¿Per què ha arrasat la ultradreta a Saxònia-Anhalt? ¿Què pot passar amb Merz? Les claus de la victòria d’AfD que sacseja Alemanya

¿Conquistarà l’AfD el poder?

L’especulació entorn dels comicis d’aquest petit land de l’est era enorme, tant a Alemanya com a escala internacional. Una majoria absoluta implica col·locar en el poder tot i que sigui a escala regional un partit en què conviuen corrents neonazis i prorusses. El seu líder al land,Ulrich Siegmund, la nova estrella del partit, ha assegurat en campanya que només governarà si pot fer-ho sense dependre de socis. En les seves primeres declaracions, amb el càlcul en marxa, va reafirmar que no veu en perspectiva cap aliat potencial. A falta de resultats finals, només un concentració de forces de la resta de partits amb escons, des de la CDU de Merz a L’Esquerra, seria capaç de bloquejar l’extrema dreta. El partit del canceller està en un dilema, ja que segons successives resolucions del seu congrés federal no ha de cooperar amb l’AfD, però tampoc amb L’Esquerra. L’AfD, per la seva banda, podria dependre del suport de l’esquerra prorussa de Sahra Wagenknecht, l’únic partit disposat a no bloquejar-lo.

Estocada al centre

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Tan incontestable com el triomf de l’AfD és l’ensorrament del centre polític, i molt especialment de la CDU. El 17,5% obtingut pel partit de Merz significa que ha perdut més de la meitat dels vots que va tenir quatre anys enrere. Al Partit Socialdemòcrata, el soci de Merz en el govern federal, no li ha anat millor, sinó que més aviat s’ha estabilitzat en la debilitat: un 9,2%, un percentatge una mica superior al que va tenir en les regionals anteriors. Friedrich Merz no pot, o no hauria de pretendre mirar cap a una altra banda. L’endemà de l’estocada rebuda diumenge en un land que amb prou feines ha visitat en campanya serà dur per a un canceller que va pujar al poder, el maig del 2025, amb la promesa de reduir a la meitat el percentatge electoral de l’AfD –que aleshores, en aquelles eleccions generals, es va situar en el 20,8%. Ara s’ha vist humiliat amb aquest 44% per a l’AfD, un èxit dels radicals que no pot mirar de minimitzar donant-li rang de triomf regional, ja que l’AfD és també primera força en intenció de vot a escala nacional.

El desafiament de L’Esquerra

L’Esquerra, el partit que la CDU va mirar d’arraconar políticament després de la reunificació, amb Helmut Kohl a la cancelleria, i al qual també va voler aïllar després des del poder Angela Merkel, s’ha convertit en una peça necessària davant l’AfD. L’opció d’integrar-la en un govern de coalició regional entre CDU, socialdemòcrates i verds és remota. Però per a la CDU està en l’aire, sigui a Saxònia-Anhalt o a altres estats, la possibilitat d’un govern de minoria «tolerat» des de L’Esquerra. És un desafiament no només per als conservadors, sinó també per a la mateixa formació esquerrana. La cooperació implicarà recolzar explícitament les línies del govern de Merz a Berlín. És a dir, tant una política migratòria cada vegada més restrictiva com el rearmament, en detriment de la política social. La seva recompensa seria deixar enrere l’etiquetatge d’hereus polítics del règim germanooriental per elevar-se a la categoria de «salvadors» de la democràcia.