A la recerca del ‘somni mexicà’

Quan Iván Porras va acceptar ser traslladat d’un centre de detenció per a migrants de Las Vegas a un d’Otero, Nou Mèxic, va pensar que seria una oportunitat per continuar el seu procés a prop de la seva filla petita. Avui, un any després de la deportació, entén que el trasllat va ser una tàctica de l’Administració de Donald Trump per eludir les proteccions legals que el mantenien al país.

Porras va ser part dels primers grups de deportats del Govern de Trump, que ha detingut més de 70.000 immigrants i n’ha deportat poc més de 350.000 el 2026, segons l’agència de control fronterer. Tot i que les xifres no arriben als rècords del Govern de Barack Obama, es van construir amb un modus operandi que juga al límit del procés correcte i pressiona els migrants a abandonar les seves batalles legals.

Aquest fotògraf de 33 anys portava la major part de la seva vida als Estats Units. Hi va arribar amb 9 anys, cosa que el va col·locar sota una legislació que protegeix de la deportació els que van arribar il·legalment al país sent nens. Res d’això va importar quan va faltar a la seva audiència de fiança, a causa del trasllat.

"Em van dir que podia seguir amb el meu procés al nou centre", explica Porras recolzat en un mur de la plaça de la República, al centre de Ciutat de Mèxic. "Mai em van aclarir que es reiniciaria per complet". El jutge va reconèixer el seu arrelament de més de dues dècades i la seva filla petita, però va decretar la deportació. Ho va sentir com una mort; no tenia res per començar de nou a Mèxic.

El canvi va ser brusc. Un autobús el va deixar a Ciudad Juárez, del costat mexicà. Si bé la mare de la seva filla creuava de vegades perquè la nena el veiés, amb el temps va entendre que la vida a la frontera no era prou: "Al final del dia em sentia sol; necessitava algú que hagués viscut el mateix".

Va decidir viatjar a Ciutat de Mèxic, d’on és originari, i va topar amb una comunitat de deportats al centre de la capital. La zona, pròxima al monument a la Revolució i coneguda per ells com Little L.A., concentra diversos call centers, la feina ideal per a una persona bilingüe que ha de començar de zero. Allà va trobar New Comienzos, una oenagé que vincula acabats de deportar amb aquests centres i els brinda recursos per integrar-se.

George Trejo, membre de l’oenagé, explica que és crucial per als nouvinguts tenir al seu costat persones amb experiència en aquesta transició. A l’ombra del monument en una tarda de sol encegadora, l’instructor d’anglès de 46 anys aclareix que fa tres dècades que és a Mèxic després de ser enviat pel seu pare als 16 anys, sense una xarxa de suport.

La separació de tot el que va conèixer al créixer a Califòrnia va ser esquinçadora. "Cada últim diumenge, en aquesta plaça, veus lowriders, bicicletes old school… tot l’ambient xicano (mexicà-americà). Això se’m va passar als 15 anys, quan em van portar a un altre món. Allò em va trencar".

"No cedeixo, m’aixeco"

Trejo fa un programa de ràdio per abordar aquesta vivència: "Quan vaig arribar no hi havia aquesta comunitat que em digués: ‘Això no és el final’. El meu lema com a deportat és: no break, no fall –no cedeixo ni caic; m’aixeco–, perquè ara això és el somni mexicà".

Aquest suport és del tot crucial. Iván Porras assenyala que molts a la feina comparteixen la mateixa història: "Alguns van créixer allà… Almenys un ja no es troba tan aïllat". I malgrat que confessa que adaptar-se al 100% sembla difícil, se sent afortunat; molts dels seus companys de detenció van acabar en zones més perilloses en altres estats mexicans.

Aquest perill, al qual s’enfronten tant immigrants deportats com els que creuen Mèxic per buscar asil als Estats Units, està en el cor de l’origen de l’oenagé que Porras i Trejo representen. El seu fundador, Israel Concha, va ser segrestat després de ser deportat a la frontera de l’estat de Tamaulipas, una de les zones més perilloses del país en aquell moment.

La sensació de desemparament va inspirar molt el treball que la seva organització realitza avui. No obstant, per explicar els orígens de New Comienzos, Concha se’n va molt més enrere: a les dificultats d’una infància sense papers a Califòrnia, on va arribar als dos anys, i el dolor d’estar atrapat en un sistema de detenció dissenyat per expulsar-lo tant sí com no.

Dos anys de malson legal

"Sempre vaig saber que era indocumentat", explica; però no havia importat fins a secundà- ria. "Havíem de fer una excursió final a Washington D. C. i vaig estalviar durant tot un any per anar-hi", diu per videotrucada. L’autorització de viatge exigia un número de seguretat social que no tenia. Es va perdre el viatge i va entendre que les coses serien difícils des de llavors. Anys després, va crear una empresa de transports anomenada American Yellow Cab.

El seu negoci creixia fins que una detenció per excés de velocitat va derivar en un malson legal de dos anys: "Acabava de casar-me, la meva dona estava embarassada de sis mesos i tenia la meva empresa. Vaig decidir lluitar". El camí va ser molt més rocós del que esperava. "No tinc cap antecedent penal, però vaig ser tractat com un criminal. Va ser llavors quan vaig conèixer el sistema des de dins", assegura.

El seu fill va néixer mentre ell estava detingut. La seva única oportunitat de veure’l va ser durant una audiència judicial, però no li van permetre tocar-lo. Després de perdre el seu cas el van portar al pont internacional de la frontera i el van empènyer perquè el passés a peu. "Tu fas un pas i ells en fan dos, t’empenyen a creuar sense tirar enrere. Fins i tot vaig llençar la meva aigua. Va ser molt trist". A l’altre costat, la recepció va ser igual de freda i confusa.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Avui, després d’11 anys de treball, New Comienzos competeix amb programes governamentals i ofereix una reintegració digna. El Govern mexicà compta amb un pla que promet serveis d’allotjament, alimentació i atenció mèdica de primer contacte. No obstant això, hi ha únicament nou centres d’atenció repartits en vuit estats. Segons un estudi del BBVA, només el 2025, van ser deportats prop de 160.000 mexicans.

"Com a mexicans de retorn, necessitem alguna cosa de curt, mitjà i llarg termini: una reintegració digna que avui no existeix", lamenta la Concha. "El nostre Govern té molta feina per fer, però aquí continuem aixecant la veu per dir que a Mèxic també hi ha somnis", acaba afegint.