identitari Martin Sellner. La seva aportació va consistir a plantejar estratègies d’assetjament de bars i comerços regentats per estrangers per «animar-los» a marxar. Considera un «pecat de joventut» la militància passada de correligionaris del seu entorn o la pròpia en el grupuscle neonazi Joventuts Fidels a la Pàtria (HDJ), prohibit el 2009.

Forma així mateix part del seu entorn el bloguer ‘Aktivist Mann’, un dels participants en l’intent dels antivacunes d’assaltar el Reichstag, el Parlament de Berlín, el 2020. El seu segon en el seu grup parlamentari del ‘land’ és el menys mediàtic, però igualment influent, Hans-Thomas Tillschneider, capitost de la fracció més declaradament prorussa d’un partit que mima els vincles amb el Kremlin.