Tres dies de pau

L’enviament dels mediadors de Donald Trump primer a Moscou i després a Kíiv revela la urgència dels EUA per acabar amb almenys una de les dues grans guerres en marxa. No és pas tan fàcil, però: Vladímir Putin es juga el prestigi quan no quadren els guanys amb les promeses que va fer i també perquè les dues guerres estan profundament connectades. Mentre els enviats de Trump, Jared Kusher i Steve Witkoff, van camí de Kíiv amb una proposta de pau que ja han debatut amb el Kremlin, la guerra s’ha aturat, pel cap baix, fins dimarts. Durant tres dies no hi haurà centenars de morts en els dos bàndols.

La qüestió ara és si aquest alto el foc es pot estendre, una cosa que sembla més difícil. A Rússia li ha anat molt bé l’inici de la guerra dels EUA amb l’Iran. Amb Ormuz tancat, les vendes de petroli rus que en els pressupostos del 2026 calculava que serien a 59 dòlars el barril, ara són a 90, un benefici que inverteix en el desenvolupament de nous míssils i drons i a finançar el reclutament massiu de joves per al front a Ucraïna. L’economia li ha donat un respir i la poca traça de mantenir el principal pas de petroli del món tancat ha obligat els EUA a aixecar les sancions perquè pugui vendre a molts més països. La dificultat es pot convertir en avantatge. ¿És possible un alto el foc a canvi de tornar Rússia a l’escena internacional sense sancions i mantenir Crimea i una zona en disputa sobre els territoris guanyats al Donbass? No sabem què contenen els papers de pau dels EUA, però seria una possibilitat. El que s’ha de saber és n’hi haurà prou per calmar el guerrer del Kremlin, que sempre ha utilitzat el foc i la sang per ratificar la popularitat. D’aquí tres setmanes hi ha eleccions a Rússia i potser ara li convé més tranquil·litzar un ambient intern que no pas començar a qüestionar els seus tambors de guerra. Però no avancem tant, que ara per ara només són tres dies de pau.