Assalt a la frontera de la UE

Més d’un mes després de l’assalt a la frontera sud de la Unió Europea (UE) amb l’entrada massiva a Ceuta de 72.000 persones procedents del Marroc, el Govern espanyol i les autoritats europees eviten responsabilitzar l’Estat marroquí d’aquest atac. Espanya i la UE tampoc volen admetre que l’assalt va ser un segon assaig d’ocupació de Ceuta per transformar-la de facto en marroquí mitjançant l’ocupació física massiva de la ciutat per part de ciutadans marroquins. En un règim autoritari com el del Marroc no es produeixen desplaçaments massius de població com el de Ceuta sense la col·laboració activa de les autoritats i les forces de seguretat. El Marroc, com Turquia, es distingeix per instrumentalitzar la immigració per pressionar Espanya i la UE per obtenir avantatges econòmics i polítics.

Ni les imatges i els fets, ni l’informe de la policia espanyola documentant la col·laboració de les forces de seguretat marroquines en l’assalt a Ceuta, ni les declaracions de ministres marroquins reclamant la sobirania de Ceuta i Melilla i fent una crida a alliberar les dues ciutats de l’ocupació espanyola han modificat l’actitud del Govern espanyol d’evitar responsabilitzar el Marroc, ni el silenci de la UE, tan procliu a vehements declaracions en altres casos. Malgrat el desgast polític intern, el Govern de Pedro Sánchez evita la crítica oberta al Marroc amb l’esperança que col·labori a acceptar la devolució dels 8.000 immigrants irregulars que encara són a Ceuta.

Per a la UE, el Marroc és un "soci estratègic", per la qual cosa la Comissió Europea també es mostra conciliadora. El Marroc s’ha convertit en una fàbrica per a Europa, des de l’automoció (Renault, Stellantis) fins a components industrials i tecnològics, segons un informe de l’ICEX. La UE tem, a més, que el Marroc pugui instrumentalitzar amb finalitats polítiques desestabilitzadores els més de 3,4 milions de marroquins que resideixen a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, els Països Baixos i Alemanya en l’actual conjuntura d’alça del vot ultra i pèrdua de credibilitat dels partits governants.

El suport polític dels EUA i Israel al Marroc en la seva reivindicació de Ceuta i Melilla també contribueix a frenar les crítiques europees. Així mateix, la política espanyola de regularització d’immigrants ha debilitat la seva posició a la UE. En lloc d’expressar solidaritat davant l’assalt a Ceuta, 22 governs de la UE van acusar per carta Espanya de posar en perill la seguretat fronterera.

Mobilització d’autobusos

L’argument de les màfies de la immigració i de la desinformació russa com a origen de l’assalt no s’aguanta. L’informe de la policia espanyola detalla que la finalitat migratòria era una "mera cobertura formal" i que el 90% dels que van entrar a Ceuta no tenia intenció d’estar en territori espanyol ni europeu. Tampoc consta que els que van entrar a Ceuta hagin declarat haver pagat a ningú perquè els traslladessin a prop de la ciutat espanyola. La logística i la mobilització d’autobusos i camions per transportar milers de persones a prop de Ceuta no s’improvisa ni es pot fer sense la cooperació de les autoritats marroquines. La desinformació russa ha contribuït a fer més visible el problema de Ceuta i les dificultats del Govern espanyol, però no va ser el Kremlin qui va donar instruccions a les forces de seguretat marroquines perquè facilitessin l’assalt, ni va encarregar el transport dels participants.

Notícies relacionades

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

En el primer assaig d’assalt a Ceuta el 2021 van entrar 10.000 immigrants irregulars amb la col·laboració de les forces de seguretat marroquines. En aquest segon assaig del mes de juliol en van entrar 72.000, gairebé el nombre d’habitants de Ceuta (83.595). Si en un tercer assaig d’ocupació entren 200.000 persones procedents del Marroc, Espanya s’exposa a perdre el control de la ciutat.

Si Espanya vol conservar la sobirania sobre Ceuta i Melilla, ha de reforçar de manera molt substancial el control de la frontera i les forces i capacitats militars desplegades de manera permanent a les dues ciutats. A més, Espanya hauria de seguir l’exemple de Polònia davant la instrumentalització de la immigració per Bielorússia i suspendre temporalment a Ceuta i Melilla la vigència del dret d’asil i les lleis de protecció d’immigrants menors. Això contribuiria a desincentivar l’arribada irregular d’immigrants i facilitar-ne l’expulsió.