Assalt a la frontera de la UE

Ni les imatges i els fets, ni l’informe de la policia espanyola documentant la col·laboració de les forces de seguretat marroquines en l’assalt a Ceuta, ni les declaracions de ministres marroquins reclamant la sobirania de Ceuta i Melilla i trucant a alliberar les dues ciutats de l’ocupació espanyola, no han modificat l’actitud del Govern espanyol d’evitar responsabilitzar el Marroc, ni el silenci de la UE, tan procliu a vehements declaracions en altres casos. Malgrat el desgast polític intern, el Govern de Pedro Sánchezevita la crítica oberta al Marroc amb l’esperança que col·labori a acceptar la devolució dels 8.000 immigrants irregulars que encara es mantenen a Ceuta.

Per a la UE, el Marroc és un «soci estratègic», per la qual cosa la Comissió Europea també es mostra conciliadora. El Marroc s’ha convertit en una fàbrica per a Europa, des de l’automoció (Renault, Stellantis) fins a components industrials i tecnològics, segons un informe de l’ICEX. La UE tem a més que el Marroc pugui instrumentalitzar amb finalitats polítiques desestabilitzadores als més de 3,4 milions de marroquins que resideixen a Espanya, França, Itàlia, Bèlgica, Països Baixos i Alemanya en l’actual conjuntura d’alça del vot ultra i pèrdua de credibilitat dels partits governants.

El suport polític dels Estats Units i Israel al Marroc en la seva reivindicació de Ceuta i Melilla també contribueix a frenar les crítiques europees. Així mateix, la política espanyola de regularització d’immigrants ha debilitat la seva posició a la UE. En lloc d’expressar solidaritat davant l’assalt a Ceuta, 22 governs de la UE van acusar per carta Espanya de posar en perill la seguretat fronterera.

L’argument de les màfies de la immigració i de la desinformació russa com a origen de l’assalt a Ceuta no s’aguanta. L’informe de la policia espanyola detalla que la finalitat migratòria era una «mera cobertura formal» i que el 90% dels que van entrar a Ceuta no tenia intenció d’estar en territori espanyol i europeu. Tampoc consta que els que van entrar a Ceuta hagin declarat haver pagat a ningú perquè els traslladessin als voltants de la ciutat espanyola. La logística i la mobilització d’autobusos i camions per transportar milers de persones a prop de Ceuta no s’improvisa, ni es pot realitzar sense la cooperació de les autoritats marroquines. La desinformació russa ha contribuït a fer més visible el problema de Ceuta i les dificultats del Govern espanyol, però no va ser el Kremlin qui va donar instruccions a les forces de seguretat marroquines perquè facilitessin l’assalt a Ceuta, ni va encarregar el transport dels participants.

Notícies relacionades

Guerra Ucraïna-Rússia, última hora en directe

Guerra de l’Iran i l’incident de l’avió de Flydubai rumb a Israel, en directe | Última hora del vol i reaccions

En el primer assaig d’assalt a Ceuta el 2021 van entrar de cop 10.000 immigrants irregulars amb la col·laboració de les forces de seguretat marroquines. En el segon assaig de finals de juliol hi van entrar 72.000, gairebé el nombre d’habitants que té Ceuta (83.595). Si en un tercer assaig d’ocupació entren 200.000 persones a Ceuta procedents del Marroc, Espanya s’exposa a perdre el control de la ciutat.

Si Espanya vol conservar la sobirania sobre Ceuta i Melilla, ha de reforçar de forma molt substancial el control de la seva frontera i les forces i capacitats militars desplegades de forma permanent a les dues ciutats. A més, Espanya hauria de seguir l'exemple de Polònia davant la instrumentalització de la immigració per Bielorússia i suspendre temporalment a Ceuta i Melilla la vigència del dret d'asil i les lleis de protecció d'immigrants menors. Això contribuiria a desincentivar l’arribada irregular d’immigrants i a facilitar-ne l’expulsió.