Les claus del triomf ultra

Les eleccions regionals de Saxònia-Anhalt van donar a la ultradretana Alternativa per a Alemanya (AfD) no només un resultat rècord sinó l’opció de vorejar la majoria absoluta que anhela per donar per liquidat el tallafoc germànic. És un triomf sense pal·liatius per a un partit sota observació dels serveis secrets alemanys pel seu "indubtable extremisme", que en aquest land de l’est del país està dominat per la seva ala més radical i pròxima al neonazisme. Ha deixat a més en evidència l’ensorrament del centre polític i molt especialment el de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) del canceller Friedrich Merz. Les retallades en jubilacions i prestacions socials impulsades per la seva coalició amb els socialdemòcrates són una bufetada per als ciutadans no només d’aquesta part del país sinó també del conjunt d’una Alemanya econòmicament estancada en què creix la precarietat social.

¿Conquistarà el poder l’AfD?

L’expectació entorn dels comicis d’aquest petit land de l’est era enorme, tant a Alemanya com a escala internacional. Una majoria absoluta implica col·locar en el poder encara que sigui a escala regional un partit en el qual conviuen corrents neonazis i prorussos. El seu líder al land, Ulrich Siegmund, la nova estrella del partit, ha assegurat en campanya que només governarà si pot fer-ho sense dependre de socis. En les seves primeres declaracions, amb el càlcul en marxa, va reafirmar que no veu en perspectiva cap aliat potencial. A falta dels resultats finals, sols una concentració de forces de la resta de partits amb escons, des de la CDU de Merz fins a L’Esquerra, seria capaç de frenar l’extrema dreta. El partit del canceller està engabiat en un dilema, ja que segons successives resolucions del seu congrés federal no ha de cooperar ni amb l’AfD ni tampoc amb L’Esquerra.

Estocada al centre

Notícies relacionades

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Tan incontestable com el triomf de l’AfD és l’ensorrament del centre polític i molt especialment de la CDU. El 18,5% obtingut pel partit de Merz significa que ha perdut exactament la meitat dels vots que va obtenir fa quatre anys. Al Partit Socialdemòcrata, el soci de Merz en el Govern federal, no li ha anat pas més bé, sinó que més aviat s’ha estabilitzat en la debilitat: un 8,4%, un percentatge gairebé idèntic al que va obtenir en les regionals anteriors. Friedrich Merz no pot mirar –o no hauria de pretendre fer-ho– cap a una altra banda. L’endemà de l’estocada rebuda ahir en un land que gairebé no ha visitat mai en campanya serà de mal pair per a un canceller que va pujar al poder, el maig del 2025, amb la promesa de reduir a la meitat el percentatge electoral de l’AfD –que aleshores, en la disputa d’aquelles eleccions generals, va ser del 20,8%–. Ara s’ha vist humiliat amb aquest ampli 44,5% per a l’AfD, un èxit absolut dels radicals que no pot mirar de minimitzar atorgant-li el rang de triomf regional. Segons diuen els sondejos, l’AfD és també primera força en intenció de vot a escala nacional.

L’Esquerra, el partit que la CDU va mirar d’arraconar políticament després de la reunificació, amb Helmut Kohl a la cancelleria, i al qual també va voler aïllar després des del poder Angela Merkel, s’ha convertit en una peça necessària davant l’AfD. L’opció d’integrar-la en un govern de coalició regional entre la CDU, socialdemòcrates i verds és remota. Però per a la CDU està enlaire, tant si és a Saxònia-Anhalt com en altres Estats, la possibilitat d’un govern de minoria "tolerat" des de L’Esquerra. És un desafiament no solament per als conservadors, sinó també per a la mateixa formació esquerrana.