La ‘rentrée’ política a França mira a les eleccions del 2027 amb Le Pen al davant

Encara queden uns quants mesos per als comicis, que tindran lloc l’abril del 2027, però la batalla ja ha començat. La tornada a l’escola és, per a molts dels candidats, la primera oportunitat de mesurar la seva força, enmig d’un calendari que obliga a fer malabarismes amb una Assemblea Nacional fragmentada i la necessitat de tirar endavant uns pressupostos polèmics mentre els partits construeixen les candidatures per a unes eleccions que es presenten com les més complexes dels últims anys.

Tenint en compte que hi ha la possibilitat d’una segona volta entre Marine Le Pen (Agrupació Nacional) i Jean-Luc Mélenchon (La França Insubmisa), les crides a unes primàries tant a la dreta com als partits de centre es tornen cada vegada més insistents.

Entre els candidats que advoquen per unes primàries obertes hi ha el líder d’Els Republicans, Laurent Wauquiez, que ha advertit del perill d’una fragmentació de les candidatures que podria deixar fora de la segona volta la dreta. El president del Senat per Els Republicans, Gérard Larcher, també recolza aquesta idea i s’ha compromès a assumir la responsabilitat al novembre, després de les eleccions senatorials del 27 de setembre.

El preferit del bloc central

L’ex primer ministre, Gabriel Attal, i el candidat d’Els Republicans, Bruno Retailleau, insisteixen a no tenir por d’unes eleccions. No obstant, el principal favorit en les enquestes del bloc central, Édouard Philippe, s’ha mostrat més reticent a participar en aquesta contesa. "¿Quin sentit té una primària? ¿Accentuar les diferències? El que m’interessa és ressaltar el que ens uneix", va dir l’ex primer ministre en un esdeveniment al municipi de Châlons-en-Champagne.

Philippe forma part dels favorits en la carrera cap al palau de l’Elisi. Diverses enquestes li donen un empat amb Jean-Luc Mélenchon. Tot i així, la portaveu del Govern, Maud Bregeon, està convençuda que aquest polític és "l’únic que pot classificar-se per a la segona volta i guanyar les eleccions presidencials" davant els extrems. Una opinió compartida amb l’actual ministre de Justícia, Gérald Darmanin.

A banda de l’opinió sobre si s’han de fer o no aquests comicis, també sorgeix el dubte sobre els seus contorns. Per a algunes figures polítiques, les primàries han d’incloure des del bloc central fins a partits d’extrema dreta, com Reconquesta, formació liderada per Éric Zemmour. Ara bé, per al centrista i president de la regió de Normandia, Hervé Morin, aquest partit n’hauria de quedar fora perquè considera que les seves polítiques sobre la integració europea són incompatibles amb la resta de partits.

Dubtes del Partit Socialista

Un dubte que també esquitxa el Partit Socialista. Alguns, com els ex primers ministres François Bayrou o Bernard Cazeneueve, advoquen per un candidat únic que englobi des d’Els Republicans fins al Partit Socialista, i formar d’aquesta manera una "coalició d’individus compromesos".

Notícies relacionades

Narges Mohammadi, premi Nobel de la pau: "Malgrat la repressió, l’Iran no pararà fins a aconseguir la llibertat"

Presó per a l’excap de l’espionatge alemany

Tot plegat amb l’objectiu de crear un gran bloc central que aconsegueixi arribar a la segona volta de les presidencials, en un escenari de gran fragmentació que podria convertir-se en el principal problema.

Ara per ara, cada partit prepara la seva pròpia estratègia i de mica en mica França coneix els primers noms dels candidats a la lluita per la presidència del país, mentre els últims sondejos publicats per ELABE mantenen al capdavant Marine Le Pen, entre el 34% i el 35,5% en intenció de vot. Al darrere hi figura Philippe, amb entre un 16,5% i un 19%, i Mélenchon, que hauria perdut força durant les últimes setmanes i se situa entre el 14% i el 18%, segons indica l’institut.